Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "alimara" dins totes les àrees temàtiques

argelagó

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca argelagó, n m
ca cascaula, n f sin. compl.
es aliaga, n f
fr petit genêt d'Espagne, n m
en Spanish gorse, n
nc Genista hispanica

argilaga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca argilaga, n f
ca argelaga, n f sin. compl.
es aliaga, n f
es aulaga, n f
fr genêt épineux, n m
fr genêt scorpion, n m
en gorse, n
nc Genista scorpius ssp. scorpius

argilaga negra

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca argilaga negra, n f
ca gatosa negra, n f sin. compl.
es aliaga negra, n f
es retama espinosa, n f
fr calycotome épineux, n m
en spiny broom, n
en thorny broom, n
nc Calicotome spinosa

argilaga peluda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca argilaga peluda, n f
es aliaga merina, n m
es tojo alfiletero, n m
fr genêt poilu, n m
en hairy greenweed, n
nc Genista hirsuta

arikara

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arikara
ca arickaree sin. compl.
ca arikari sin. compl.
ca ree sin. compl.
ca ris sin. compl.
ca sahnish sin. compl.
ca sanish sin. compl.
cod sáhniš
cy Arikara
cy Arickaree sin. compl.
cy Arikari sin. compl.
cy Ree sin. compl.
cy Ris sin. compl.
cy Sahnish sin. compl.
cy Sanish sin. compl.
de Arikaree
de Arikara sin. compl.
de Arikari sin. compl.
de Ree sin. compl.
de Ris sin. compl.
de Sahnish sin. compl.
de Sanish sin. compl.
en Arikara
en Arickaree sin. compl.
en Arikaree sin. compl.
en Arikari sin. compl.
en Arikaris sin. compl.
en Ree sin. compl.
en Ris sin. compl.
en Sahnish sin. compl.
en Sanish sin. compl.
es arikara
es arickaree sin. compl.
es arikari sin. compl.
es ree sin. compl.
es ris sin. compl.
es sahnish sin. compl.
es sanish sin. compl.
fr arikara
fr arickaree sin. compl.
fr arikari sin. compl.
fr ree sin. compl.
fr ris sin. compl.
fr sahnish sin. compl.
fr sanish sin. compl.
gl arikara
gl arickaree sin. compl.
gl arikari sin. compl.
gl ree sin. compl.
gl ris sin. compl.
gl sahnish sin. compl.
gl sanish sin. compl.
gn arikara
gn arickaree sin. compl.
gn arikari sin. compl.
gn ree sin. compl.
gn ris sin. compl.
gn sahnish sin. compl.
gn sanish sin. compl.
it arikara
it arickaree sin. compl.
it arikari sin. compl.
it ree sin. compl.
it ris sin. compl.
it sahnish sin. compl.
it sanish sin. compl.
pt arikara
pt arickaree sin. compl.
pt arikari sin. compl.
pt ree sin. compl.
pt ris sin. compl.
pt sahnish sin. compl.
pt sanish sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Caddo > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

L'arikara es parlava a Dakota del Nord i a Dakota del Sud. Actualment els seus parlants viuen a la reserva de Fort Berthold, a la zona del riu Missouri, als comtats de McLean, Mountrail, Dunn, McKenzie, Mercer i Ward (a Dakota del Nord). Compareteixen la reserva amb els hidatsa i amb els manda (grups que parlen llengües de la família sioux). Aquestes tres comunitats es coneixen com a les Three Affiliated Tribes.

Sembla que, en un principi, els arikara formaven part de la comunitat pawnee, i més concretament d'un dels grups del sud; i que se n'haurien separat tres-cents o quatre-cents anys enrere. La llengua arikara és, doncs, força pròxima al pawnee. No hi ha, però, intel·ligibilitat entre els parlants a causa de la separació geogràfica i política, de manera que es consideren llengües diferents.

Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.

L'arikara tan sols té uns quants parlants en l'actualitat (entre 12 i 20) i, per això, està seriosament amenaçat. Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar aquesta llengua.

artemísia

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca artemísia, n f
ca artemisa, n f sin. compl.
ca altamira, n f alt. sin.
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemísies, n f pl alt. sin.
nc Artemisia L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

MASCLANS recull la denominació artemisa per a Artemisia sp. pl.

artemísia

<Ciències de la vida>

ca artemísia, n f
ca artemisa, n f sin. compl.
ca altamira, n f alt. sin.
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemísies, n f pl alt. sin.
nc Artemisia L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

MASCLANS recull la denominació artemisa per a Artemisia sp. pl.

artemísia vulgar

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca artemísia vulgar, n f
ca artemísia vulgaris, n f
ca altamira, n f sin. compl.
ca altimira, n f sin. compl.
ca donzell fals, n m sin. compl.
ca donzell salvatge, n m sin. compl.
ca donzell vulgar, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica, que es fa en marges i bardisses de les valls pirinenques. Les fulles i les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, contra les digestions difícils i per regular la menstruació.

brúixola d'alidada

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca brúixola d'alidada, n f
ca brúixola d'ullera, n f
ca brúixola topogràfica, n f
es brújula de alidada
fr boussole à alidade
it bussola
en compass
de Alhidadenkompaβ

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>

Definició

Brúixola equipada amb una alidada, generalment d'ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

brúixola d'alidada

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

ca brúixola d'alidada, n f
ca brúixola d'ullera, n f
ca brúixola topogràfica, n f
es brújula de alidada
fr boussole à alidade
it bussola
en compass
de Alhidadenkompaβ

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>

Definició

Brúixola equipada amb una alidada, generalment d'ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3