Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "altri" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica adverbi 0 CRITERI Categoria lèxica adverbi

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adverbi
  • ca  Adverbi locutiu: per compte d'altri (EXEMPLE), adv
  • ca  Adverbi no locutiu: reglamentàriament (EXEMPLE), adv

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'un adverbi està compost únicament per la marca adv ('adverbi').
Ex.: reglamentàriament adv DRET. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Per mitjà de l'elaboració i l'aprovació de reglaments.

Els motius de no afegir-hi cap mena d'informació són els següents:
(1) Morfològicament, els adverbis són invariables (no hi té sentit, doncs, informació sobre la flexió).
(2) Sintàcticament, els adverbis no determinen l'estructura d'un altre element (no hi té sentit, doncs, informació sobre el règim).

A més, no s'hi utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: per compte d'altri adv NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
a compte d'altri a compte d'altri

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  a compte d'altri, adv
  • ca  per compte d'altri, adv sin. compl.
  • es  por cuenta ajena

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definició
Manera de treballar estant a càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona.
actuació en nom d'altri actuació en nom d'altri

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  actuació en nom d'altri, n f
  • es  actuación en nombre de otro, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

actuació en nom d'altri actuació en nom d'altri

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actuació en nom d'altri, n f
  • es  actuación en nombre de otro, n f

<Dret penal>

actuació en nom d'altri actuació en nom d'altri

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actuació en nom d'altri, n f
  • es  actuación en nombre de otro

<Dret penal>

Definició
Intervenció en què un subjecte que no compleix les condicions i les qualitats necessàries per a la comissió d'un tipus delictiu concret obra en lloc d'una altra persona que no actua i que compleix les condicions i les qualitats necessàries per a la comissió.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es tracta d'una traducció de l'alemany «Handeln für einen anderen» (§ 14 Codi penal alemany). És a dir, es tracta de l'actuació d'un extraneus per un intraneus en els casos dels delictes especials. Per tant, en realitat, el problema teòric i pràctic que plantegen aquestes situacions és la possibilitat de fonamentar, excepcionalment, l'autoria de certs subjectes extranei en delictes especials, dels quals, en principi, només poden ser autors els anomenats intranei. Aquesta possibilitat seria, d'entrada, descartada pel principi de legalitat.
    Quan es produeix un delicte especial en el marc d'una persona jurídica, les condicions d'autoria del qual només les posseeix la persona jurídica (deutors, contribuents, fabricants, distribuïdors, etc.), cap de les persones físiques integrades en aquesta estructura no pot ser feta responsable del delicte esmentat. Però tampoc no en pot respondre, òbviament, la persona jurídica, perquè en el dret penal espanyol encara regeix el tradicional principi de societas delinquere non potest. Tanmateix, la solució de la impunitat es feia inacceptable en termes politicocriminals. I, de fet, els tribunals sempre havien sancionat alguna de les persones físiques intervinents, per més que això comportava, sens dubte, una analogia in malam partem.
    Per a possibilitar la conformitat de la sanció amb el principi de legalitat, el 1983 es va introduir en el Codi penal (CP) del 1973 l'article 15 bis, amb la redacció següent: «Tothom que actuï com a directiu o òrgan d'una persona jurídica o en representació legal o voluntària de la mateixa, ha de respondre personalment, encara que no es produeixin, i sí a l'entitat en nom de la qual obrés, les condicions, qualitats i relacions que la corresponent figura de delicte requereixi per a poder-ne ser subjecte actiu.»
    L'article 15 bis només pretenia resoldre el problema de legalitat ja esmentat; per tant, no establia una regla excepcional d'atribució de responsabilitat per als directius de les persones jurídiques. La responsabilitat pel delicte només es podia produir si el fet era materialment imputable, per comissió activa o comissió per omissió al subjecte en qüestió. No s'establia, doncs, un criteri d'atribució objectiva i formalista aliè a la teoria general del delicte. L'article 15 bis només permetia que qui hagués realitzat, per acció o bé per omissió, la base fàctica del delicte, pogués ser subjecte de la imputació dels delictes especials, encara que no posseís les condicions formals d'autoria. En aquest sentit es van pronunciar finalment tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional: Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 22.11.1990, ponent: García Miguel; STS del 3.7.1992, ponent: Bacigalupo Zapater; Sentència del Tribunal Constitucional espanyol (STC) 253/1993, del 20 de juliol, ponent: Cruz Villalón.
    El problema de l'article 15 bis era que semblava requerir, com a criteri bàsic per a transferir la responsabilitat pel delicte especial -com a nucli de l'actuació en comptes d'altri-, una relació formal entre l'intraneus i l'extraneus. Un sector de la doctrina donava suport a aquesta orientació. Tanmateix, un altre sector va posar en relleu que la relació formal no havia de ser el criteri decisiu per a transferir la imputació del fet a qui actuava en lloc d'altri, sinó el domini social típic d'aquest sobre l'esfera jurídica de l'intraneus. Però és cert que la literalitat de l'article 15 bis no afavoria aquest punt de vista. A la pràctica, això provocava que no se'n podia fer responsables els òrgans o representants fàctics, ja que actuaven en comptes d'altri, en especial, de la persona jurídica intraneus. I tampoc en aquelles situacions (relacions de dominació entre una societat i una altra, grups de societats) en les quals hi ha un primer subjecte, el qual actua en lloc d'un segon subjecte, que, al seu torn, actua també en lloc d'altri, en l'esfera jurídica del qual s'ha produït el delicte; atès que entre el primer i el tercer no hi ha cap relació formal.
    L'article 31 del CP del 1995 reflecteix la voluntat legislativa de cobrir aquestes situacions de vinculació fàctica. Així, regula les actuacions en lloc d'altri amb la redacció següent: «Tothom que actuï com a administrador de fet o de dret d'una persona jurídica, o en nom o en representació legal o voluntària d'una altra persona, ha de respondre personalment, encara que no es produeixin les condicions, qualitats o relacions que la corresponent figura del delicte o de la falta requereixi per a poder-ne ser subjecte actiu, si aquestes circumstàncies es donen en l'entitat o la persona en nom o en representació de la qual obri.»
    La novetat més important de l'article 31 del CP vigent és la introducció de l'expressió administrador de fet. Tot i que fins ara hi ha interpretacions divergents sobre l'abast que té, sembla que es tendeix a imposar la més àmplia, que no inclou només els casos d'irregularitats en el nomenament o la inscripció del nomenament del subjecte administrador, sinó qualsevol cas de control fàctic del subjecte sobre la persona jurídica. Per tant, l'article 31 introduiria l'anomenada perspectiva fàctica en l'àmbit de les actuacions en lloc d'altri. Tota persona física que, independentment del títol formal, posseeix el domini social típic sobre la persona jurídica pot, doncs, ser responsable del delicte comès en l'àmbit d'aquesta, sempre que, materialment, pugui ser subjecte de la imputació del delicte esmentat. A banda d'això, cal fer notar que l'article 31 inclou els casos d'actuació en nom o representació d'una persona física, la introducció dels quals havia estat demanada per la doctrina.
assegurança per compte d'altri assegurança per compte d'altri

