Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amargura" dins totes les àrees temàtiques

herba felera herba felera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba felera, n f
  • ca  artètica, n f sin. compl.
  • ca  herba artètica, n f alt. sin.
  • ca  herba de cirera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de retorçó, n f alt. sin.
  • ca  herba del torçó, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba iva, n f alt. sin.
  • ca  herbeta amarga, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  iva artètica, n f alt. sin.
  • ca  peixera, n f alt. sin.
  • ca  retorçó, n m alt. sin.
  • ca  torçó, n m alt. sin.
  • ca  herba de rabato, n f var. ling.
  • nc  Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys
  • nc  Teucrium chamaepitys L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

licor de taronja amarga licor de taronja amarga

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  licor de taronja amarga
  • es  licor de naranja amarga
  • fr  liqueur d'orange amère
  • it  liquore all'arancia amara
  • en  bitter orange liqueur
  • de  bitterer Orangenlikör

<Plats a la carta. Licors>

llargada llargada

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llargada, n f
  • es  largura

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Extensió d'un extrem a l'altre d'una peça de vestir.
llargada llargada

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  llargada, n f
  • ca  llargària, n f sin. compl.
  • ca  longitud, n f sin. compl.
  • es  largo
  • es  largura
  • fr  longueur
  • it  lunghezza
  • en  length
  • de  Länge

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>

Definició
La més gran de les dimensions d'una cosa o figura plana, formant angle amb la més petita.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
llargada llargada

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  llargada, n f
  • ca  llargària, n f sin. compl.
  • ca  longitud, n f sin. compl.
  • es  largo
  • es  largura
  • fr  longueur
  • it  lunghezza
  • en  length
  • de  Länge

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>

Definició
La més gran de les dimensions d'una cosa o figura plana, formant angle amb la més petita.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
llargada llargada

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  llargada, n f
  • ca  llargària, n f sin. compl.
  • ca  longitud, n f sin. compl.
  • es  largo
  • es  largura
  • fr  longueur
  • it  lunghezza
  • en  length
  • de  Länge

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>

Definició
La més gran de les dimensions d'una cosa o figura plana, formant angle amb la més petita.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
màstec màstec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

maleïda maleïda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>