Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "aimia" dins totes les àrees temàtiques
<Bioquímica i biologia molecular>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca azímia, n f
<Bioquímica i biologia molecular>
Definició
<Zoologia > Crustacis>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca birrami -àmia, adj
- es birrámeo
- es birrámico
- es birramo
<Zoologia > Crustacis>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de simi, n f
- ca flor del simi, n f alt. sin.
- ca monetes, n f pl alt. sin.
- nc Orchis simia Lam.
<Botànica > orquidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de simi, n f
- ca flor del simi, n f alt. sin.
- ca monetes, n f pl alt. sin.
- nc Orchis simia Lam.
<Botànica > orquidàcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca palomida, n f
- ca colomida, n f sin. compl.
- ca colomina, n f sin. compl.
- ca palometó, n m sin. compl.
- ca palomina, n f sin. compl.
- ca sorell de penya, n m sin. compl.
- es palometón
- fr liche
- en leer fish
- nc Lichia amia
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palomida, n f
- ca bonítol, n m sin. compl.
- ca cerviola, n f sin. compl.
- ca colomida, n f sin. compl.
- ca colomina, n f sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- ca palometó, n m sin. compl.
- ca palomida grossa, n f sin. compl.
- ca palomides, n f pl sin. compl.
- ca palomina, n f sin. compl.
- ca sorell de penya, n m sin. compl.
- ca xorla, n f sin. compl.
- ca bònitol, n m var. ling.
- ca columida, n f var. ling.
- ca palomato, n m var. ling.
- ca palomita, n f var. ling.
- ca serviola, n f var. ling.
- ca sorell de peña, n m var. ling.
- ca surell de penya, n m var. ling.
- nc Lichia amia
- nc Hypacanthus amia var. ling.
- nc Linchia amia var. ling.
- es palometon
- es palometón
- fr liche
- fr liche amie
- fr liche né-bé
- it leccia
- en leer fish
- en leerfish
- de Gabelmakrele
<Peixos > Caràngids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palomida, n f
- ca bonítol, n m sin. compl.
- ca cerviola, n f sin. compl.
- ca colomida, n f sin. compl.
- ca colomina, n f sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- ca palometó, n m sin. compl.
- ca palomida grossa, n f sin. compl.
- ca palomides, n f pl sin. compl.
- ca palomina, n f sin. compl.
- ca sorell de penya, n m sin. compl.
- ca xorla, n f sin. compl.
- ca bònitol, n m var. ling.
- ca columida, n f var. ling.
- ca palomato, n m var. ling.
- ca palomita, n f var. ling.
- ca serviola, n f var. ling.
- ca sorell de peña, n m var. ling.
- ca surell de penya, n m var. ling.
- nc Lichia amia
- nc Hypacanthus amia var. ling.
- nc Linchia amia var. ling.
- es palometon
- es palometón
- fr liche
- fr liche amie
- fr liche né-bé
- it leccia
- en leer fish
- en leerfish
- de Gabelmakrele
<Peixos > Caràngids>
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca tuberculosi, n f
- es fimia
- es tuberculosis
- fr tuberculose
- en tuberculosis
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
Definició
Nota
- En les vaques i en els ocells és una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE i en les vaques també és una zoonosi.
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca tuberculosi, n f
- es fimia
- es tuberculosis
- fr tuberculose
- en tuberculosis
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
Definició
Nota
- En les vaques i en els ocells és una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE i en les vaques també és una zoonosi.
<Ciències de la salut > Medicina clínica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca verola del mico, n f
- ca verola del simi, n f
- ca pigota del mico, n f sin. compl.
- ca pigota del simi, n f sin. compl.
- es viruela de los monos, n f
- es viruela de los simios, n f
- es viruela del mono, n f
- es viruela del simio, n f
- es viruela símica, n f
- fr orthopoxvirose simienne, n f
- fr variole du singe, n f
- fr variole simienne, n f
- it vaiolo delle scimmie, n m
- pt varíola do macaco, n f
- pt varíola dos macacos, n f
- pt varíola símia, n f
- en monkeypox, n
- en mpox, n
- en monkey pox, n var. ling.
- de Affenpocken, n f
- de Affenpockenkrankheit, n f
<Ciències de la salut > Medicina clínica>
Definició
Nota
- 1. La verola del mico és una infecció endèmica de l'Àfrica occidental i central que afecta esquirols, rates, ratolins i micos i, zoonòticament, els éssers humans.
- 2. La malaltia es transmet per contagi directe a través de la saliva, les excrecions respiratòries o les secrecions corporals i per contacte amb les lesions de la pell. També es pot encomanar per contagi indirecte a través de fòmits.
- 3. El salt zoonòtic als éssers humans es coneix des de fa temps a l'àrea geogràfica d'on és endèmica la malaltia, però també s'han conegut casos de probable infecció comunitària fora d'aquesta àrea.
- 4. També són adequades en català les formes verola dels micos, verola dels simis, pigota dels micos i pigota dels simis, si bé són més freqüents les formes amb el complement del nom en singular.
- 5. En català septentrional, la forma habitual per a designar la verola és picota.
