Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
• Es tracta d'un acte fraudulent penalitzat per la llei. L'article 257 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (CP), en el capítol VII, relatiu a les insolvències punibles, assenyala que s'entén que comet aquest delicte: a) qui s'alci amb els seus béns en perjudici dels seus creditors. En el marc jurisprudencial es considera alçament de béns la conducta del deutor per la qual aquest transfereix o oculta els seus béns, amb els quals havia de respondre davant els creditors, o bé provoca o fingeix insolvència patrimonial. Es tracta, per tant, de sostreure aquests béns, totalment o parcialment, al compliment de les obligacions corresponents.
  Per a considerar que hi ha delicte no s'exigeix que la insolvència provocada sigui total, ni que els deutes el pagament dels quals es pretén eludir estiguin ja vençuts i resultin exigibles quan es té l'esmentada conducta. Aquest delicte pot ser comès igualment per una societat o una persona jurídica en general, cas en què responen els directius, administradors i gestors d'aquesta responsabilitat penal, i b) qui, amb la finalitat de perjudicar els seus creditors, dugui a terme qualsevol acte de disposició patrimonial o generador d'obligacions que dilati, dificulti o impedeixi l'eficàcia d'un embargament o d'un procediment executiu o de constrenyiment judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o d'iniciació previsible. El que disposen els casos a i b s'aplica sigui quina sigui la naturalesa o l'origen de l'obligació o del deute la satisfacció o el pagament del qual es tracta d'eludir, fins i tot quan es tracti dels drets econòmics dels treballadors, i amb independència que el creditor sigui un particular o una persona jurídica, pública o privada. El mateix article 257 indica que el càstig per a aquest delicte suposa penes de presó d'un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
  D'altra banda, l'article 259 del CP assenyala que l'alçament de béns en l'àmbit concursal serà comès pel deutor que, una vegada admesa a tràmit la sol·licitud de concurs, sense estar autoritzat per a això ni judicialment ni pels administradors concursals, i fora dels casos permesos per la llei, dugui a terme qualsevol acte de disposició patrimonial o generador d'obligacions, destinat a pagar a un o a diversos creditors, privilegiats o no, amb posposició de la resta. En aquest cas, el càstig és d'un a quatre anys de presó i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.