Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alba" dins totes les àrees temàtiques

lituà lituà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lituà
  • cod  lietuvių kalba
  • ar  الليتوانية
  • cy  Lithwaneg
  • de  Litauisch
  • en  Lithuanian
  • es  lituano
  • eu  lituaniera
  • fr  lituanien
  • gl  lituano
  • gn  lituáno
  • it  lituano
  • ja  リトアニア語
  • nl  Litouws
  • oc  lituan
  • pt  lituano
  • ru  Литовский язык
  • sw  Lithuanian
  • tmh  Talituwat
  • zh  立陶宛语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Bàltica > Oriental>, <Europa > Bielorússia>, <Europa > Lituània>, <Europa > Polònia>

Definició
El primer text que es conserva escrit en lituà data de mitjan segle XVI, tot i que la llengua estàndard es va establir a la fi del segle XIX i l'inici del XX. Amb la primera independència (1918-1940), va esdevenir oficial i se'n va consolidar l'ús en tots els àmbits. La Segona Guerra Mundial i l'annexió a la Unió Soviètica van posar fi a aquesta situació favorable a la llengua.

En el lituà es distingeixen dos blocs dialectals ben diferenciats: el baix lituà i l'alt lituà, en un dels parlars del qual es basa la llengua estàndard actual.
llengua calba de Sandwith llengua calba de Sandwith

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llengua calba de Sandwith, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Odontoestomatologia>

Definició
Llengua extremament neta, observada algunes vegades en els últims períodes de la pel·lagra.
llengua de signes lituana llengua de signes lituana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes lituana
  • cod  lietuvių gestų kalba
  • cy  Iaith arwyddion Lithwania
  • de  Litauische Gebärdensprache
  • en  Lithuanian Sign Language
  • es  lengua de signos lituana
  • eu  lituaniar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes lituanienne
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Lituána
  • nl  Litouwse Gebarentaal
  • pt  língua gestual lituana
  • ru  Литовский язык жестов
  • zh  立陶宛手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Lituània>

Definició
La llengua de signes lituana és la primera llengua de la comunitat sorda de Lituània.

Se saben poques coses de la seva història abans del 1945. Entre aquesta data i el 1990 va ser utilitzada conjuntament amb la llengua de signes russa i les dues llengües es van acostar molt. Des de la independència de Lituània, però, els contactes entre ambdues llengües es van trencar i, actualment, es pot considerar una llengua de signes diferent.

El Parlament de Lituània va reconèixer la llengua de signes lituana com la pròpia de la comunitat sorda el 1991 i, el 1995, la va declarar llengua oficial de les persones sordes. Des d'aleshores s'ha publicat un diccionari amb uns 3.000 signes i diversos vocabularis temàtics.
llengua llisa llengua llisa

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llengua llisa, n f
  • ca  llengua calba, n f sin. compl.
  • ca  llengua envernissada, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Odontoestomatologia>

Definició
Llengua molt vermella, brillant, de superfície uniforme, despapil·lada, deguda a atròfia de la seva mucosa, característica de la glossitis atròfica crònica.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
llevamà llevamà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es  
  • fr  
  • en  

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>

Definició

Nota

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es  
  • fr  
  • en  

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>

Definició

Nota

pi de Flandes pi de Flandes

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  pi de Flandes, n m
  • ca  flandes, n m sin. compl.
  • ca  pi roig de Suècia, n m sin. compl.
  • es  pino de Flandes, n m
  • es  pino albar, n m sin. compl.
  • es  pino bermejo, n m sin. compl.
  • es  pino nórdico, n m sin. compl.
  • es  pino rojo, n m sin. compl.
  • es  pino ruso, n m sin. compl.
  • es  pino serrano, n m sin. compl.
  • es  pino silvestre, n m sin. compl.
  • es  pino soria, n m sin. compl.
  • es  pino suecia, n m sin. compl.
  • es  pino valsain, n m sin. compl.
  • fr  pin commun, n m
  • fr  pin d'Auvergne, n m
  • fr  pin d'Écosse, n m
  • fr  pin de Haguenau, n m
  • fr  pin du Nord, n m
  • fr  pin rouge, n m
  • fr  pin sauvage, n m
  • fr  pin sylvestre, n m
  • en  Norway pine, n
  • en  Riga pine, n
  • en  Scotch fir, n
  • en  Scotch pine, n
  • en  Scots fir, n
  • eu  ler gorri, n
  • eu  pinu gorri, n
  • eu  Valsaingo pinu, n
  • nc  Pinus sylvestris

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

pi roig pi roig

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

  • ca  pi roig, n m
  • es  pino albar
  • fr  pin sylvestre
  • en  Scots pine

<Ciència forestal>

Definició
Fusta del pi roig, de color groc vermellós, de duresa mitjana, textura heterogènia i fibra recta.