Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alerm" dins totes les àrees temàtiques

akateko akateko

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  akateko
  • ca  acatec sin. compl.
  • ca  acateco sin. compl.
  • ca  conob sin. compl.
  • ca  kanjobal de l'oest sin. compl.
  • ca  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • ca  q'anjob'al de l'oest sin. compl.
  • cy  Akateko
  • cy  Acatec sin. compl.
  • cy  Acateco sin. compl.
  • cy  Conob sin. compl.
  • cy  Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • cy  Kanjobal gorllewinol sin. compl.
  • cy  Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
  • de  Acateco
  • de  Acatec sin. compl.
  • de  Akateko sin. compl.
  • de  Conob sin. compl.
  • de  Kanjobal West sin. compl.
  • de  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Akateko
  • en  Acatec sin. compl.
  • en  Acateco sin. compl.
  • en  Conob sin. compl.
  • en  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Q'anjob'al sin. compl.
  • es  acateco
  • es  acatec sin. compl.
  • es  akateko sin. compl.
  • es  conob sin. compl.
  • es  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • es  kanjobal del oeste sin. compl.
  • es  q'anjob'al del oeste sin. compl.
  • eu  akatekera
  • eu  acatec sin. compl.
  • eu  acateco sin. compl.
  • eu  akateko sin. compl.
  • eu  conob sin. compl.
  • eu  mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
  • eu  San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
  • fr  acatèque
  • fr  acatec sin. compl.
  • fr  acateco sin. compl.
  • fr  akateko sin. compl.
  • fr  conob sin. compl.
  • fr  kanjobal de l'ouest sin. compl.
  • fr  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • fr  q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
  • gl  akateko
  • gl  acatec sin. compl.
  • gl  acateco sin. compl.
  • gl  conob sin. compl.
  • gl  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • gl  kanjobal do oeste sin. compl.
  • gl  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • gn  akatéko
  • gn  akatec sin. compl.
  • gn  akatéko sin. compl.
  • gn  kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
  • gn  konob sin. compl.
  • it  akateko
  • it  acatec sin. compl.
  • it  acateco sin. compl.
  • it  conob sin. compl.
  • it  kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
  • it  kanjobal occidentale sin. compl.
  • it  q'anjob'al occidentale sin. compl.
  • pt  akateco
  • pt  acatec sin. compl.
  • pt  acateco sin. compl.
  • pt  conob sin. compl.
  • pt  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • pt  kanjobal do oeste sin. compl.
  • pt  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Mèxic>

Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
ala ala

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ala, n m, f
  • ca  aler | alera, n m, f
  • es  ala
  • es  alero
  • fr  ailier
  • fr  avant
  • en  forward

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Definició
Jugador que, en la fase d'atac, se situa a les zones laterals de la pista de joc.
ala ala

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>, <09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 03 Hoquei sobre gel>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ala, n m, f
  • ca  aler | alera, n m, f
  • es  ala, n m, f
  • es  alero | alera, n m, f
  • fr  ailier | ailière, n m, f
  • fr  avant [BÀSQUET], n m, f
  • en  forward [BÀSQUET], n
  • en  wing [HOQUEI GEL], n
  • en  winger [HOQUEI GEL], n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>, <Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 03 Hoquei sobre gel>

Definició
Jugador que en la fase d'atac se situa en una zona lateral de la pista de joc.

Nota

  • La denominació aler | alera és utilitzada sobretot en bàsquet, i la denominació ala, sobretot en hoquei sobre gel.
ala ala

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  ala, n m, f
  • ca  aler | alera, n m, f sin. compl.
  • es  ala
  • es  alero | alera
  • fr  ailier | ailière
  • en  wing
  • en  winger

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Hoquei sobre gel>

Definició
Jugador que en la fase d'atac se situa en una zona lateral de la pista de joc.
alarma alarma

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  alarma, n f
  • es  alarma, n f
  • fr  alarme, n f
  • en  alarm, n
  • de  Alarm, n m
  • de  Alarmanlage, n f

<Turisme > Allotjament>, <Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Dispositiu de seguretat capaç d'emetre o rebre senyals que avisen d'un perill imminent.
alarma visual alarma visual

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alarma visual, n f
  • en  alarm lamp, n

<Art i arquitectura>

Definició
Indicador que s'il·lumina com a senyal d'alerta a causa d'algun estímul.

Nota

  • La llum que emet l'alarma visual sol ser vermella, però pot ser de qualsevol altre color, i pot emetre també un senyal acústic.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alem, n m
  • en  alem, n

<Art i arquitectura>

Definició
Coronament emprat en l'arquitectura islàmica, normalment ubicat sobre un minaret, cúpula o mínbar, típicament coronat amb una mitja lluna.
aler | alera aler | alera

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  aler | alera, n m, f
  • ca  ala, n m, f sin. compl.
  • es  ala, n m, f
  • es  alero | alera, n m, f
  • fr  ailier | ailière, n m, f
  • fr  avant, n m, f
  • en  forward, n

<Basquetbol > 04 Posicions i jugadors>

Definició
Jugador que en la fase d'atac se situa en una zona lateral de la pista de joc.

Nota

  • 1. En els esquemes de joc, l'aler o l'alera se solen representar amb el número 3.
  • 2. Els alers i les aleres estan especialitzats en els llançaments de mitjana distància i els llançaments de lluny.
aler dret | alera dreta aler dret | alera dreta

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aler dret | alera dreta, n m, f
  • es  alero derecho, alero derecha | alera derecha, n m, f
  • fr  ailier droit | ailière droite, n m, f
  • fr  avant droit | avant droite, n m, f
  • en  right forward, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Aler que juga al costat dret de l'ampolla.
aler dret | alera dreta aler dret | alera dreta

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  aler dret | alera dreta, n m, f
  • es  alero derecho, alero derecha | alera derecha, n m, f
  • fr  ailier droit | ailière droite, n m, f
  • fr  avant droit | avant droite, n m, f
  • en  right forward, n

<Basquetbol > 04 Posicions i jugadors>

Definició
Aler que juga al costat dret de l'ampolla.