Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amarg" dins totes les àrees temàtiques

donzell arbustiu donzell arbustiu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell arbustiu, n m
  • ca  donzell bord, n m sin. compl.
  • ca  absenta, n f alt. sin.
  • ca  cogombre amarg, n m alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  mata del donzell, n f alt. sin.
  • ca  albrótano, n m var. ling.
  • ca  cobrombo amarg, n m var. ling.
  • nc  Artemisia arborescens L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

elixir amarg de Dubois elixir amarg de Dubois

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  elixir amarg de Dubois, n m
  • ca  elixir de Dubois, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Definició
Tintura de genciana amb carbonat potàssic.
herba capsotera herba capsotera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba capsotera, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  camedris daurat, n m alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  iva vera, n f alt. sin.
  • ca  timó amarg daurat, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  camedri dorat, n m var. ling.
  • ca  herba capçotera, n f var. ling.
  • ca  patrònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. latifolium (Willk.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart. sin. compl.
  • nc  Teucrium lagunae Rosselló, Peris et Stübing var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. carthaginense auct. val., non Lange var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs et Vigo var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba capsotera herba capsotera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba capsotera, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  camedris daurat, n m alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  iva vera, n f alt. sin.
  • ca  timó amarg daurat, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  camedri dorat, n m var. ling.
  • ca  herba capçotera, n f var. ling.
  • ca  patrònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. latifolium (Willk.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart. sin. compl.
  • nc  Teucrium lagunae Rosselló, Peris et Stübing var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. carthaginense auct. val., non Lange var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs et Vigo var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol amarg de roca poliol amarg de roca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol amarg de roca, n m
  • ca  teucri de roca, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • nc  Teucrium buxifolium Schreb. var. hifacense (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
  • nc  Teucrium buxifolium Schreb. subsp. hifacense (Pau) Fern. Casas sin. compl.
  • nc  Teucrium hifacense Pau sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol amarg de roca poliol amarg de roca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol amarg de roca, n m
  • ca  teucri de roca, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • nc  Teucrium buxifolium Schreb. var. hifacense (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
  • nc  Teucrium buxifolium Schreb. subsp. hifacense (Pau) Fern. Casas sin. compl.
  • nc  Teucrium hifacense Pau sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

tònic amarg tònic amarg

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  tònic amarg, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

Definició
Preparat de sabor amarg emprat per a estimular la gana i millorar la digestió, que conté, per exemple, quinina o genciana.
taronger agre taronger agre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  taronger agre, n m
  • ca  taronja agra (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranja (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grill (carpel), n m alt. sin.
  • ca  naronger, n m alt. sin.
  • ca  naronja (fruit), n f alt. sin.
  • ca  poncem, n m alt. sin.
  • ca  taronger, n m alt. sin.
  • ca  taronger amarg, n m alt. sin.
  • ca  taronger bord, n m alt. sin.
  • ca  taronger de la Xina, n m alt. sin.
  • ca  taronger de taronges agres, n m alt. sin.
  • ca  tarongers, n m pl alt. sin.
  • ca  taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  taronges amargues, n f pl alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  taronja, n f alt. sin.
  • ca  taronja (fruit), n f alt. sin.
  • ca  taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
  • ca  taronja del suc roig, n f alt. sin.
  • ca  taronja agre (fruit), n f var. ling.
  • ca  taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
  • ca  taronjo (fruit), n m var. ling.
  • ca  teronja (fruit), n f var. ling.
  • ca  toronja (fruit), n f var. ling.
  • ca  tronger agre, n m var. ling.
  • ca  tronja (fruit), n f var. ling.
  • nc  Citrus aurantium L.
  • nc  Citrus vulgaris Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
    2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
    3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
taronger agre taronger agre

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  taronger agre, n m
  • ca  taronja agra (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranja (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grill (carpel), n m alt. sin.
  • ca  naronger, n m alt. sin.
  • ca  naronja (fruit), n f alt. sin.
  • ca  poncem, n m alt. sin.
  • ca  taronger, n m alt. sin.
  • ca  taronger amarg, n m alt. sin.
  • ca  taronger bord, n m alt. sin.
  • ca  taronger de la Xina, n m alt. sin.
  • ca  taronger de taronges agres, n m alt. sin.
  • ca  tarongers, n m pl alt. sin.
  • ca  taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  taronges amargues, n f pl alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  taronja, n f alt. sin.
  • ca  taronja (fruit), n f alt. sin.
  • ca  taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
  • ca  taronja del suc roig, n f alt. sin.
  • ca  taronja agre (fruit), n f var. ling.
  • ca  taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
  • ca  taronjo (fruit), n m var. ling.
  • ca  teronja (fruit), n f var. ling.
  • ca  toronja (fruit), n f var. ling.
  • ca  tronger agre, n m var. ling.
  • ca  tronja (fruit), n f var. ling.
  • nc  Citrus aurantium L.
  • nc  Citrus vulgaris Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
    2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
    3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
timó amarg comú timó amarg comú

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  timó amarg comú, n m
  • ca  timó amarg voracamí, n m alt. sin.
  • nc  Teucrium capitatum L. subsp. gracillimum (Rouy) Valdés Berm. et Sánchez Crespo

<Botànica > labiades / lamiàcies>