Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "airecel" dins totes les àrees temàtiques

acreixement acreixement

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acreixement, n m
  • es  acrecimiento
  • es  derecho de acrecer

<Dret civil>

Definició
Adquisició automàtica per part de l'hereu o hereus de les porcions vacants que, per qualsevol concepte, hi pugui haver en l'herència, i adquisició per part dels hereus instituïts conjuntament de les quotes corresponents dels que no ho arribin a ser.

Nota

  • Hi ha dos casos d'acreixement tradicionals en el dret balear; d'una banda, l'acreixement general —que se sol qualificar d'impropi, sense raó, ja que es tracta del tipus d'acreixement derivat dels principis generals que informen la successió a Mallorca i Menorca, com són el de la universalitat de l'hereu i el nemo pro parte— i, de l'altra, l'acreixement especial, que fa referència al cas concret de la institució conjunta.
    1. ACREIXEMENT GENERAL. Un dels principis que estructuren la successió a Mallorca i Menorca és el de la universalitat de l'hereu. L'hereu —o els hereus—, pedra angular de la successió a Mallorca i Menorca, centra la successió mortis causa: ha d'existir —per la qual cosa no és vàlid un testament sense institució d'hereu—, ha de tenir permanència —per la qual cosa no són vàlids els hereus per un temps determinat o sota condició resolutòria, llevat que hi hagi una previsió especial en el testament mitjançant la substitució fideïcomissària— i, a més a més, per la seva condició d'hereu, està cridat a la totalitat de l'herència, amb l'única excepció dels llegats disposats pel testador, però que fins i tot pot reduir mitjançant la intervenció de la quarta falcídia.
    La universalitat de la successió de l'hereu comporta, en definitiva, que si per qualsevol circumstància hi ha en l'herència béns o porcions vacants, aquests passaran automàticament a l'hereu, que hi té una indubtable vis atractiva. Aquesta solució impera en el dret de Mallorca i Menorca, però no en el dret d'Eivissa i Formentera, ja que, com estableix l'article 70 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears, la successió testamentària es regeix en aquestes illes pel Codi civil espanyol (CC), cosa que implica l'entrada de la successió intestada respecte d'aquestes porcions, béns o quotes hereditàries orfes de titular.
    Amb tot el respecte per tots els sistemes i solucions jurídiques, no té lògica l'entrada a la successió dels hereus designats per la llei, ja que es tracta d'uns parents que el testador ni tan sols ha inclòs en el testament, per la qual cosa resulta més natural que l'acreixement es produeixi a favor de les persones designades com a hereus pel testador.
    Amb base al Decret legislatiu 79/1990, del 6 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Compilació del dret civil de les Illes Balears, els casos en què es produeix, a Mallorca i Menorca, aquest acreixement general són els següents: a) hereu designat en una cosa certa i determinada; si hi concorren amb l'hereu o els hereus instituïts sense aquesta assignació, són considerats simples legataris. Però si l'hereu únic o tots els instituïts ho són en cosa certa, es consideren legataris d'aquesta i, respecte de la resta de l'herència, tenen el caràcter d'hereus universals per parts iguals, si són diversos; b) falta de disposició per part del testador d'una determinada quota hereditària, com seria el cas en què institueix hereu una persona en la meitat de l'herència, sense fer cap indicació sobre l'altra meitat. Aquesta meitat passaria a l'hereu instituït, a falta de designació especial pel testador i tenint en compte sempre la preferència de les persones incloses en el testament sobre els possibles parents designats per la llei, però oblidats pel testador en el testament; c) casos d'institució conjunta en què no actua el dret d'acréixer. Es tracta de la institució conjunta d'hereus feta pel testador, en què es dona la circumstància que algun d'ells no ho arriba a ser, però, atesa la mecànica peculiar de l'acreixement especial, aquest no es produeix.
    En els casos dels apartats b i c, l'article 24, paràgraf tercer, de la Compilació estableix que «les quotes hereditàries vacants per la no actuació del dret d'acréixer o perquè no n'ha disposat el testador, incrementaran, necessàriament i proporcionalment, les dels altres hereus instituïts que arribin a ser-ho efectivament, amb subsistència dels llegats i les càrregues que no siguin personalíssimes». L'acreixement es produeix així de manera automàtica, sense que en sigui possible la renúncia, i, en el cas que siguin dos o més els hereus que tenen dret d'acréixer, ho fan en proporció amb llur participació.
    2. ACREIXEMENT ESPECIAL. Segons l'article 24, paràgraf segon, de la Compilació, el dret d'acréixer es regeix pels preceptes del CC, sense perjudici de les excepcions recollides pel mateix article 24 o per l'article 42. D'acord amb el CC, l'acreixement es produeix sempre en la successió intestada, consideració que la doctrina ha criticat, ja que, en la successió intestada, si no pot heretar un dels que formen part del grup de parents designat per la llei per a heretar, els altres components del grup heretaran per dret propi i no en virtut d'acreixement; simplement n'hi haurà un menys en el grup de parents a què correspon l'herència.
