Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "almenys" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cloïsses vives amb llimona
- es almejas vivas con limón
- fr palourdes crues au citron
- it vongole crude al limone
- en live clams with lemon
- de lebendige Venusmuscheln mit Zitrone
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cloïsses vives gallegues d'Arcade (6 unitats)
- es almejas vivas gallegas de Arcade (6 unidades)
- fr palourdes crues galiciennes d'Arcade (6 unités)
- it vongole crude galiziane di Arcade (6 pezzi)
- en live Galician clams from Arcade (6 units)
- de lebendige galizische Jakobsmuscheln aus Arcade (6 Stück)
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cocotxes de lluç amb cloïsses
- es cocochas de merluza con almejas
- fr kokotxas de colin aux palourdes
- it kokotxas di nasello con le vongole (guance di nasello)
- en hake kokotxas with clams
- de Kokotxas vom Seehecht mit Venusmuscheln (Kiemenbacken)
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca conill amb salsa d'ametlles
- es conejo con salsa de almendras
- fr lapin à la sauce d'amandes
- it coniglio con salsa di mandorle
- en rabbit with almonds sauce
- de Kaninchen mit Mandelsauce
<Plats a la carta. Carn>
<Endocrinologia i nutrició>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca contaminant d'aliments, n m
<Endocrinologia i nutrició>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'aliments, n m
- es contrato de alimentos
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La regulació d'aquest contracte s'inclou en els articles del 1791 al 1797 del Codi civil espanyol (CC), arran de la promulgació de la Llei 41/2003, del 18 de novembre, de protecció de les persones amb discapacitat. Ja es tractava d'una figura plenament reconeguda, no tan sols per la jurisprudència i la doctrina sinó també per l'òrgan legislador autonòmic: la Llei 4/1995, del 24 de maig, de dret civil de Galícia (que el regula com el vitalicio en els articles del 96 al 99) i també la Llei d'acolliment de persones grans (LAPG), dictada pel Parlament de Catalunya (ara bé, aquesta llei només fa un apunt breu al contracte de prestacions d'aliments, que ocupa un únic paràgraf, el tercer de l'article 4, atès que la resta d'aquesta norma es refereix al contracte d'acolliment).
Per tant, es tracta d'una normativa de caràcter proteccionista que dona resposta a una problemàtica social determinada: l'assistència de persones dependents, és a dir, de discapacitats i de gent gran. En aquest sentit, l'epígraf VIII de l'exposició de motius disposa la utilitat d'aquest contracte com a estipulació a favor d'una tercera persona (art. 1257 CC), a fi que els pares puguin orientar l'atenció, en un futur, de llurs fills discapacitats. Ara bé, l'òrgan legislador fa una regulació succinta del contracte d'aliments, de manera que, en el capítol que ocupa, l'autonomia de la voluntat té un marge ampli d'actuació; en aquest sentit, l'extensió i la qualitat dels aliments són les que resultin de cada contracte (art. 1793 CC), si bé el contingut consisteix específicament en la prestació d'habitatge (essencial en matèria d'aliments pactats, ja que la modalitat principal de prestar-los és la denominada in natura, és a dir, que la persona obligada aculli la persona alimentada a casa seva), en la manutenció, imprescindible per a la subsistència de la persona, i l'assistència de tota mena, ja que normalment la persona beneficiària necessita cures i atenció personalitzada perquè no es pot valer per si sola (aquestes cures i l'atenció afectiva i personalitzada constitueixen la finalitat típica d'aquest contracte, que pretén pal·liar el desarrelament familiar.
El contracte d'aliments es configura com un conveni real, que té un efecte positiu: l'obligació de prestar aliments neix de la transmissió (art. 1791 CC) o la cessió del capital en béns mobles, immobles o en diners (art. 4.3 LAPG), i un efecte negatiu: que l'incompliment de l'obligació dona lloc a la restitució d'aquest capital, béns o drets (art. 1795 i 1796 CC i art. 4.3 LAPG). A fi de garantir la restitució dels béns transmesos davant terceres persones, l'article 1797 del CC disposa la constància pública de l'esmentada cessió en el Registre de la Propietat. Consegüentment, es tracta d'un contracte unilateral, ja que sol generar obligacions per a una de les parts: la part deutora dels aliments; per aquest motiu tota la regulació d'aquesta figura gira entorn del compliment i l'incompliment de l'obligació de prestar els aliments, atès que solament aquesta prestació forma part de l'execució del contracte.
