Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amarg��s" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca benzaldehid, n m
- ca aldehid benzoic, n m sin. compl.
- ca essència d'ametlles amargues, n f sin. compl.
- ca oli d'ametlles amargues, n m sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
Nota
- El benzaldehid s'ha anomenat també essència d'ametlles amargues pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i perquè es troba entre els productes d'hidròlisi de l'amigdalina.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gotes amargues de Baumé, n f pl
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca taronger agre, n m
- ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja (fruit), n f alt. sin.
- ca grill (carpel), n m alt. sin.
- ca naronger, n m alt. sin.
- ca naronja (fruit), n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca taronger, n m alt. sin.
- ca taronger amarg, n m alt. sin.
- ca taronger bord, n m alt. sin.
- ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
- ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
- ca tarongers, n m pl alt. sin.
- ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca taronja, n f alt. sin.
- ca taronja (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
- ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
- ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
- ca taronjo (fruit), n m var. ling.
- ca teronja (fruit), n f var. ling.
- ca toronja (fruit), n f var. ling.
- ca tronger agre, n m var. ling.
- ca tronja (fruit), n f var. ling.
- nc Citrus aurantium L.
- nc Citrus vulgaris Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca taronger agre, n m
- ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja (fruit), n f alt. sin.
- ca grill (carpel), n m alt. sin.
- ca naronger, n m alt. sin.
- ca naronja (fruit), n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca taronger, n m alt. sin.
- ca taronger amarg, n m alt. sin.
- ca taronger bord, n m alt. sin.
- ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
- ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
- ca tarongers, n m pl alt. sin.
- ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca taronja, n f alt. sin.
- ca taronja (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
- ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
- ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
- ca taronjo (fruit), n m var. ling.
- ca teronja (fruit), n f var. ling.
- ca toronja (fruit), n f var. ling.
- ca tronger agre, n m var. ling.
- ca tronja (fruit), n f var. ling.
- nc Citrus aurantium L.
- nc Citrus vulgaris Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.