Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alcanada" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca alçada i amplada de cel·la
- en cell height and width
<Localització > Fraseologia>
<Esport > Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>
- ca alçada inicial, n f
- ca alçada mínima, n f sin. compl.
- es altura inicial
- es altura mínima
- fr hauteur initiale
- fr hauteur minime
- en initial height
- en minimum height
<Esport > Atletisme>
Definició
<03 Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca alçada inicial, n f
- ca alçada mínima, n f sin. compl.
- es altura inicial
- es altura mínima
- fr hauteur initiale
- fr hauteur minime
- en initial height
- en minimum height
<Esport > 03 Atletisme>
Definició
<Esport > Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>
- ca alçada màxima, n f
- ca fletxa, n f sin. compl.
- es altura máxima
- fr flèche
- en high point
<Esport > Atletisme>
Definició
<03 Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca alçada màxima, n f
- ca fletxa, n f sin. compl.
- es altura máxima
- fr flèche
- en high point
<Esport > 03 Atletisme>
Definició
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alçada maxil·lar, n f
- es altura maxilar
- fr hauteur maxillaire
- en maxillary height
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alçada piezomètrica, n f
- es altura piezométrica, n f
<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alçada sobre carrils, n f
- es altura sobre carriles
- fr hauteur au-dessus des rails
- en height above rail level
<Transport ferroviari>
Definició
<Productes químics>, <Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca alúmina calcinada, n f
- es alúmina calcinada
- fr alumine calcinée
- en calcinated alumina
<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alcabala, n f
- es alcabala
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- (De l'àrab al-qabâla, ídem.)
-
L'origen del terme es remunta a l'època d'Alfons XI, cap a l'any 1342, encara que hi ha autors que el daten abans (el pare Berganza, Canga Argüelles), en el regnat d'Alfons X, o, fins i tot, en el segle XI. Es va perpetuar durant la dinastia dels Trastámara. Fins al 1393 va ser un tribut aprovat a les Corts, juntament amb el rei, i, per tant, es troben en la legislació de corts referències sobre la seva aprovació i el seu funcionament. Aquest tribut va ser vigent fins al segle XIX, quan la reforma tributària impulsada per Alejandro Mon el va eliminar del sistema impositiu espanyol (reforma de Mon).
Per la seva naturalesa, és un impost indirecte o sobre el consum, ad valorem. Va ser el tribut castellà indirecte més característic de l'edat mitjana, «època en què aquesta classe de contribucions van ser fonts ordinàries de finançament del patrimoni reial ». Va néixer com un impost de caràcter temporal, motiu pel qual la seva recaptació anava adreçada a una causa concreta, com ara el finançament d'una guerra, l'arranjament de les muralles de la ciutat o altres de semblants. Però de seguida es va convertir en permanent. Precisament aquesta és la característica que el diferencia dels servicios (pedidos i monedas castellans), concebuts sempre com a recursos extraordinaris.
Els subjectes afectats per aquest impost van ser totes les classes socials no exemptes específicament. Sí que ho estaven els clergues, certes persones amb privilegis familiars i certes localitats amb privilegis concedits; així, per exemple, Ferran IV, el 1341, va eximir d'alcabala la localitat d'Espejo. Com a peculiaritat, cal dir que els hidalgos, exempts d'altres contribucions, pagaven l'alcabala. Era a les fires i als mercats on l'impost es feia efectiu; en principi, era el venedor o venedora o el permutador o permutadora la persona encarregada de fer el pagament del tribut; només en casos excepcionals en pagava la meitat el venedor i, l'altra meitat, els compradors. Més endavant, el pagament es va traslladar als consumidors. La quota de l'alcabala va variar al llarg del temps, des d'un 5 % inicial fins a un 10 %. Hi ha autors que afirmen que la quota del 10 % es va consolidar a l'època de Felip II, i que es va reduir fins a la meitat al segle XVIII; d'altres assenyalen dates més concretes, com l'any 1269, per a l'aplicació del 5 % i el 1377, per a la del 10 %. El cert és que aquesta quota va canviar al llarg del temps en què va ser vigent, tant a Castella com als territoris americans on es va aplicar.
L'objecte de l'impost són els béns mobles, els immobles i també els semovents; fins i tot en certs casos va afectar les transmissions del cens i altres drets incorporals. Però hi havia productes específicament exempts de pagament, com ara les medecines, alguns productes del comerç exterior i també béns especialment protegits per la importància que tenen per a la defensa del país, com ara els cavalls i les armes.
L'impost era percebut pel rei o pels nobles en els seus senyorius. Les classes privilegiades gaudien d'aquest dret a les viles i a les terres de senyoriu, i el tenien per donació reial, per compravenda o per possessió continuada des d'un cert temps. L'alcabala va ser una regalia de la Corona i, per tant, teòricament era un dret inalienable; però a la pràctica es van vendre alcabales. Aquesta situació va provocar que al llarg dels segles XVII i XVIII la Corona intentés recuperar aquest dret, fet que va causar molts plets, tramitats pels fiscals del Consell d'Hisenda davant els detentors del tribut. El sistema de cobrament que va establir la Corona o els senyors va ser normalment l'arrendament, encara que també el van cobrar els funcionaris reials, i els ajuntaments i els consolats de comerç pel sistema de encabezamiento.
L'alcabaler era l'encarregat d'administrar, cobrar i arrendar les alcabales a les diverses províncies, ciutats i pobles. L'alcabalatori era el llibre que recollia les lleis i les disposicions referents a la manera de repartir i de cobrar les alcabales. Aquest impost es va aplicar, en principi, al Regne de Castella i Lleó, però després es va traslladar també als territoris conquerits a Amèrica, i així es troba a Mèxic, el 1571, i al Perú, el 1891.
Unes figures semblants en la Corona d'Aragó serien el dret d'entrades i d'eixides que gravava totes les importacions i exportacions de mercaderies, les imposicions específiques sobre la carn, el vi o el pa, així com el dret de la bolla de plom i del segell de cera, tribut específic per a la roba, la llana i els teixits.
L'alcabala es pot considerar l'antecedent de l'actual impost sobre els drets reials i transmissions de béns.
