Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "al��" dins totes les àrees temàtiques

àrab àrab

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrab
  • cod  al 'arabiyya
  • ar  العربية
  • cy  Arabeg
  • de  Arabisch
  • en  Arabic
  • es  árabe
  • eu  arabiera
  • fr  arabe
  • gl  árabe
  • gn  árave
  • it  arabo
  • ja  アラビア語
  • nl  Arabisch
  • oc  arab
  • pt  árabe
  • ru  Арабский язык
  • zh  阿拉伯语

<Afroasiàtica > Semítica>, <Àfrica > Algèria>, <Àfrica > Comores>, <Àfrica > Djibouti>, <Àfrica > Egipte>, <Àfrica > Eritrea>, <Àfrica > Iemen>, <Àfrica > Líbia>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Marroc>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Sàhara Occidental>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Somàlia>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Tunísia>, <Àfrica > Txad>, <Àsia > Aràbia Saudita>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Iraq>, <Àsia > Israel>, <Àsia > Jordània>, <Àsia > Kuwait>, <Àsia > Líban>, <Àsia > Oman>, <Àsia > Palestina>, <Àsia > Qatar>, <Àsia > Síria>, <Àsia > Turquia>, <Àsia > Unió dels Emirats Àrabs>, <Àsia > Uzbekistan>

Definició
L'àrab és la llengua semítica més arcaica de totes les actuals, és a dir, la més propera al semític primitiu. En el seu origen és la llengua dels àrabs, els habitants de la península Aràbiga. En tenim manifestacions literàries des del segle VI i és la llengua en la qual fou escrit l'Alcorà, llibre sagrat dels musulmans. La seva expansió a partir del segle VII, des del lloc de naixement, va íntimament lligada a la propagació de la religió islàmica (l'Alcorà no s'ha de traduir) i a la potència militar dels àrabs, que van estendre el seu imperi per tot el nord d'Àfrica.

Sota el concepte de llengua àrab s'inclou, però, tant l'àrab literari (anomenat també àrab clàssic o àrab alcorànic), com les nombroses varietats dialectals, derivades de l'àrab clàssic, que es parlen actualment. L'àrab clàssic o literari, en la seva versió actual, l'àrab estàndard modern, és el que comparteixen tots els parlants d'aquesta llengua, és el que s'ensenya a l'escola i és, per tant, la llengua dels usos formals i la llengua de comunicació entre els diferents països àrabs. El que podem anomenar pròpiament àrab alcorànic és emprat exclusivament per als usos religiosos.

Les varietats dialectals, anomenades també àrab col·loquial, són resultat a la vegada de la fragmentació de l'àrab del segle VII i de la barreja d'aquesta llengua amb els parlars propis de les terres conquerides (llengües berbers, africanes, etc.). Actualment són les que s'utilitzen en la vida quotidiana, en els usos informals, bàsicament orals. Són molt nombroses i de vegades tan allunyades les unes de les altres que no és possible la intercomprensió.

Des del punt de vista geogràfic, els dialectes es poden classificar en dos grans grups: els orientals (o del Masriq, 'lloc per on surt el sol'), parlats al Pròxim Orient (Síria, Líban, Palestina, Egipte, etc.), i els occidentals (o del Magrib, 'lloc per on es pon el sol'), parlats a Líbia, el Marroc, Tunísia, Algèria, etc.

L'àrab estàndard modern i l'àrab col·loquial conviuen en una situació de diglòssia, amb unes funcions clarament delimitades per a cada variant. De fet, en llengua àrab, l'àrab literari s'anomena al-luga al-fushà, que vol dir 'la llengua més eloqüent', terme que inclou l'àrab antic, el de l'Alcorà i la literatura clàssica, i l'àrab estàndard modern.

Les formes dialectals, en canvi, s'anomenen al-luga al-'ammiyya, que vol dir 'la llengua general'. Gairebé cap parlant d'àrab té la variant literària com a llengua materna, però la importància dels lligams històrics i ideològics entre ambdues formes és tan gran que les comunitats arabitzades les han considerat sempre una mateixa llengua.
a dret fil a dret fil

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a dret fil
  • es  al hilo
  • fr  en droit fil
  • en  in a straight line

<Enginyeria forestal>

a dret fil a dret fil

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  a dret fil, adv
  • es  al hilo

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
En la direcció del fil o la fibra d'un teixit.
a l'aguait a l'aguait

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a l'aguait
  • es  al acecho
  • fr  aux aguets
  • en  lie in wait (to)

<Enginyeria forestal>

a l'ample a l'ample

<Indústria > Indústria tèxtil > Processos>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  a l'ample, adv
  • ca  a la plana, adv
  • es  al ancho
  • en  open width

<Indústria > Indústria tèxtil > Processos>

a l'uníson a l'uníson

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a l'uníson, adv
  • es  al unísono
  • en  in unison

<Música>

Definició
Produint la mateixa nota o melodia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a l'uníson, adv
  • es  al unísono, adv

<Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  a portell, adv
  • es  a tresbolillo
  • es  al tresbolillo
  • fr  quinconce
  • it  a fila sfalsata
  • en  quincunx
  • en  staggered
  • de  Verschränkung
  • de  Wechselweise

<Construcció>

Definició
Manera de col·locar peces o elements en rengles, de forma que les posicions dels d'una fila corresponguin als punts mitjans dels buits entre dues peces de les files immediates.
a portell a portell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  a portell, adv
  • es  a tresbolillo, adv
  • es  al tresbolillo, adv
  • es  quinconce, adv sin. compl.
  • fr  en quinconce, adv
  • en  quincunx, n
  • en  staggered, adj
  • eu  gurutzetara, adv
  • eu  hiruzuloka, adv

<Fusteria > Construccions>

a portell a portell

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a portell
  • es  al tresbolillo
  • fr  en quinconque
  • en  in a quincunx, n

<Enginyeria forestal>