    També s'esdevé l'acreixement en la successió testamentària si es compleixen els dos requisits que exigeix l'article 982 del CC: que dues persones o més siguin cridades a una mateixa herència, o a una mateixa porció hereditària, sense especial designació de parts, i que un dels cridats premori al testador, renunciï a l'herència o sigui incapaç de rebre-la. L'article següent determina que s'entén feta la designació per parts només en el cas en què el testador hagi determinat expressament una quota per a cada hereu, i que la frase «per meitats o per parts iguals» o qualsevol altra que, malgrat que designin una part alíquota, no la fixin numèricament o mitjançant senyals que facin a cadascun titular d'un cos de béns separat, no exclouen el dret d'acréixer.
    Perquè es produeixi l'acreixement és essencial una vocació conjunta a una mateixa herència, o a una porció d'aquesta, de dues persones o més, sense una designació especial de parts. De la norma interpretativa d'aquesta expressió que representa l'article 983 del CC es dedueix que per a excloure el dret d'acréixer és essencial que en la vocació conjunta es fixi numèricament la quota corresponent a cadascun dels hereus cridats conjuntament o se'ls assignin uns béns concrets i determinats. Si no es donen aquestes circumstàncies, s'aplica l'acreixement entre els cridats conjuntament, en cas que es produeixi el segon condicionament, que és que un dels cridats conjuntament premori al testador, renunciï o sigui incapaç d'heretar.
    Tanmateix, la interpretació de l'expressió legal «sense especial designació de parts» ha donat lloc a molta controvèrsia doctrinal. La qüestió es podria simplificar si es té en compte que per a determinar si hi ha acreixement o no és essencial la interpretació de la voluntat del testador, i si, per exemple, institueix hereus en una tercera part de l'herència el fills A, B i C, de la qual tindran una tercera part cadascun, és clar que la seva voluntat és que no hi hagi acreixement, sinó que cadascun tan sols tingui aquesta tercera part; en canvi, si es limita a fer la institució a favor dels tres fills sense indicar el que ha de tenir cadascun, això expressa una voluntat propícia a l'acreixement entre ells.
    Aquesta disposició general sobre l'acreixement s'ha de matisar mitjançant la regla concreta que estableix l'article 24, paràgraf primer, que fa referència a la institució per grups, i determina la conseqüència que l'acreixement es produirà preferentment entre els membres d'aquest grup, abans que entre els altres hereus instituïts conjuntament. L'exemple paradigmàtic seria la institució a favor dels fills A, B i fills del fill C premort, cas en què, si premor o renuncia o resulta incapaç d'heretar un dels fills de C, adquiriran la seva part els germans i no els oncles A i B. Aquests grups designats normalment tenen caràcter familiar, però es poden presentar casos alternatius, com seria la institució a favor dels membres d'un club, d'una orquestra o companys d'estudis, entre altres.
    En la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961, l'acreixement especial exigia que dues persones o més fossin cridades a un mateix bé o porció de béns i que ho fossin en una mateixa clàusula del testament. D'aquesta manera se seguia la tradició de la coniunctio re et verbis (Digesta 50.16.142); però aquesta exigència ja no consta en la vigent Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990, que l'ha eliminat expressament: «encara que no fos a la mateixa clàusula».
    En tot cas, aquest acreixement especial, igual que el general, té caràcter automàtic i forçós, de manera que l'hereu al qual acreix la part d'un altre no pot mantenir la seva i renunciar a la part que és objecte de l'acreixement.
    L'acreixement es produeix en la successió testamentària i en la intestada, mentre no entri en joc, en aquesta darrera, el dret de representació; però en canvi no s'esdevé entre els legitimaris. Així ho estableix —pel que fa a Mallorca i Menorca— l'article 42, paràgraf tercer, de la Compilació balear quan expressa que «en tots els supòsits en què la llegítima individual no s'hagi de satisfer, passarà a incrementar la part de lliure disposició sense acréixer els col·legitimaris». L'article 83 assenyala que, en el cas d'extinció de la llegítima individual, aquesta acreix l'herència, sense perjudici de l'aplicació, si escau, dels articles 761 i 857 del CC, que reserven als descendents de l'incapaç d'heretar o del desheretat el dret a la llegítima. Les llegítimes són limitacions que, com a tals, han de tenir sempre caràcter restrictiu, per la qual cosa un legitimari no ha de tenir més que la llegítima individual que li pertoca.
  • V. t.: institució d'hereu n f
  • V. t.: principis successoris romans n m pl
assignació dinàmica d'adreces IP assignació dinàmica d'adreces IP

