Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aloc" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI blog o bloc? 0 CRITERI blog o bloc?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI blog o bloc?
  • es  bitácora, n f
  • es  blog, n m
  • fr  bloc, n m
  • fr  bloc-notes, n m
  • fr  blogue, n m
  • fr  carnet Web, n m
  • en  blog, n
  • en  weblog, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició
Es considera que la forma adequada és blog (nom masculí), i no *bloc.

Els motius de la tria de blog (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *bloc (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
(2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
(3) És una forma defensada per diversos especialistes.

Un blog és la pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Nota

  • 1. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha aprovat el terme relacionat bloguer | bloguera. (Vegeu la fitxa CRITERI Bloguer | bloguera o blocaire?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de blog i bloguer -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Secció Filològica es decanta per blog, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-seccio-filologica-decanta-blog).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  àloe arborescent, n m alt. sin.
  • ca  cames de pop, n f pl alt. sin.
  • ca  polp, n m alt. sin.
  • ca  pops, n m pl alt. sin.
  • nc  Aloe arborescens Mill.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  àloe arborescent, n m alt. sin.
  • ca  cames de pop, n f pl alt. sin.
  • ca  polp, n m alt. sin.
  • ca  pops, n m pl alt. sin.
  • nc  Aloe arborescens Mill.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  atzebró, n m alt. sin.
  • ca  atzebrons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  atzeroles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sorolla (fruit), n f alt. sin.
  • nc  Aloe sp. pl.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  atzebró, n m alt. sin.
  • ca  atzebrons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  atzeroles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sorolla (fruit), n f alt. sin.
  • nc  Aloe sp. pl.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  àloe maculat, n m alt. sin.
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de canó, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de tall, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  pop tacat, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  bàlsam de canyó, n m var. ling.
  • ca  cever, n m var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • nc  Aloe saponaria (Aiton) Haw.
  • nc  Aloe maculata auct. var. ling.
  • nc  Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  àloe maculat, n m alt. sin.
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de canó, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de tall, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  pop tacat, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  bàlsam de canyó, n m var. ling.
  • ca  cever, n m var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • nc  Aloe saponaria (Aiton) Haw.
  • nc  Aloe maculata auct. var. ling.
  • nc  Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àloe, n m
  • es  aloe
  • es  áloe
  • es  azabara
  • es  lináloe
  • es  olivastro de Rodas
  • es  zabida
  • es  zabila
  • fr  aloès officinal
  • fr  aloès ordinaire
  • fr  aloès vrai
  • fr  aloès vulgaire
  • fr  vrai aloès
  • en  aloe vera
  • en  Barbados aloe
  • en  Curaçao aloe
  • en  medicinal aloe
  • en  unguentine cactus
  • nc  Aloe barbadensis
  • nc  Aloe vera

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les liliàcies.