Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amarg" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram amarg, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill de riu, n m alt. sin.
  • ca  mill rèptil, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  panissola repent, n f alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  sescall, n m alt. sin.
  • ca  cescall, n m var. ling.
  • nc  Panicum repens L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bolet amarg bolet amarg

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bolet amarg, n m
  • es  lepista amarga, n f
  • fr  leucopaxille amer, n m
  • en  bitter false funnel cap, n
  • nc  Leucopaxillus gentianeus

<Enginyeria forestal>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cogombre amarg cogombre amarg

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  cobrómbol amarg, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol bord, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol del dimoni, n m var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory subsp. elaterium

<Botànica > cucurbitàcies>

cogombre amarg cogombre amarg

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
donzell arbustiu donzell arbustiu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell arbustiu, n m
  • ca  donzell bord, n m sin. compl.
  • ca  absenta, n f alt. sin.
  • ca  cogombre amarg, n m alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  mata del donzell, n f alt. sin.
  • ca  albrótano, n m var. ling.
  • ca  cobrombo amarg, n m var. ling.
  • nc  Artemisia arborescens L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

elixir amarg de Dubois elixir amarg de Dubois

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  elixir amarg de Dubois, n m
  • ca  elixir de Dubois, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Definició
Tintura de genciana amb carbonat potàssic.
herba capsotera herba capsotera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba capsotera, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  camedris daurat, n m alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  iva vera, n f alt. sin.
  • ca  timó amarg daurat, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  camedri dorat, n m var. ling.
  • ca  herba capçotera, n f var. ling.
  • ca  patrònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. latifolium (Willk.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart. sin. compl.
  • nc  Teucrium lagunae Rosselló, Peris et Stübing var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. carthaginense auct. val., non Lange var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs et Vigo var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol amarg de roca poliol amarg de roca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol amarg de roca, n m
  • ca  teucri de roca, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • nc  Teucrium buxifolium Schreb. var. hifacense (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
  • nc  Teucrium buxifolium Schreb. subsp. hifacense (Pau) Fern. Casas sin. compl.
  • nc  Teucrium hifacense Pau sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

tònic amarg tònic amarg

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  tònic amarg, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

Definició
Preparat de sabor amarg emprat per a estimular la gana i millorar la digestió, que conté, per exemple, quinina o genciana.