Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amanyac" dins totes les àrees temàtiques

amoníac verd amoníac verd

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  amoníac verd, n m
  • es  amoníaco verde, n m
  • fr  ammoniac vert, n m
  • it  ammoniaca verde, n f
  • en  green ammonia, n
  • en  renewable ammonia, n

<Mobilitat sostenible > Fonts d'energia > Combustibles>

Definició
Combustible gasós compost exclusivament d'amoníac obtingut fent reaccionar nitrogen de l'aire amb hidrogen extret de la hidròlisi de l'aigua, en un procés químic portat a terme només amb energies renovables que no genera emissions de carboni.

Nota

  • L'amoníac verd suma l'avantatge de la sostenibilitat als avantatges que ja té l'amoníac convencional (generalment obtingut a partir del gas natural): no produeix carboni utilitzat en un vehicle de combustió interna o un vehicle de pila de combustible i ofereix un emmagatzematge més barat i més senzill que l'hidrogen, ja que no necessita una pressió tan forta (10-15 bar) ni tampoc una temperatura tan baixa (-33ºC).

    Per contra, la utilització com a combustible de l'amoníac verd pot generar òxids de nitrogen (que poden ser parcialment capturats pels convertidors catalítics).

    Es considera que l'amoníac verd podria substituir el fuel com a combustible alternatiu en la indústria marítima, tot i que la frontera per a l'obtenció industrial d'amoníac verd rendible se situa cap al 2050.
aracnodactília aracnodactília

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  aracnodactília, n f
  • ca  dits d'aranya, n m pl sin. compl.
  • es  aracnodactilia, n f
  • es  dedos de araña, n m pl
  • en  arachnodactylia
  • en  arachnodactyly
  • en  spider finger

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Anomalia consistent en la llargària exagerada dels dits de les mans i dels peus, que es presenta en la síndrome de Marfan.

Nota

  • L'aracnodactília és més corrent en els dits de les mans.
aracnodactília aracnodactília

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aracnodactília, n f
  • ca  acromàcria, n f sin. compl.
  • ca  dit d'aranya, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>

Definició
Nom donat a la llargària exagerada dels dits de les mans i dels peus, però sobretot de les mans, que es presenta en la síndrome de Marfan.

Nota

  • La denominació aracnodactília està formada a partir del grec aráchne 'aranya' i dáktylos 'dit'.
aranyó aranyó

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • es  escorpión
  • es  salvariego
  • fr  petite vive
  • en  lesser weever
  • nc  Echiichthys vipera

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de sorra, n f sin. compl.
  • ca  aranya petita, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • nc  Echiichthys vipera
  • nc  Trachinus vipera var. ling.
  • es  araña
  • es  escorpion
  • es  escorpión
  • es  salvariego
  • fr  petite vive
  • en  lesser weever

<Peixos > Traquíctids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí

    - aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - aranya (EMMDENIA): Dénia

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyó (DCVB-E): Blanes

    - aranyó (DELC2): Blanes

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia
aranyó aranyó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de sorra, n f sin. compl.
  • ca  aranya petita, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • nc  Echiichthys vipera
  • nc  Trachinus vipera var. ling.
  • es  araña
  • es  escorpion
  • es  escorpión
  • es  salvariego
  • fr  petite vive
  • en  lesser weever

<Peixos > Traquíctids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí

    - aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - aranya (EMMDENIA): Dénia

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyó (DCVB-E): Blanes

    - aranyó (DELC2): Blanes

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia
aranya aranya

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aranya, n f

<Energia > Energia elèctrica>

Definició
Bornat que és fet del cap de tots els cables que entren en una estació elèctrica distribuïdora per a poder deixar fora de circuit els embarrats, l'estructura i l'aparellatge, quan cal introduir-hi reformes o fer-hi reparacions importants, sense deixar d'alimentar el sector de xarxa corresponent.
aranya aranya

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aranya, n f
  • es  araña
  • fr  araignée
  • en  spider

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Definició
Aràcnid tetraníquid que ataca els vegetals.
aranya aranya

<Informàtica > Programari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aranya, n f
  • es  araña
  • fr  araignée
  • en  crawler
  • en  spider

<Informàtica > Programari>

Definició
Programa que busca novetats al web, les indexa i les emmagatzema en el directori d'un cercador.
aranya aranya

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aranya, n f
  • es  araña
  • fr  araignée
  • en  spider

<Societat > Serveis > Internet>, <Societat > Sectors > Economia i empresa>

Definició
Agent que cerca pàgines web, les indexa i les emmagatzema en la base de dades d'un cercador.

Nota

  • En diem aranya seguint la metàfora que es va crear amb les paraules web i spider, que en anglès justament volen dir teranyina i aranya, respectivament.