Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alba" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àlber, n m
  • ca  alba, n f sin. compl.
  • ca  arbre blanc, n m sin. compl.
  • ca  clop blanc, n m sin. compl.
  • ca  poll blanc, n m sin. compl.
  • ca  xop blanc, n m sin. compl.
  • ca  alba borda, n f alt. sin.
  • ca  alba vera, n f alt. sin.
  • ca  àlber blanc, n m alt. sin.
  • ca  àlber cotoner, n m alt. sin.
  • ca  àlber ver, n m alt. sin.
  • ca  albes, n f pl alt. sin.
  • ca  mosquiter, n m alt. sin.
  • ca  mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  om blanc, n m alt. sin.
  • ca  poll, n m alt. sin.
  • ca  poll alba, n m alt. sin.
  • ca  poll àlber, n m alt. sin.
  • ca  pollanc, n m alt. sin.
  • ca  pollancre, n m alt. sin.
  • ca  polls blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  pòpul, n m alt. sin.
  • ca  pòpul àlber, n m alt. sin.
  • ca  pòpul blanc, n m alt. sin.
  • ca  xop, n m alt. sin.
  • ca  xop ver, n m alt. sin.
  • ca  abre blanc, n m var. ling.
  • ca  albà, n m var. ling.
  • ca  alba blanc, n m var. ling.
  • ca  alba cotoner, n m var. ling.
  • ca  alba ver, n m var. ling.
  • ca  albar, n m var. ling.
  • ca  alber, n m var. ling.
  • ca  albi, n m var. ling.
  • ca  albí, n m var. ling.
  • ca  albre blanc, n m var. ling.
  • ca  auba, n f var. ling.
  • ca  aubar, n m var. ling.
  • ca  auber, n m var. ling.
  • ca  àuber, n m var. ling.
  • ca  aubes, n f pl var. ling.
  • ca  aubi, n m var. ling.
  • ca  orm blanc, n m var. ling.
  • ca  poll albà, n m var. ling.
  • ca  popul alber, n m var. ling.
  • ca  popul blanc, n m var. ling.
  • nc  Populus alba L.

<Botànica > salicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  alba, n f
  • es  alba
  • fr  albe
  • en  alba

<Esport > Esports aquàtics > Natació artística>

Definició
Figura iniciada en posició de decúbit pron que consisteix a arquejar el cos fins a adoptar la posició de grua, fer una rotació de contracatalina i ajuntar les cames per arribar a la posició de cama de ballet doble, i acabar en posició de decúbit supí.
alba alba

<10 Esports aquàtics > Natació artística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  alba, n f
  • es  alba
  • fr  albe
  • en  alba

<Esport > 10 Esports aquàtics > Natació artística>

Definició
Figura iniciada en posició de decúbit pron que consisteix a arquejar el cos fins a adoptar la posició de grua, fer una rotació de contracatalina i ajuntar les cames per arribar a la posició de cama de ballet doble, i acabar en posició de decúbit supí.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alba, n f
  • es  alba

<Literatura>

Definició
Gènere líric trobadoresc on l'autor enamorat es plany de l'arribada del nou dia i de la separació de la seva dama.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pollancre, n m
  • ca  arbre poll, n m sin. compl.
  • ca  clop, n m sin. compl.
  • ca  cople, n m sin. compl.
  • ca  glop, n m sin. compl.
  • ca  mudella, n f sin. compl.
  • ca  poll, n m sin. compl.
  • ca  poll bordissot, n m sin. compl.
  • ca  poll negre, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  pollanc, n m sin. compl.
  • ca  pollancre ver, n m sin. compl.
  • ca  xop, n m sin. compl.
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  alba negra, n f alt. sin.
  • ca  àlber, n m alt. sin.
  • ca  clop bord, n m alt. sin.
  • ca  clop marí, n m alt. sin.
  • ca  clop negre, n m alt. sin.
  • ca  clops, n m pl alt. sin.
  • ca  om de riu, n m alt. sin.
  • ca  polla borda, n f alt. sin.
  • ca  pollancre bord, n m alt. sin.
  • ca  pollancre comú, n m alt. sin.
  • ca  pollanera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pòpul, n m alt. sin.
  • ca  pòpul negre, n m alt. sin.
  • ca  populina, n f alt. sin.
  • ca  xop bord, n m alt. sin.
  • ca  xop negre, n m alt. sin.
  • ca  xopa, n f alt. sin.
  • ca  almudella, n f var. ling.
  • ca  bíbol, n m var. ling.
  • ca  clopa, n f var. ling.
  • ca  clum, n m var. ling.
  • ca  clupus, n m var. ling.
  • ca  colpe, n m var. ling.
  • ca  copla, n f var. ling.
  • ca  píbol, n m var. ling.
  • ca  pígol, n m var. ling.
  • ca  poll negra, n m var. ling.
  • ca  pollàncol, n m var. ling.
  • ca  pollangre, n m var. ling.
  • ca  popolina, n f var. ling.
  • ca  popul, n m var. ling.
  • ca  popul negre, n m var. ling.
  • ca  txop, n m var. ling.
  • ca  xop del terreno, n m var. ling.
  • nc  Populus nigra L.

<Botànica > salicàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions polla poncella (poncella) i polla vimenera com a «noms de varietats conreades a la comarca de la Selva» sense especificar quina varietat.