Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alto" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca atto-, pfx
- sbl a
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>
Definició
Nota
- La forma prefixada atto- prové del mot danès atten ('divuit').
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cantell, n m
- es canto, n m
- fr rive, n f
- en edge, n
- eu albo, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cavallet, n m
- es caballete, n m
- fr tréteau, n m
- en A frame, n
- en saw-horse, n
- en sawhorse, n
- en trestle, n
- eu asto, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollí, n m
- ca ceba de moro, n f sin. compl.
- ca gamonet, n m sin. compl.
- ca porrassina, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca cebeta borda, n f alt. sin.
- ca cebollassa, n f alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca cebollins, n m pl alt. sin.
- ca cibolla, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrassí, n m alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca argènic, n m var. ling.
- ca argènit, n m var. ling.
- ca arsènit, n m var. ling.
- ca canamuixa, n f var. ling.
- ca canamuïxa, n f var. ling.
- ca canamuixes, n f pl var. ling.
- ca canimuixera, n f var. ling.
- ca ceba bollina, n f var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca ceba-bollina, n f var. ling.
- ca ceballó, n m var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cebullí, n m var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca gamoncillo, n m var. ling.
- ca gamoneta, n f var. ling.
- ca gamonita, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollí, n m
- ca ceba de moro, n f sin. compl.
- ca gamonet, n m sin. compl.
- ca porrassina, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca cebeta borda, n f alt. sin.
- ca cebollassa, n f alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca cebollins, n m pl alt. sin.
- ca cibolla, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrassí, n m alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca argènic, n m var. ling.
- ca argènit, n m var. ling.
- ca arsènit, n m var. ling.
- ca canamuixa, n f var. ling.
- ca canamuïxa, n f var. ling.
- ca canamuixes, n f pl var. ling.
- ca canimuixera, n f var. ling.
- ca ceba bollina, n f var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca ceba-bollina, n f var. ling.
- ca ceballó, n m var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cebullí, n m var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca gamoncillo, n m var. ling.
- ca gamoneta, n f var. ling.
- ca gamonita, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca falcó cellut, n m
- es halcón aleto
- fr faucon aplomado
- en aplomado falcon
- de Aplomadofalke
- nc Falco femoralis
<34.01 Ocells > Falconiformes > Falcònids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca falcó cellut, n m
- es halcón aleto
- fr faucon aplomado
- en aplomado falcon
- de Aplomadofalke
- nc Falco femoralis
<34.01 Ocells > Falconiformes > Falcònids>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca mapa antic, n m
- es mapa antiguo
- fr carte ancienne
- it carta antica
- en old map
- de alte Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
- Només té interès des d'una perspectiva històrica o artística. Sovint aquest terme s'aplica als mapes o manuscrits gravats abans de mitjan segle XIX.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca mapa antic, n m
- es mapa antiguo
- fr carte ancienne
- it carta antica
- en old map
- de alte Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
- Només té interès des d'una perspectiva històrica o artística. Sovint aquest terme s'aplica als mapes o manuscrits gravats abans de mitjan segle XIX.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca mapa antic, n m
- es mapa antiguo
- fr carte ancienne
- it carta antica
- en old map
- de alte Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
- Només té interès des d'una perspectiva històrica o artística. Sovint aquest terme s'aplica als mapes o manuscrits gravats abans de mitjan segle XIX.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
