Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alba" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alga, n f
  • es  alga, n f
  • fr  algue, n f
  • en  alga, n

<Botànica>

alga alga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alga, n f
  • es  alga, n f
  • fr  algue, n f
  • en  alga, n
  • en  seaweed, n

<Enginyeria forestal>

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

alma mater alma mater

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  alma mater, n f
  • ca  ànima d'un grup, n f
  • ca  ànima d'un projecte, n f
  • es  alma de un grupo, n f
  • es  alma de un proyecto, n f
  • es  alma mater, n f

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Mare benefactora.

Nota

  • Expressió d'àmbit general. Al principi, s'aplicava a la universitat; actualment, se sol usar també per a designar allò que és, respecte a una cosa, com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa, que li dona vida, vigor, força.
    Exemple: El president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals I el consell de govern de la corporació està molt compromès amb aquest projecte, ajudant en tot allò que pot, a través del seu conseller secretari, que és l'alma mater; és un dels principals impulsors d'aquest projecte.
alna alna

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alna, n f
  • es  alna, n f
  • es  ana, n f
  • fr  aune, n f
  • en  old measurement approx. one meter, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alna, n f
  • es  alna

<Història del dret>

Definició
Antiga mesura de longitud equivalent, aproximadament, a mig metre.

Nota

  • Àmbit: País Valencià
  • L'alna s'emprava per a amidar roba i teixits a Lleida, a la Seu d'Urgell, a Cervera, a Miravet, a Horta de Sant Joan i a la Torre de l'Espanyol (quatre pams). També s'emprà a la Catalunya Vella com a mesura agrària, i a València des del segle XIII.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • es  espino albar
  • es  espino blanco
  • es  majuelo
  • fr  aubépine
  • en  English hawthorn
  • en  hawthorn
  • nc  Crataegus monogyna

<Botànica>

Definició
Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, molt espinós, amb fulles lobades, flors blanques oloroses, disposades en corimbes, i fruits petits, carnosos i vermells, que es fa sovint a les bardisses.

Nota

  • El fruit de l'arç blanc és la cirereta de pastor.
arç blanc arç blanc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • es  espino albar, n m
  • es  majoleto, n m
  • es  majuelo, n m
  • fr  aubépine monogyne, n f
  • fr  épine blanche, n f
  • en  hawthorn, n
  • en  quickthorn, n
  • nc  Crataegus monogyna

<Enginyeria forestal>

asfòdel asfòdel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  asfòdel, n m
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • nc  Asphodelus sp. pl.

<Botànica > liliàcies>