Ara bé, es tracta d'un contracte onerós, ja que es produeix un intercanvi de prestacions entre ambdues parts, la cessió del capital té com a contrapartida l'obligació d'aliments, cosa que representa un sacrifici o un benefici econòmic per a totes dues parts, fins i tot en el cas que la persona destinatària dels aliments sigui una tercera persona, perquè l'estipulant duu a terme la transmissió patrimonial a canvi que l'alimentant s'obligui davant la persona alimentada. Tanmateix, no representa un equilibri just entre les prestacions, atès que, si no hi ha pacte, el contingut de l'obligació d'aliments depèn d'un únic pressupòsit: les necessitats de la persona alimentada, com es desprèn, a sensu contrario, de l'article 1793 del CC. En aquest sentit, l'obligació de prestar aliments té un caràcter aleatori i indeterminat, perquè la persona deutora està obligada, en principi, durant la vida de la persona alimentada (art. 1791 CC); per aquest motiu, és denominat contracte vitalici, ja que neix amb una vocació vitalícia. Per això, l'única causa d'extinció prevista, ex lege, és la mort de la persona alimentada (art. 1794 CC). A més, l'obligació de prestar aliments és un deute intrínsecament indeterminat, un fet que en el cas de persones discapacitades i gent gran és essencialment incert.
No obstant això, el contracte d'aliments no ha de ser necessàriament un negoci vitalici; com a fruit de l'autonomia de la voluntat, les parts poden fixar un termini cert i determinat per a l'extinció del contracte, per tant l'alea d'aquest contracte es basa fonamentalment en el caràcter indeterminat de la prestació d'aliments. A més, el contracte d'aliments genera una relació jurídica intuitu personae entre ambdues parts, en la mesura que està basada en una situació de confiança i que el pacte s'ha dur a terme en consideració a les qualitats i a les circumstàncies personals de l'alimentant i la persona alimentada, respectivament. A diferència dels aliments legals, però, els aliments contractats en principi poden ser objecte de renúncia i transmissió (art. 270 CF) en tant que es configuren segons les regles de les obligacions patrimonials. Per això, el caràcter personal de la relació pactada també depèn de l'autonomia de la voluntat.
Pel que fa al compliment del contracte, s'ha de deixar constància que encara que sigui la situació de necessària assistència de la persona alimentada la causa que habitualment motiva un pacte d'aquesta mena, els aliments contractats no són necessaris per a la vida. Ara bé, mentre que la situació de necessitat de la persona alimentada legal es pot resoldre en un futur, les circumstàncies personals com a conseqüència de contracte es mantinen i s'agreugen, en canvi, amb el pas del temps. Una altra diferència amb els aliments entre parents és la modalitat habitual de compliment, ja que en aquest cas és normal el pacte de convivència que determina la prestació in natura dels aliments (art. 1792 CC), és a dir, que la persona obligada aculli la persona alimentada a casa seva, o com a mínim que ambdós comparteixin el mateix habitatge, atès que la finalitat d'aquest pacte és precisament la integració de la persona alimentada en el si d'una família, perquè amb la seva companyia en tinguin cura i l'assisteixin amb afecte i estima.