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assegurança per compte d'altri, n f
  • es  seguro por cuenta ajena
  • en  insurance in favour of a third-party
  • en  insurance on behalf of another

<Assegurances > Assegurança privada>

Definició
Assegurança que contracta una persona a nom i a favor d'una altra.
auditor per compte d'altri | auditora per compte d'altri auditor per compte d'altri | auditora per compte d'altri

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  auditor per compte d'altri | auditora per compte d'altri, n m, f
  • es  auditor por cuenta ajena
  • fr  auditeur employé
  • en  employed auditor

<Auditoria i comptabilitat > Professionals > Auditors>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  d'altri, adj
  • ca  aliè | aliena, adj sin. compl.
  • es  ajeno | ajena

<Dret>

Definició
D'una altra persona.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: No és permesa la venda de béns aliens.

    Ex.: En actuar en representació d'altri, cal presentar la documentació acreditativa d'aquesta situació.
empleat | empleada empleat | empleada

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  empleat | empleada, n m, f
  • ca  assalariat | assalariada, n m, f sin. compl.
  • ca  treballador assalariat | treballadora assalariada, n m, f sin. compl.
  • ca  treballador per compte d'altri | treballadora per compte d'altri, n m, f sin. compl.
  • es  asalariado | asalariada
  • es  empleado | empleada
  • es  trabajador asalariado | trabajadora asalariada
  • es  trabajador por cuenta ajena | trabajadora por cuenta ajena
  • fr  employé | employée
  • fr  salarié | salariée
  • fr  travailleur salarié | travailleuse salariée
  • en  employee
  • en  salaried employee
  • en  wage earner

<Negociació col·lectiva > Agents>

Definició
Treballador que exerceix una activitat professional per compte d'altri a canvi d'una remuneració i en virtut d'un contracte de treball.

Nota

  • Originàriament el terme empleat designava el treballador de coll blanc.
empleat | empleada empleat | empleada

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  empleat | empleada, n m, f
  • ca  assalariat | assalariada, n m, f sin. compl.
  • ca  treballador assalariat | treballadora assalariada, n m, f sin. compl.
  • ca  treballador per compte d'altri | treballadora per compte d'altri, n m, f sin. compl.
  • es  asalariado | asalariada
  • es  empleado | empleada
  • es  trabajador asalariado | trabajadora asalariada
  • es  trabajador por cuenta ajena | trabajadora por cuenta ajena
  • fr  employé | employée
  • fr  salarié | salariée
  • fr  travailleur salarié | travailleuse salariée
  • en  employee
  • en  salaried employee
  • en  wage earner

<Treball > Tipus de treball>

Definició
Treballador que exerceix una activitat professional per compte d'altri a canvi d'una remuneració i en virtut d'un contracte de treball.