Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amarg" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzell arbustiu, n m
- ca donzell bord, n m sin. compl.
- ca absenta, n f alt. sin.
- ca cogombre amarg, n m alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca donzell de muntanya, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca mata del donzell, n f alt. sin.
- ca albrótano, n m var. ling.
- ca cobrombo amarg, n m var. ling.
- nc Artemisia arborescens L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca elixir amarg de Dubois, n m
- ca elixir de Dubois, n m sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba capsotera, n f
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca camedris daurat, n m alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca iva vera, n f alt. sin.
- ca timó amarg daurat, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca camedri dorat, n m var. ling.
- ca herba capçotera, n f var. ling.
- ca patrònica, n f var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. latifolium (Willk.) O. Bolòs et Vigo
- nc Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart. sin. compl.
- nc Teucrium lagunae Rosselló, Peris et Stübing var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. carthaginense auct. val., non Lange var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs et Vigo var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba capsotera, n f
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca camedris daurat, n m alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca iva vera, n f alt. sin.
- ca timó amarg daurat, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca camedri dorat, n m var. ling.
- ca herba capçotera, n f var. ling.
- ca patrònica, n f var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. latifolium (Willk.) O. Bolòs et Vigo
- nc Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart. sin. compl.
- nc Teucrium lagunae Rosselló, Peris et Stübing var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. carthaginense auct. val., non Lange var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs et Vigo var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca poliol amarg de roca, n m
- ca teucri de roca, n m alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- nc Teucrium buxifolium Schreb. var. hifacense (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
- nc Teucrium buxifolium Schreb. subsp. hifacense (Pau) Fern. Casas sin. compl.
- nc Teucrium hifacense Pau sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca poliol amarg de roca, n m
- ca teucri de roca, n m alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- nc Teucrium buxifolium Schreb. var. hifacense (Pau) O. Bolòs et J. Vigo
- nc Teucrium buxifolium Schreb. subsp. hifacense (Pau) Fern. Casas sin. compl.
- nc Teucrium hifacense Pau sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca tònic amarg, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca taronger agre, n m
- ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja (fruit), n f alt. sin.
- ca grill (carpel), n m alt. sin.
- ca naronger, n m alt. sin.
- ca naronja (fruit), n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca taronger, n m alt. sin.
- ca taronger amarg, n m alt. sin.
- ca taronger bord, n m alt. sin.
- ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
- ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
- ca tarongers, n m pl alt. sin.
- ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca taronja, n f alt. sin.
- ca taronja (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
- ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
- ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
- ca taronjo (fruit), n m var. ling.
- ca teronja (fruit), n f var. ling.
- ca toronja (fruit), n f var. ling.
- ca tronger agre, n m var. ling.
- ca tronja (fruit), n f var. ling.
- nc Citrus aurantium L.
- nc Citrus vulgaris Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca taronger agre, n m
- ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja (fruit), n f alt. sin.
- ca grill (carpel), n m alt. sin.
- ca naronger, n m alt. sin.
- ca naronja (fruit), n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca taronger, n m alt. sin.
- ca taronger amarg, n m alt. sin.
- ca taronger bord, n m alt. sin.
- ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
- ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
- ca tarongers, n m pl alt. sin.
- ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca taronja, n f alt. sin.
- ca taronja (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
- ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
- ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
- ca taronjo (fruit), n m var. ling.
- ca teronja (fruit), n f var. ling.
- ca toronja (fruit), n f var. ling.
- ca tronger agre, n m var. ling.
- ca tronja (fruit), n f var. ling.
- nc Citrus aurantium L.
- nc Citrus vulgaris Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca timó amarg comú, n m
- ca timó amarg voracamí, n m alt. sin.
- nc Teucrium capitatum L. subsp. gracillimum (Rouy) Valdés Berm. et Sánchez Crespo
<Botànica > labiades / lamiàcies>