Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alimara" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar? 0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?
  • es  (amira) al-amira, n f
  • es  (burca) burka, n m
  • es  (hijab) hidjab, n m
  • es  (hijab) hijab, n m
  • es  (khimar) khimar, n m
  • es  (nicab) niqab, n m
  • es  (xador) chador, n m
  • es  (xaila) shayla, n f
  • fr  (amira) al-amira, n f
  • fr  (hijab) hidjab, n m
  • fr  (hijab) hidjäb, n m
  • fr  (khimar) khimar, n m
  • fr  (nicab) niqab, n m
  • fr  (xador) tchador, n m
  • fr  (xaila) shayla, n f
  • en  (amira) al-amira, n m
  • en  (burca) bourkha, n
  • en  (burca) burka, n
  • en  (burca) burkha, n
  • en  (hijab) hijab, n
  • en  (khimar) khimar, n
  • en  (nicab) niqab, n
  • en  (xador) chadar, n
  • en  (xador) chaddar, n
  • en  (xador) chador, n
  • en  (xador) chuddar, n
  • en  (xador) chudder, n
  • en  (xaila) shayla, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició
Tant burca (nom masculí), com hijab (nom masculí), com nicab (nom masculí), com xador (nom masculí), com xaila (nom femení), com amira (nom femení) i com khimar (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a peces diverses de la indumentària musulmana femenina; en canvi, no es considera adequada la forma *niqab.

- Un burca (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos, que té una reixeta o una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi.
. L'equivalent castellà és burka, i els equivalents anglesos, bourkha, burka i burkha.

- Un hijab (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. Els equivalents castellans són hidjab i hijab; els francesos, hidjab i hidjäb, i l'anglès, hijab.

- Un nicab (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.
· Els motius de la tria d'aquesta forma enfront de *niqab és l'analogia amb el tractament donat a altres arabismes, en què la q s'ha adaptat en c. (Per exemple, baclaua i burca.)
. L'equivalent castellà és niqab; el francès, niqab, i l'anglès, també niqab.

- Un xador (forma també recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
. L'equivalent castellà és chador; el francès, tchador, i els anglesos, chadar, chaddar, chador, chuddar i chudder.

- Una xaila és un mocador rectangular amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i les espatlles.
. L'equivalent castellà és shayla; el francès, shayla, i l'anglès, també shayla.

- Una amira és un mocador de dues peces amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. L'equivalent castellà és al-amira; el francès, al-amira, i l'anglès, també al-amira.

- Un khimar és un mocador llarg semblant a una capa amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells, el coll, el pit i les espatlles.
. L'equivalent castellà és khimar; el francès, khimar, i l'anglès, també khimar.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de burca, xador, xaila, amira i khimar al Cercaterm i de hijab i nicab al Cercaterm i la Neoloteca.
aimara aimara

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aimara
  • cod  aimara
  • ar  أيمارية
  • cy  Aimara
  • de  Aymara
  • de  Aimara sin. compl.
  • en  Aymara
  • es  aymara
  • eu  aimara
  • fr  aymara
  • gl  aimará
  • gn  aimara
  • it  aymara
  • ja  アイマラ語
  • nl  Aymara
  • pt  aimará
  • ru  Аймара
  • sw  Aymara
  • tmh  Taymarat
  • zh  阿雅玛拉

<Aimara>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Perú>, <Amèrica > Xile>

Definició
Hi ha dues llengües més de la família aimara que han arribat fins als nostres dies, el jaqaru (parlada encara per algun miler d'andins peruans) i el kawki (llengua recentment extingida).

Des del punt de vista dialectal, se solen distingir diverses varietats de l'aimara: l'aimara septentrional, parlat al departament de La Paz (Bolívia) i la zona del llac Titicaca; l'aimara meridional, parlat als departaments d'Oruro i Potosí (Bolívia); l'aimara dels altiplans xilens; un grup intermedi, parlat al sud-oest del llac Titicaca (altiplans del Perú), i unes quantes varietats perifèriques. Les diferències entre les diverses varietats són de caràcter fonològic, morfològic i lèxic, però es manté la intercomprensió entre els parlants de les diferents zones.

