Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca alambí, n m
es alambique
en still

<Química > Química analítica>

Definició

Aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en una caldera amb una tapadora semiesfèrica d'on arrenca un tub que condueix els productes de la destil·lació a un refrigerant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alamecina, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Terminologia històrica>

Definició

Antibiòtic obtingut d'un fong de l'espècie Trichoderma viride.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aluminiar, v tr
es aluminiar, v tr
fr aluminier, v tr
en aluminium plate, to, v tr
de aluminisieren, v tr

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca atelèctasi laminar de Fleischner, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>, <Pneumologia>

Definició

Atelèctasi de forma lineal i horitzontal situada en les bases pulmonars, principalment en el costat esquerre, observada radiològicament en la pancreatitis aguda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga marina, n f
ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
ca palmerina, n f sin. compl.
ca barra, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca bufalaga borda, n f alt. sin.
ca esca borda, n f alt. sin.
ca escovari, n m alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca granerola, n f alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
ca herba verderolera, n f alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de polit, n m alt. sin.
ca mogregall, n m alt. sin.
ca pala marina, n f alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma marina, n f alt. sin.
ca passerina, n f alt. sin.
ca peu de milà, n m alt. sin.
ca boja borda, n f var. ling.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca palamarinar, n f var. ling.
ca palmarina, n f var. ling.
ca pauma marina, n f var. ling.
nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
nc Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga marina, n f
ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
ca palmerina, n f sin. compl.
ca barra, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca bufalaga borda, n f alt. sin.
ca esca borda, n f alt. sin.
ca escovari, n m alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca granerola, n f alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
ca herba verderolera, n f alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de polit, n m alt. sin.
ca mogregall, n m alt. sin.
ca pala marina, n f alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma marina, n f alt. sin.
ca passerina, n f alt. sin.
ca peu de milà, n m alt. sin.
ca boja borda, n f var. ling.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca palamarinar, n f var. ling.
ca palmarina, n f var. ling.
ca pauma marina, n f var. ling.
nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
nc Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca calibrar laminar, v tr
es calibrar laminar, v tr
fr calibrer laminer, v tr
en gauge, to laminate, v tr
en gauge, to roll, v tr
de kalibrieren auswalzen, v tr
de kalibrieren walzen, v tr

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cambra de flux laminar, n f
es cámara de flujo laminar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definició

Espai protegit de l'exterior, que disposa d'un sistema d'impuls d'aire estèril mitjançant un filtre de flux laminar, on es duu a terme l'operació d'inoculació.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca capa límit laminar, n f
es capa límite laminar
fr couche limite laminaire
en laminar boundary layer

<Meteorologia > Atmosfera terrestre > Estructura>

Definició

Subcapa de la capa de fricció, d'una espessor de 0,5 mm aproximadament, que està en contacte amb la superfície terrestre, en la qual la viscositat és predominant i el règim de l'aire és laminar.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca capa límit laminar, n f
es capa límite laminar
fr couche limite laminaire
en laminar boundary layer

<Meteorologia > Atmosfera terrestre > Estructura>

Definició

Subcapa de la capa de fricció, d'una espessor de 0,5 mm aproximadament, que està en contacte amb la superfície terrestre, en la qual la viscositat és predominant i el règim de l'aire és laminar.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "alambinar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició