Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "albat" dins totes les àrees temàtiques

boixac

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca calèndula officinalis, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor d'albat, n f sin. compl.
ca flor de meravella, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca gojat, n f sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
nc Calendula officinalis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.

boixac

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

llevamà

<Botànica>

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.