Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alaman" dins totes les àrees temàtiques
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI icestock o cúrling?
- es (cúrling) curling, n m
- es (icestock [esport]) curling alemán, n m
- es (icestock [esport]) icestock, n m
- fr (cúrling) curling, n m
- fr (icestock [disc, esport]) eisstock, n m
- fr (icestock [esport]) curling allemand, n m
- fr (icestock [esport]) pétanque sur glace, n f
- it (cúrling) curling, n m
- en (cúrling) curling, n
- en (icestock [disc]) ice stock, n
- en (icestock [disc]) stock, n
- en (icestock [esport]) Bavarian curling, n
- en (icestock [esport]) German curling, n
- en (icestock [esport]) icestocksport, n
- de (icestock [disc, esport]) Eisstock, n m
- de (icestock [esport]) Eisschießen, n n
- de (icestock [esport]) Eisstockschießen, n n
- de (icestock [esport]) Eisstocksport, n m
<Esports > Esports d'hivern>
Definició
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
Nota
- 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ídix
- cod jidiš
- cy Iddeweg
- cy Iddew-almaeneg sin. compl.
- de Jiddisch
- en Yiddish
- es yiddish
- es judeo-alemán sin. compl.
- eu yiddisch
- fr yiddish
- gl yíddish
- gl iídiche sin. compl.
- gn jiddish
- gn hudeo - aleman sin. compl.
- it yiddish
- ja イディッシュ語
- nl Jiddisch
- oc jiddisch
- pt ídiche
- ru Идиш
- sw Jiddisch
- zh 意第绪语
<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Àsia > Israel>, <Àsia > Rússia>, <Europa > Bielorússia>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > Letònia>, <Europa > Lituània>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>
Definició
Els primers textos que se'n conserven daten del segle XIII i hi ha producció literària des del XIV. Circumstàncies diverses, com ara la persecució de què van ser objecte en aquest mateix segle, els va fer iniciar un moviment migratori vers diferents regions d'Europa. Cap al 1700, la llengua es parlava ja des d'Holanda o Itàlia fins a Rússia, i al segle XIX arribava també a Amèrica.
La cultura i la llengua ídix va tenir també una època de gran vitalitat: es va establir una varietat estàndard i, amb la Revolució Russa, va ser reconeguda a la Unió Soviètica.
Durant la segona meitat del segle XX, i després del genocidi nazi, l'ús de la llengua va anar decreixent. A més, per no entrebancar la vitalitat de l'hebreu, Israel sempre li ha negat el reconeixement. Tanmateix, la literatura i els mitjans de comunicació es continuen desenvolupant arreu i sembla que actualment hi ha un cert interès renovat per la llengua.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abron
- ca bron sin. compl.
- ca brong sin. compl.
- ca doma sin. compl.
- ca gyaman sin. compl.
- cod abrón
- cod brong
- ar أبرون برونغ
- cy Abron
- cy Bron sin. compl.
- cy Brong sin. compl.
- cy Doma sin. compl.
- cy Gyaman sin. compl.
- de Abron
- de Bron sin. compl.
- de Brong sin. compl.
- de Doma sin. compl.
- de Gyaman sin. compl.
- en Abron
- en Bron sin. compl.
- en Brong sin. compl.
- en Doma sin. compl.
- en Gyaman sin. compl.
- es abrón brong
- es bron sin. compl.
- es brong sin. compl.
- es doma sin. compl.
- es gyaman sin. compl.
- eu abronera
- eu bron sin. compl.
- eu brong sin. compl.
- eu doma sin. compl.
- eu gyaman sin. compl.
- fr abron brong
- fr abron sin. compl.
- fr bron sin. compl.
- fr brong sin. compl.
- fr doma sin. compl.
- fr gyaman sin. compl.
- gl abron brong
- gl bron sin. compl.
- gl brong sin. compl.
- gl doma sin. compl.
- gl gyaman sin. compl.
- gn avron vrong
- gn brong sin. compl.
- gn doma sin. compl.
- gn gyaman sin. compl.
- gn vron sin. compl.
- it abron
- it bron sin. compl.
- it brong sin. compl.
- it doma sin. compl.
- it gyaman sin. compl.
- ja アブロン・ブロング語
- ja ドマ語 sin. compl.
- ja ブロン語 sin. compl.
- ja ギャマン語 sin. compl.
- ja ブロング語 sin. compl.
- nl Abron Brong
- nl Bron sin. compl.
- nl Brong sin. compl.
- nl Doma sin. compl.
- nl Gyaman sin. compl.
- pt abron brong
- pt bron sin. compl.
- pt brong sin. compl.
- pt doma sin. compl.
- pt gyaman sin. compl.
- ru Аброн
- ru Брон sin. compl.
- ru Дома sin. compl.
- ru Бронг sin. compl.
- ru Джаман sin. compl.
- zh 阿布隆·布隆格
- zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>
Definició
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aclamar, v tr
- es aclamar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El poble el va aclamar president.
<Islam>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Agakan, n m
<Religions > Islam>
Definició
Nota
- El títol d'Agakan va ser creat el 1880 per Hassan Alí Xah, descendent del profeta Muhàmmad, quan va ser expulsat de Pèrsia per Fath Alí.
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alamí, n m
- es alamín
<Història>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alamí, n m
- es alamín
<Història>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alamí, n m
- es alamín
<Història>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alamí2, n m
- es alamín, n m
<Història del dret>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alamara, n f
- es alamar
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>