Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alosa, n f
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca falsa saboga, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca saboga, n f sin. compl.
ca saboga falsa, n f sin. compl.
ca aixavo [mascle], n m var. ling.
nc Alosa agone
nc Alosa fallax nilotica var. ling.
es saboga
es saboga falsa
fr alose-finte
it alose
en shad
de Alose

<Peixos > Clupeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alosa, n f
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca falsa saboga, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca saboga, n f sin. compl.
ca saboga falsa, n f sin. compl.
ca aixavo [mascle], n m var. ling.
nc Alosa agone
nc Alosa fallax nilotica var. ling.
es saboga
es saboga falsa
fr alose-finte
it alose
en shad
de Alose

<Peixos > Clupeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca grèvol, n m
ca agrifoli, n m sin. compl.
ca boix grèvol, n m sin. compl.
ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
ca coscoll grec, n m sin. compl.
ca grevoler, n m sin. compl.
ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre de visc, n m alt. sin.
ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre del vesc, n m alt. sin.
ca arbre del visc, n m alt. sin.
ca boix, n m alt. sin.
ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
ca coscó marí, n m alt. sin.
ca coscoll, n m alt. sin.
ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
ca flor de Nadal, n f alt. sin.
ca grèvol de visc, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll grèvol, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca agrevol, n m var. ling.
ca aleure, n m var. ling.
ca crévol, n m var. ling.
ca gargolé, n m var. ling.
ca gregol, n m var. ling.
ca greu, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca grévol, n m var. ling.
nc Ilex aquifolium L.
nc Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca grèvol, n m
ca agrifoli, n m sin. compl.
ca boix grèvol, n m sin. compl.
ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
ca coscoll grec, n m sin. compl.
ca grevoler, n m sin. compl.
ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre de visc, n m alt. sin.
ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre del vesc, n m alt. sin.
ca arbre del visc, n m alt. sin.
ca boix, n m alt. sin.
ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
ca coscó marí, n m alt. sin.
ca coscoll, n m alt. sin.
ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
ca flor de Nadal, n f alt. sin.
ca grèvol de visc, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll grèvol, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca agrevol, n m var. ling.
ca aleure, n m var. ling.
ca crévol, n m var. ling.
ca gargolé, n m var. ling.
ca gregol, n m var. ling.
ca greu, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca grévol, n m var. ling.
nc Ilex aquifolium L.
nc Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca míssil aire-terra, n m
es misil aire-tierra
fr missile air-sol
en air-to-ground missile

Definició

Míssil que es llança des d'una aeronau contra un objectiu terrestre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca saboga, n f
ca aixàvol, n m sin. compl.
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca alatxa, n f sin. compl.
ca alosa, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca llissa vera, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca aixavo, n m var. ling.
ca aixavol [mascle], n m var. ling.
ca alacha, n f var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alaxa, n f var. ling.
ca savoga, n f var. ling.
ca savoges, n f pl var. ling.
nc Alosa alosa
nc Alausa vulgaris var. ling.
nc Alosa vulgaris var. ling.
nc Clupea Alosa var. ling.
nc Clupea alosa parva var. ling.
es arencón
es sabalo
es sábalo
es sábalo común
es saboga
es sabosga
fr alose
fr alose vraie
fr grande alose
pt alaùso
en Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca saboga, n f
ca aixàvol, n m sin. compl.
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca alatxa, n f sin. compl.
ca alosa, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca llissa vera, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca aixavo, n m var. ling.
ca aixavol [mascle], n m var. ling.
ca alacha, n f var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alaxa, n f var. ling.
ca savoga, n f var. ling.
ca savoges, n f pl var. ling.
nc Alosa alosa
nc Alausa vulgaris var. ling.
nc Alosa vulgaris var. ling.
nc Clupea Alosa var. ling.
nc Clupea alosa parva var. ling.
es arencón
es sabalo
es sábalo
es sábalo común
es saboga
es sabosga
fr alose
fr alose vraie
fr grande alose
pt alaùso
en Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "air�vol" dins totes les àrees temàtiques

Definició