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assignació dinàmica d'adreces IP, n f
  • es  asignación dinámica de direcciones IP
  • fr  attribution dynamique d'adresses IP
  • en  dynamic IP addressing

<Societat > Serveis > Internet>

Definició
Funció d'un servidor d'una xarxa d'àrea local que permet d'assignar automàticament una adreça IP a un punt de connexió cada vegada que s'utilitza aquest per a la connexió a Internet.
baixa la llibreta d'adreces baixa la llibreta d'adreces

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  baixa la llibreta d'adreces
  • en  download address book

<Localització > Fraseologia>

barra d'adreces barra d'adreces

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra d'adreces, n f
  • es  barra de direcciones
  • fr  barre d'adresses
  • en  address bar

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Barra d'eines d'un navegador en què s'indica l'adreça d'Internet a què es vol accedir i que, quan es desplega, mostra l'historial.
bloc d'adreces bloc d'adreces

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  bloc d'adreces, n m
  • es  bloque de direcciones
  • en  address block

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició
Conjunt d'adreces que queda determinat per un interval definit sobre l'espai d'adreces.
cartografia basada en adreces cartografia basada en adreces

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cartografia basada en adreces, n f
  • es  cartografía basada en direcciones
  • en  street-based mapping

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>

Definició
Cartografia generada digitalment que mostra la posició de les adreces com a punts sobre el mapa, simbolitzats en funció de la informació associada a les adreces.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
cartografia basada en adreces cartografia basada en adreces

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cartografia basada en adreces, n f
  • es  cartografía basada en direcciones
  • en  street-based mapping

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>

Definició
Cartografia generada digitalment que mostra la posició de les adreces com a punts sobre el mapa, simbolitzats en funció de la informació associada a les adreces.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
cerca d'adreces cerca d'adreces

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cerca d'adreces, n f
  • es  búsqueda de direcciones
  • en  find addresses

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>

Definició
Funció, habitual en molts programes de SIG, que permet introduir una adreça i obtenir-ne la localització sobre el mapa o, en cas que n'hi pugui correspondre més d'una, una llista de localitzacions candidates.

Nota

  • La cerca d'adreces s'oposa a la geocodificació massiva, que generalment no és immediata i s'aplica sobre el conjunt d'adreces d'una taula.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
cerca d'adreces cerca d'adreces

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cerca d'adreces, n f
  • es  búsqueda de direcciones
  • en  find addresses

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>

Definició
Funció, habitual en molts programes de SIG, que permet introduir una adreça i obtenir-ne la localització sobre el mapa o, en cas que n'hi pugui correspondre més d'una, una llista de localitzacions candidates.

Nota

  • La cerca d'adreces s'oposa a la geocodificació massiva, que generalment no és immediata i s'aplica sobre el conjunt d'adreces d'una taula.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
concordança d'adreces concordança d'adreces

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  concordança d'adreces, n f
  • ca  concordança, n f sin. compl.
  • es  concordancia de direcciones
  • en  address matching

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>

Definició
Operació mitjançant la qual es fa correspondre un registre alfanumèric que conté una adreça amb unes dades geoespacials de referència que permetin obtenir la posició de l'adreça en forma d'element geomètric.

Nota

  • La concordança d'adreces s'obté comparant la informació d'adreça de les dades que cal georeferenciar amb les dades d'adreces associades als elements del conjunt de dades geoespacials de referència.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8