Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "albardar" dins totes les àrees temàtiques

abordar un obstacle abordar un obstacle

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abordar un obstacle, v intr
  • es  abordar un obstáculo
  • fr  aborder un obstacle
  • en  approach an obstacle, to

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Galopar en direcció a un obstacle amb la intenció de franquejar-lo.
abordar un obstacle abordar un obstacle

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abordar un obstacle, v intr
  • es  abordar un obstáculo
  • fr  aborder un obstacle
  • en  approach an obstacle, to

<Hípica>

Definició
Galopar en direcció a un obstacle amb la intenció de franquejar-lo.
abordar un obstacle abordar un obstacle

<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  abordar un obstacle, v intr
  • es  abordar un obstáculo
  • fr  aborder un obstacle
  • en  approach an obstacle, to

<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Definició
Galopar en direcció a un obstacle per franquejar-lo.
alabardat -ada alabardat -ada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alabardat -ada, adj
  • ca  hastat -ada, adj
  • es  alabardado -da, adj
  • es  hastado -da, adj
  • fr  hasté -ée, adj
  • en  hastate, adj

<Botànica>

albacar albacar

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  albacar, n m
  • es  albacara

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures militars>

Definició
Recinte murat o torrassa d'època medieval usat com a refugi de pagesos i de bestiar.
albacar albacar

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  albacar, n m
  • es  albacara
  • en  bailey

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Recinte emmurallat a cel obert que envolta una fortificació.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  albada, n f

<Música>

Definició
Peça musical composta pensant en el moment de l'alba.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  albada, n f
  • es  albada
  • es  alborada

<Literatura>

Definició
Composició poètica d'origen popular que expressa sentiments relacionats amb l'aparició del matí i que ha estat recollida i reelaborada per la poesia culta.
albada albada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albada, n f
  • ca  botja blanca, n f sin. compl.
  • ca  botja de cuc, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuca, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de rames, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella, n f alt. sin.
  • ca  botja rasposa, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  albaida, n f var. ling.
  • ca  aubada, n f var. ling.
  • ca  botja resparella, n f var. ling.
  • nc  Anthyllis cytisoides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albada, n f
  • ca  botja blanca, n f sin. compl.
  • ca  botja de cuc, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuca, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de rames, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella, n f alt. sin.
  • ca  botja rasposa, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  albaida, n f var. ling.
  • ca  aubada, n f var. ling.
  • ca  botja resparella, n f var. ling.
  • nc  Anthyllis cytisoides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>