L'aimara es manté molt viu a les zones rurals tradicionals, és a dir, a les regions muntanyoses de La Paz, Oruro i Potosí, on els índexs de coneixement i ús de la llengua arriben al 99%. En els altiplans dels altres departaments bolivians, peruans i xilens l'índex baixa lleugerament, però la llengua encara hi té una vitalitat elevada. En aquesta zona l'aimara es veu amenaçat per l'espanyol i, en determinats indrets, fins i tot pel quítxua.

A les ciutats hi resideixen grans nuclis de població aimara immigrada, però en general s'ha trencat la transmissió intergeneracional i els joves, en el millor dels casos, ja només l'entenen. A l'Argentina hi ha poca població autòctona de parla aimara i la majoria de ciutadans que el parlen són immigrants bolivians.

A Xile, la CONADI, amb el suport del Ministeri d'Educació, ha posat en marxa el programa d'Educació Intercultural Bilingüe. Gràcies a aquest programa educatiu en escoles i universitats, s'ha aconseguit revertir lleugerament el procés de pèrdua de l'aimara, molt accelerat a la segona meitat del segle XX, i s'ha recuperat en part el prestigi de la llengua. En altres països les iniciatives en favor de l'ensenyament de l'aimara són molt escasses.
aixara aixara

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixara, n f
  • ca  boscatge, n m sin. compl.
  • es  matorral, n m
  • es  soto, n m
  • fr  garrigue, n f
  • en  scrubland, n
  • en  thicket, n

<Enginyeria forestal>

alímfia alímfia

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  alímfia, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Deficiència o absència de la limfa.
alamara alamara

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alamara, n f
  • es  alamar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Trau sobreposat cosit a la vora d'un vestit, d'un mantell, d'una cortina, etc.
alamara alamara

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alamara, n f
  • es  alamar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albarà, n m
  • es  albalá
  • es  albarán

<Dret>

Definició
Guia de duana, permís escrit per a poder disposar de les mercaderies.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
albarà albarà

<Documentació jurídica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albarà, n m
  • es  albalá
  • es  albarán

<Documentació jurídica>

Definició
Document públic o privat en què consta un permís o una obligació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
albarà albarà

<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albarà, n m
  • es  albarán

<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>

Definició
Document duplicat, preparat per l'empresa subministradora, que normalment acompanya la mercaderia en ser lliurada, i que n'indica la naturalesa i la quantitat, la data de lliurament i el nom de qui compra i qui ven a fi que el client o clienta hi doni la conformitat o hi anoti les objeccions que té.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • En el cas que sigui conformat, el receptor de la mercaderia l'ha de signar per a deixar constància que l'ha rebut correctament.
    En la compravenda, l'albarà serveix de prova documental del lliurament o traditio dels béns, i reflecteix dos objectius diferents:
    1. Per al comprador, comparar amb el material que s'ha demanat, a l'efecte de controlar si és la mercaderia sol·licitada i, fonamentalment, per a controlar les mercaderies que rep amb la facturació posterior.
    2. Per al venedor, que en rebre el duplicat de l'albarà degudament signat pel comprador, té constància d'haver lliurat la mercaderia que el comprador va rebre amb conformitat i, amb aquesta comprovació, pot confeccionar la factura. S'estén, com a mínim, per duplicat; encara que és una pràctica generalitzada fer-ho per triplicat perquè al transportista també li quedi constància de l'operació realitzada. No es registra en els llibres de comptabilitat, atès que generalment els albarans s'emeten sense valor.
albarà albarà

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  albarà, n m
  • es  albarán
  • fr  bon de livraison
  • fr  bordereau de livraison
  • en  delivery note
  • en  delivery slip

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Suports físics i auxiliars>