Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

ca alça, n f
ca placa, n f sin. compl.
es alza, n m
en lifter, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>

Definició

Peça allargada situada sota la fixació d'un esquí alpí, que serveix per a guanyar una mica d'alçada i evitar el contacte de la bota amb la neu en fer un viratge.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

ca alça, n f
es alza
fr cale de montée
fr hausse
en heel lift
en lifter

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició

Peça, generalment metàl·lica, que forma part d'una fixació d'un esquí de muntanya o d'una raqueta de neu, o que s'hi acobla, i que permet mantenir el taló en una posició avançada per tal de fer més còmoda l'ascensió.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca albí -ina, adj
es albino

<Lleure > Filatèlia>

Definició

Relatiu o pertanyent al segell obtingut mitjançant la impressió en sec i sense color.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca albí -ina, adj
es albino
fr albinos
en albino

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit del pelatge o del plomatge que és blanc perquè l'animal està afectat d'albinisme.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca albí -ina, adj
es albino
fr albinos
en albino

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit del pelatge o del plomatge que és blanc perquè l'animal està afectat d'albinisme.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca albí -ina, adj
es albino -na, adj
fr albinos, adj
en albinic, adj

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Afectat d'albinisme.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó, n m
ca caramuixa, n f sin. compl.
ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
ca porrassera, n f sin. compl.
ca albó (flor), n m alt. sin.
ca albó (tija verda), n m alt. sin.
ca albó estival, n m alt. sin.
ca albó microcarp, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
ca cucurutxa, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
ca porrassina, n f alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca armuto, n m var. ling.
ca armutu, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca caramutxa, n f var. ling.
ca esclareu, n m var. ling.
ca porrèca, n f var. ling.
nc Asphodelus aestivus Brot.
nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó, n m
ca caramuixa, n f sin. compl.
ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
ca porrassera, n f sin. compl.
ca albó (flor), n m alt. sin.
ca albó (tija verda), n m alt. sin.
ca albó estival, n m alt. sin.
ca albó microcarp, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
ca cucurutxa, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
ca porrassina, n f alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca armuto, n m var. ling.
ca armutu, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca caramutxa, n f var. ling.
ca esclareu, n m var. ling.
ca porrèca, n f var. ling.
nc Asphodelus aestivus Brot.
nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó de muntanya, n m
ca gamó, n m sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albó blanc, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa, n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassera, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca alberó, n m var. ling.
ca arbassons, n m pl var. ling.
ca arbessó, n m var. ling.
ca armuto, n m var. ling.
ca asfodel, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca aubons, n m pl var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus albus Mill.
nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó de muntanya, n m
ca gamó, n m sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albó blanc, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa, n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassera, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca alberó, n m var. ling.
ca arbassons, n m pl var. ling.
ca arbessó, n m var. ling.
ca armuto, n m var. ling.
ca asfodel, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca aubons, n m pl var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus albus Mill.
nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "alba" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota