Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "allargada" dins totes les àrees temàtiques

albarrana

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca albarrana, n f
ca torre albarrana, n f sin. compl.
es albarrana
es torre albarrana

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures militars>

Definició

Torre situada a l'exterior d'una fortificació medieval, amb la qual es comunica mitjançant un pont elevat o un passatge subterrani, usada per a la defensa i com a talaia.

albergat -ada

<Lleure > Turisme>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca albergat -ada, n m, f
es albergado

<Lleure > Turisme>

Definició

Persona que fa estada en un alberg.

alberginiera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alberginiera, n f
ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
ca albergínia, n f alt. sin.
ca aguarginyera, n f var. ling.
ca albargenya (fruit), n f var. ling.
ca albargina, n f var. ling.
ca albargina (fruit), n f var. ling.
ca albarginera, n f var. ling.
ca albargínia, n f var. ling.
ca albargínia (fruit), n f var. ling.
ca albarginiera, n f var. ling.
ca albarginya (fruit), n f var. ling.
ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
ca albergina, n f var. ling.
ca albergina (fruit), n f var. ling.
ca alberginera, n f var. ling.
ca alberginyera, n f var. ling.
ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
ca arbasiniera, n f var. ling.
ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarginguera, n f var. ling.
ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarziniera, n f var. ling.
ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
ca asbergini (fruit), n f var. ling.
ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
ca aubarginiera, n f var. ling.
ca auberginera, n f var. ling.
ca aubergínia, n f var. ling.
ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
ca auberginiera, n f var. ling.
ca auberginya (fruit), n f var. ling.
ca auberginyera, n f var. ling.
ca balginya (fruit), n f var. ling.
ca balginyera, n f var. ling.
ca bargina (fruit), n f var. ling.
ca barginera, n f var. ling.
ca bargingera, n f var. ling.
ca bargínia (fruit), n f var. ling.
ca barginier, n m var. ling.
ca barginiera, n f var. ling.
ca barginja (fruit), n f var. ling.
ca barzínia (fruit), n f var. ling.
ca basínia (fruit), n f var. ling.
ca basinier, n m var. ling.
ca basiniera, n f var. ling.
ca basinió (fruit), n m var. ling.
ca bassínia (fruit), n f var. ling.
ca bassiniera, n f var. ling.
ca bergínia, n f var. ling.
ca berginiera, n f var. ling.
ca esbarginyera, n f var. ling.
ca esbergínia, n f var. ling.
ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
ca esberginiera, n f var. ling.
ca oberginiera, n f var. ling.
ca obreginiera, n f var. ling.
ca obresiniera, n f var. ling.
ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
ca verginya, n f var. ling.
nc Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».

alberginiera

<Botànica>

ca alberginiera, n f
ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
ca albergínia, n f alt. sin.
ca aguarginyera, n f var. ling.
ca albargenya (fruit), n f var. ling.
ca albargina, n f var. ling.
ca albargina (fruit), n f var. ling.
ca albarginera, n f var. ling.
ca albargínia, n f var. ling.
ca albargínia (fruit), n f var. ling.
ca albarginiera, n f var. ling.
ca albarginya (fruit), n f var. ling.
ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
ca albergina, n f var. ling.
ca albergina (fruit), n f var. ling.
ca alberginera, n f var. ling.
ca alberginyera, n f var. ling.
ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
ca arbasiniera, n f var. ling.
ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarginguera, n f var. ling.
ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarziniera, n f var. ling.
ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
ca asbergini (fruit), n f var. ling.
ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
ca aubarginiera, n f var. ling.
ca auberginera, n f var. ling.
ca aubergínia, n f var. ling.
ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
ca auberginiera, n f var. ling.
ca auberginya (fruit), n f var. ling.
ca auberginyera, n f var. ling.
ca balginya (fruit), n f var. ling.
ca balginyera, n f var. ling.
ca bargina (fruit), n f var. ling.
ca barginera, n f var. ling.
ca bargingera, n f var. ling.
ca bargínia (fruit), n f var. ling.
ca barginier, n m var. ling.
ca barginiera, n f var. ling.
ca barginja (fruit), n f var. ling.
ca barzínia (fruit), n f var. ling.
ca basínia (fruit), n f var. ling.
ca basinier, n m var. ling.
ca basiniera, n f var. ling.
ca basinió (fruit), n m var. ling.
ca bassínia (fruit), n f var. ling.
ca bassiniera, n f var. ling.
ca bergínia, n f var. ling.
ca berginiera, n f var. ling.
ca esbarginyera, n f var. ling.
ca esbergínia, n f var. ling.
ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
ca esberginiera, n f var. ling.
ca oberginiera, n f var. ling.
ca obreginiera, n f var. ling.
ca obresiniera, n f var. ling.
ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
ca verginya, n f var. ling.
nc Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».

al·lèrgide

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Immunologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca al·lèrgide, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Immunologia>

Definició

Manifestació cutània de l'al·lèrgia.

allargador

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca allargador, n m
es alargador
en extension

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició

Accessori emprat per a allargar la cama d'un compàs i dibuixar arcs de radi més gran.

allargador

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca allargador, n m
es alargador, n m
fr rallonge, n f
pt extensão, n f
en extension cord, n
en extension lead, n

<Grans Magatzems > Seccions > Bricolatge>

allargador

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca allargador, n m
es alargador, n m
fr allonge, n f
en extension piece, n
en lengthening piece, n
de Verlängerung, n f

allargador

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca allargador, n m
es alargadera
es extensor
es stick
fr allonge de barre
en stick
en tiller extension

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició

Barra prima articulada amb la canya, que serveix per a prolongar-la.

allargador

<Bricolatge > Ferreteria>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca allargador, n m
es alargador, n m
es alargo, n m
es alargue, n m
fr cordon prolongateur, n m
fr cordon rallonge, n m
fr cordon-prolongateur, n m
fr fil de rallonge, n m
fr prolongateur, n m
fr rallonge, n f
en cord extension set, n
en extension, n
en extension cord, n
en extension lead, n

<Bricolatge > Ferreteria>

Definició

Cable elèctric que té un extrem amb una femella i l'altre extrem amb un mascle i que serveix per a augmentar la llargada d'un altre cable.