Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "altesa" dins totes les àrees temàtiques

acinèsia àlgera acinèsia àlgera

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acinèsia àlgera, n f
  • ca  atrèmia, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Möbius, n f sin. compl.
  • es  atremia
  • fr  atrémie
  • en  atremia

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Definició
Pèrdua de la motilitat voluntària com a conseqüència d'un dolor provocat en intentar un determinat moviment. En absència de qualsevol malaltia física detectable, hom considera clàssicament que es tracta d'un trastorn psicogènic.

Nota

  • La denominació atrèmia està formada a partir de a- i del grec trémo 'tremolar'.
acoblament amb galzes acoblament amb galzes

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  acoblament amb galzes, n m
  • ca  engalzament, n m
  • es  engargolado, n m
  • fr  glissière, n f
  • eu  arteka, n

<Fusteria > Construccions>

acord alterat acord alterat

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord alterat, n m
  • es  acorde alterado
  • en  altered chord

<Música>

Definició
Acord format per una o diverses notes alterades cromàticament.
adultesa adultesa

<Psicologia > Psicologia evolutiva>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adultesa, n f

<Psicologia > Psicologia evolutiva>

Definició
Període de la vida que segueix a l'adolescència.
adultesa adultesa

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  adultesa, n f
  • es  adultez
  • fr  âge adulte
  • en  adulthood

<Infermeria > Infermeria bàsica>

Definició
Període de la vida que segueix l'adolescència.

Nota

  • L'adultesa comença aproximadament als 20 anys en el noi i als 18 en la noia.
afàgia algèsica afàgia algèsica

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afàgia algèsica, n f
  • es  afagia álgera, n f
  • fr  aphagie algésiogène, n f
  • en  algesic aphagia, n

<Infermeria>

ahtna ahtna

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ahtna
  • ca  ahtena sin. compl.
  • ca  atna sin. compl.
  • ca  copper river sin. compl.
  • cy  Ahtna
  • cy  Ahtena sin. compl.
  • cy  Atna sin. compl.
  • cy  Copper river sin. compl.
  • de  Ahtna
  • de  Ahtena sin. compl.
  • de  Atna sin. compl.
  • de  Copper River sin. compl.
  • en  Ahtna
  • en  Ahtena sin. compl.
  • en  Atna sin. compl.
  • en  Copper River sin. compl.
  • es  atna
  • es  ahtena sin. compl.
  • es  ahtna sin. compl.
  • es  copper river sin. compl.
  • eu  ahtnera
  • eu  ahtena sin. compl.
  • eu  ahtna sin. compl.
  • eu  atna sin. compl.
  • eu  copper river sin. compl.
  • fr  ahtna
  • fr  ahtena sin. compl.
  • fr  atna sin. compl.
  • fr  copper river sin. compl.
  • gl  ahtna
  • gl  ahtena sin. compl.
  • gl  atna sin. compl.
  • gl  copper river sin. compl.
  • gn  ahtna
  • gn  ahtena sin. compl.
  • gn  atna sin. compl.
  • gn  kopper river sin. compl.
  • it  ahtna
  • it  ahtena sin. compl.
  • it  atna sin. compl.
  • it  copper river sin. compl.
  • pt  ahtna
  • pt  ahtena sin. compl.
  • pt  atna sin. compl.
  • pt  copper river sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Remuntant el riu Copper des de la desembocadura, es distingeixen quatre dialectes de l'ahtna amb poca variació. El dialecte més septentrional és veí de les llengües tanacross i tanana septentrional, amb les quals manté semblances gramaticals i lèxiques.

Tots els parlants d'ahtna tenen més de 50 anys i la llengua ja no es transmet a les noves generacions. Com a resultat, l'athna està en vies d'extinció.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  alçada, n f
  • es  altura
  • fr  hauteur
  • it  altezza
  • en  level
  • en  man height

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició
Cadascun dels pisos d'un pilar.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  albeca, n f
  • es  albura
  • es  sámago

<Construcció>

Definició
En els troncs llenyosos, capa blanquinosa i tendra que es troba immediatament dessota l'escorça, composta per teixits conductors joves i actius.
albeca albeca

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  albeca, n f
  • es  albura
  • es  alburno
  • fr  aubier
  • en  alburnum
  • en  sapwood

<Fusteria > Materials > Fusta > Elements de la fusta>

Definició
Capa de la fusta dels arbres, de color clar i poc dura, situada immediatament dessota l'escorça.

Nota

  • L'albeca és la part del tronc que s'ha format més recentment. Els taulons formats per la fusta d'albeca són més porosos i més sensibles a la humitat. La fusta d'albeca té més moviment i es deforma més fàcilment durant el procés d'assecatge. En algunes fustes és gairebé inexistent, mentre que en d'altres forma una part important del tronc.