Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amargantejar" dins totes les àrees temàtiques

amarguejar amarguejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  amarguejar, v intr
  • ca  amargotejar, v intr sin. compl.
  • es  amargar
  • fr  être un peu amer

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definició
Tenir, una menja, un punt d'amarg.
aranyó aranyó

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aranyó, n m
  • ca  prunell, n m sin. compl.
  • es  amargaleja
  • es  endrina

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit de l'aranyoner consistent en una drupa esfèrica, de color blau negrós i gust molt aspre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cama-roja del capoll, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja del capollet, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja roja, n f alt. sin.
  • ca  cama-rojot, n m alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  cap roll, n m var. ling.
  • ca  cap-roll, n m var. ling.
  • ca  capa-roig, n m var. ling.
  • ca  carrois, n m pl var. ling.
  • ca  herba amarganta, n f var. ling.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. ex Schinz et Keller
  • nc  Barkhausia taraxicifolia (Thuill.) DC. sin. compl.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. haenseleri (Boiss. ex DC.) P.D. Sell var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  piretre, n m
  • ca  pelitre, n m sin. compl.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarganta, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum cinerariifolium (Trevir.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum cinerariifolium (Trevir.) Vis. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum cinerariifolium Trevir. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>