Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amargantor" dins totes les àrees temàtiques

amarrador amarrador

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  amarrador, n m
  • es  atracadero
  • es  puesto de amarre
  • fr  poste d'amarrage
  • en  berth

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Lloc disposat per a amarrar-hi embarcacions.
amarrador | amarradora amarrador | amarradora

<Transports > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amarrador | amarradora, n m, f
  • es  amarrador
  • fr  responsable du poste d'amarrage

<Transports > Ocupacions>

Definició
Persona que ajuda en les maniobres d'atracada i desatracada d'una embarcació, lligant o deslligant les amarres dels norais o els proïssos.
amarrador | amarradora amarrador | amarradora

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarrador | amarradora, n m, f

<Navegació tradicional>

Definició
Persona que, de terra estant, s'ocupa de l'amarratge de les embarcacions.
amarrador | amarradora amarrador | amarradora

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarrador | amarradora, n m, f

<Ports > Oficis>

Definició
Persona que, de terra estant, es dedica a la tasca d'amarrar embarcacions.
amarrador individual amarrador individual

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  amarrador individual, n m
  • en  slip

<Transports > Transport marítim>

Definició
Amarrador per a una embarcació, situat normalment entre dues plataformes.
avalador | avaladora avalador | avaladora

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avalador | avaladora, n m, f
  • es  avalista
  • en  guarantor

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Persona física o jurídica que garanteix el pagament d'una obligació dinerària si no ho fa la persona avalada.
avalador | avaladora avalador | avaladora

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avalador | avaladora, n m, f
  • ca  fiador | fiadora, n m, f sin. compl.
  • es  avalador
  • es  fiador
  • en  bondsman
  • en  guarantor

<Assegurances > Mediadors. Clients>

Definició
Persona que respon de la solvència d'una altra.
avalador | avaladora avalador | avaladora

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avalador | avaladora, n m, f
  • es  avalista
  • fr  avaliste
  • fr  donneur d'aval
  • en  guarantor

<Auditoria i comptabilitat > Finances>

avalador | avaladora avalador | avaladora

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avalador | avaladora, n m, f
  • es  avalador
  • es  avalista
  • en  guarantor

<Economia i empresa>

Definició
Persona física o jurídica que garanteix el pagament d'una obligació dinerària si no ho fa la persona avalada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • ca  camamila d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamilla purganta, n f var. ling.
  • ca  camamirla basta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamirla negra, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  danarida, n f var. ling.
  • ca  herba danarida, n f var. ling.
  • ca  matronària, n f var. ling.
  • ca  sagura, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>