Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alimara" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca brúixola d'alidada, n f
- ca brúixola d'ullera, n f
- ca brúixola topogràfica, n f
- es brújula de alidada
- fr boussole à alidade
- it bussola
- en compass
- de Alhidadenkompaβ
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canabassa, n f
- ca lladracà, n m sin. compl.
- ca altimira, n f alt. sin.
- ca cànem bord, n m alt. sin.
- ca eupatori, n m alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca lladracans, n m pl alt. sin.
- ca altes i mires, n f pl var. ling.
- ca canabaixa, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- nc Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canabassa, n f
- ca lladracà, n m sin. compl.
- ca altimira, n f alt. sin.
- ca cànem bord, n m alt. sin.
- ca eupatori, n m alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca lladracans, n m pl alt. sin.
- ca altes i mires, n f pl var. ling.
- ca canabaixa, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- nc Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca caragol de l'alidada, n m
- es tornillo de la alidada
<Construcció>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cep d'animals, n m
- es cepo de alimañas
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corona de rei, n f
- ca altimira, n f sin. compl.
- ca herba de cingle, n f sin. compl.
- ca onosma, n f sin. compl.
- ca candeler, n m alt. sin.
- ca capça grossa, n f alt. sin.
- ca capçalera, n f alt. sin.
- ca corona, n f alt. sin.
- ca corona de cingle, n f alt. sin.
- ca corones, n f pl alt. sin.
- ca gallinetes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la regla, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca onosma bona, n f alt. sin.
- ca rebentapedres, n f alt. sin.
- ca rosa de roc, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca anosma, n f var. ling.
- nc Saxifraga longifolia Lapeyr. subsp. longifolia
<Botànica > saxifragàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corona de rei, n f
- ca altimira, n f sin. compl.
- ca herba de cingle, n f sin. compl.
- ca onosma, n f sin. compl.
- ca candeler, n m alt. sin.
- ca capça grossa, n f alt. sin.
- ca capçalera, n f alt. sin.
- ca corona, n f alt. sin.
- ca corona de cingle, n f alt. sin.
- ca corones, n f pl alt. sin.
- ca gallinetes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la regla, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca onosma bona, n f alt. sin.
- ca rebentapedres, n f alt. sin.
- ca rosa de roc, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca anosma, n f var. ling.
- nc Saxifraga longifolia Lapeyr. subsp. longifolia
<Botànica > saxifragàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca corona de rei, n f
- ca altimira, n f sin. compl.
- ca herba cossiada, n f sin. compl.
- ca herba cossiera, n f sin. compl.
- ca herba de cingle, n f sin. compl.
- ca herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de tall, n f sin. compl.
- nc Saxifraga longifolia
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>