Per aquesta raó, el més important en matèria del contracte d'aliments és la regulació de l'incompliment de l'obligació de prestar aliments (art. 4.3 LAPG i art. 1795 i 1796 CC), ja que l'òrgan legislador ha d'assegurar que la persona alimentada pugui posar terme al contracte des del mateix moment en què no es produeix la finalitat prevista; així mateix, ha de garantir al màxim la restitució dels béns i dels drets transmesos com a conseqüència del pacte d'aliments (que es pot fer efectiva fins i tot davant de les terceres persones adquiridores, si n'hi ha constància en el Registre de la Propietat, art. 4.3 LAPG i art. 1797 CC), ja que les circumstàncies personals d'aquesta persona alimentada la fan especialment dèbil -persones grans, discapacitades-, la qual cosa motiva que l'ordenament jurídic en faci una protecció acurada. En aquest sentit, el CC en l'article 1795 fixa una solució idèntica a la de l'article 1124, paràgraf segon, per a les obligacions recíproques, és a dir, que la persona alimentada pugui elegir entre exigir el compliment forçós de l'obligació o la resolució del contracte.
En realitat és aquesta última opció la més afí a la finalitat del contracte d'aliments; per això és l'única via que regula l'òrgan legislador, que a més tracta de manera molt distinta l'obligació de restitució que se'n deriva per a ambdues parts. Així, si la persona alimentada opta per la resolució del contracte, la persona alimentant ha de restituir immediatament els béns i els drets rebuts com a conseqüència del pacte; en canvi, en consideració a les circumstàncies de la part alimentada, els jutges poden ajornar totalment o parcialment la restitució que, si escau, li correspon, pel temps que calgui i amb les garanties que es determinin (art. 1795 CC). El fonament d'aquest possible endarreriment és la protecció persistent del patrimoni de la persona alimentada, per tal que una vegada resolt el contracte pugui tornar a contractar un nou contracte d'aliments per al temps que li resti de vida (art. 1796 CC). - V. t.: aliments n m pl
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'aliments, n m
- es contrato de alimentos
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El contracte d'aliments és un contracte aleatori, regulat a l'article 624-8 i següents del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, en virtut del qual una part presta allotjament, manutenció o altra mena d'assistència (si no s'ha pactat un altre contingut) a una altra persona, al llarg de la seva vida, a canvi de la transmissió de capital en béns o drets.
La regulació actual d'aquest contracte és el resultat d'una sèrie de normatives anteriors sobre el tractament dels aliments, així com sobre l'acolliment de les persones grans. Ambdues parts poden resoldre'l si l'altra part incompleix les seves obligacions, i qui incompleixi el contracte, a més de restituir el que ha rebut, ha d'indemnitzar l'altra part pels danys i perjudicis. A més a més, les parts poden pactar que l'incompliment de la cessionària dels béns o drets tingui caràcter de condició resolutòria explícita inscriptible i establir garanties pel cas d'incompliment de les obligacions, com per exemple la constitució d'una hipoteca.
A sol·licitud d'una de les parts, l'autoritat judicial pot declarar la commutació de la prestació per una renda dinerària, si en el compliment del contracte sorgeixen diferències continuades i greus entre les parts, o si l'obligació de prestar aliments s'ha transmès als hereus de la persona obligada a prestar-ne.
El dret de la persona que rep els aliments és intransmissible i s'extingeix amb la seva mort o declaració de mort; en canvi, quan qui mor és la persona que presta els aliments l'obligació es transmet als seus hereus.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca crep de pollastre amb salsa d'ametlles
- es crep de pollo con salsa de almendras
- fr crêpe au poulet et à la sauce d'amandes
- it crêpe di pollo con salsa di mandorle
- en crêpe with chicken and almonds sauce
- de Crêpe mit Hähnchen und Mandelsauce
<Plats a la carta. Carn>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca croquetes d'espinacs i ametlles
- es croquetas de espinacas y almendras
- fr croquettes d'épinards et d'amandes
- it crocchette di spinaci e mandorle
- en spinach and almonds croquettes
- de Spinat-Mandel-Kroketten
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cua de rap amb crema d'ametlles
- es cola de rape con crema de almendras
- fr queue de lotte de mer à la crème d'amandes
- it coda di rospo con crema di mandorle
- en angler fish tail with almonds cream
- de Seeteufelschwanz mit Mandelcreme
<Plats a la carta. Peix i marisc>
