Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alió" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca àgio, n m
- es agio
- en agio
<Economia i empresa>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àgio, n m
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- L'economista austríac Eugen Böhm von Bawerk va fundar la teoria de l'àgio, segons la qual l'interès o rèdit del capital es basa en l'augment de valor que obté qualsevol cosa quan passa de potencial o futura a real i actual, i equival a una bestreta del valor més alt que tindrà el capital quan els instruments que posa en moviment estiguin en plena producció.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àgio, n m
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- L'economista austríac Eugen Böhm von Bawerk va fundar la teoria de l'àgio, segons la qual l'interès o rèdit del capital es basa en l'augment de valor que obté qualsevol cosa quan passa de potencial o futura a real i actual, i equival a una bestreta del valor més alt que tindrà el capital quan els instruments que posa en moviment estiguin en plena producció.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àgio, n m
- es agio
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- L'economista austríac Eugen Böhm von Bawerk va fundar la teoria de l'àgio, segons la qual l'interès o rèdit del capital es basa en l'augment de valor que obté qualsevol cosa quan passa de potencial o futura a real i actual, i equival a una bestreta del valor més alt que tindrà el capital quan els instruments que posa en moviment estiguin en plena producció.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca àgio, n m
- es agio, n m
- fr agio, n m
- it aggio, n m
- en agio, n
<Dret mercantil>
Definició
<Islam>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca àlim, n m
<Religions > Islam>
Definició
Nota
- L'àlim ha estudiat l'Alcorà, la tradició (sunna) del profeta Muhàmmad i la llei islàmica (xaria). Contràriament al jurista (alfaquí) i al jutge (cadi), l'àlim és el teòleg consultat per aquests dos quan tenen un dubte sobre algun aspecte de la llei, quan hi ha conflictes o buits legals, etc. Els teòlegs, així com els alfaquins, sempre han gaudit d'una veneració religiosa i en certa manera han ocupat la figura del clergue, que no existeix en l'islam sunnita. Molts ulema han ensenyat en mesquites i madrasses, on han difós la seva influència sobre el poder polític.
- El plural d'àlim és ulema o ulamà.
<Zoologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aguiló, n m
- ca aligó, n m sin. compl.
- es aguilucho
<Zoologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca alberó, n m var. ling.
- ca arbassons, n m pl var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca aubons, n m pl var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus albus Mill.
- nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.