Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "albir" dins totes les àrees temàtiques

bedoll bedoll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bedoll, n m
  • ca  beç, n m sin. compl.
  • ca  bedoll comú, n m sin. compl.
  • ca  arbre blanc, n m alt. sin.
  • ca  arbre poll, n m alt. sin.
  • ca  beç comú, n m alt. sin.
  • ca  xop blanc, n m alt. sin.
  • ca  abedoll, n m var. ling.
  • ca  abedull, n m var. ling.
  • ca  albar, n m var. ling.
  • ca  aure blanc, n m var. ling.
  • ca  bedot, n m var. ling.
  • ca  bedull, n m var. ling.
  • ca  bedut, n m var. ling.
  • nc  Betula pendula Roth
  • nc  Betula alba auct. var. ling.
  • nc  Betula verrucosa Ehrh. var. ling.

<Botànica > betulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fràngula, n f
  • ca  fràngula (escorça), n f sin. compl.
  • ca  vern menut, n m sin. compl.
  • ca  àlber negre, n m alt. sin.
  • ca  vern bord, n m alt. sin.
  • ca  vern negre, n m alt. sin.
  • ca  albernegre, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  vernmenut, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus frangula L.
  • nc  Frangula alnus Mill. sin. compl.

<Botànica > ramnàcies>

fràngula fràngula

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fràngula, n f
  • ca  fràngula (escorça), n f sin. compl.
  • ca  vern menut, n m sin. compl.
  • ca  àlber negre, n m alt. sin.
  • ca  vern bord, n m alt. sin.
  • ca  vern negre, n m alt. sin.
  • ca  albernegre, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  vernmenut, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus frangula L.
  • nc  Frangula alnus Mill. sin. compl.

<Botànica > ramnàcies>

horitzó àlbic horitzó àlbic

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  horitzó àlbic, n m
  • es  horizonte álbico
  • fr  horizon albique
  • en  albic horizon

<Geografia física > Ciència del sòl>

Definició
Horitzó eluvial descolorit, blanquinós, empobrit en argiles i òxids.

Nota

  • Horitzó de la classificació ST.
horitzó àlbic horitzó àlbic

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  horitzó àlbic, n m
  • es  horizonte álbico
  • fr  horizon albique
  • en  albic horizon

<Geografia física > Ciència del sòl>

Definició
Horitzó eluvial descolorit, blanquinós, empobrit en argiles i òxids.

Nota

  • Horitzó de la classificació ST.
horitzó àlbic horitzó àlbic

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  horitzó àlbic, n m
  • es  horizonte álbico, n m
  • fr  horizon albique, n m
  • en  albic horizon, n

<Enginyeria forestal>

in albis in albis

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  in albis, adv
  • ca  (quedar-se) en blanc, adv
  • ca  sense entendre res, adv
  • ca  sense saber què dir, adv
  • es  in albis, adv
  • es  (quedarse) en blanco, adv
  • es  sin comprender, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: En blanc.

Nota

  • Locució adverbial d'àmbit general emprada per a dir que algú resta sense comprendre el que es diu o el que es llegeix.
    Exemple: A Catalunya fa set mesos que no se'n parla des de les instàncies governamentals, d'energia nuclear. Estem in albis, per continuar amb el llatí que s'utilitzava ahir aquí.
llissa vera llissa vera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llissa vera, n f
  • ca  caluga blanca, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llíssera vera, n f sin. compl.
  • es  albur
  • es  lisa
  • fr  mulet lippu
  • en  thicklip grey mullet
  • nc  Chelon labrosus

<Peixos>

llissa vera llissa vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa vera, n f
  • ca  caluga blanca, n f sin. compl.
  • ca  cap xiquet, n m sin. compl.
  • ca  galta-roig, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua blanca, n f sin. compl.
  • ca  llissa llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llissa petita, n f sin. compl.
  • ca  llissa vetada, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera vera, n f sin. compl.
  • ca  llisseta, n f sin. compl.
  • ca  mújol, n m sin. compl.
  • ca  galta roig, n m var. ling.
  • ca  lliça calva blanca, n f var. ling.
  • ca  llisa, n f var. ling.
  • ca  llisa betada, n f var. ling.
  • ca  llisa calua blanca, n f var. ling.
  • ca  llisa llobarrera, n f var. ling.
  • ca  llisera vera, n f var. ling.
  • ca  llissara, n f var. ling.
  • nc  Chelon labrosus
  • nc  Mugil chelo var. ling.
  • es  albur
  • es  lisa
  • fr  mulet lippu
  • en  thicklip grey mullet

<Peixos > Mugílids>

llissa vera llissa vera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa vera, n f
  • ca  caluga blanca, n f sin. compl.
  • ca  cap xiquet, n m sin. compl.
  • ca  galta-roig, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua blanca, n f sin. compl.
  • ca  llissa llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llissa petita, n f sin. compl.
  • ca  llissa vetada, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera vera, n f sin. compl.
  • ca  llisseta, n f sin. compl.
  • ca  mújol, n m sin. compl.
  • ca  galta roig, n m var. ling.
  • ca  lliça calva blanca, n f var. ling.
  • ca  llisa, n f var. ling.
  • ca  llisa betada, n f var. ling.
  • ca  llisa calua blanca, n f var. ling.
  • ca  llisa llobarrera, n f var. ling.
  • ca  llisera vera, n f var. ling.
  • ca  llissara, n f var. ling.
  • nc  Chelon labrosus
  • nc  Mugil chelo var. ling.
  • es  albur
  • es  lisa
  • fr  mulet lippu
  • en  thicklip grey mullet

<Peixos > Mugílids>