Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amargura" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marger | margera, n m, f
- es bancalero
- fr maçon spécialiste en murs de pierre
- en dry-stone-wall maker
- de Trockenmauerbauer
<Construcció>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca peroba rosa, n f
- es palo rosa
- es peroba rosa
- fr palo rosa
- fr peroba rose
- pt amargoso
- pt guatambu-amarelo
- pt pau-caboclo
- pt peroba-amargosa
- pt peroba-rosa
- pt perobeira
- pt sobro
- en peroba rosa
- en pink peroba
- en red peroba
- nc Aspidosperma polyneuron
<Botànica>
Definició
Nota
- La peroba rosa és apreciada especialment per la fusta, que s'utilitza en ebenisteria.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca peroba rosa, n f
- es palo rosa
- es peroba rosa
- fr palo rosa
- fr péroba rosa
- fr peroba rose
- pt amargoso
- pt guatambu-amarelo
- pt pau-caboclo
- pt peroba-amargosa
- pt peroba-rosa
- pt perobeira
- pt sobro
- en peroba rosa
- en pink peroba
- en red peroba
- de Peroba rosa
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
Definició
Nota
- La peroba rosa s'utilitza principalment en ebenisteria.
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca podridura amarga, n f
<Malalties de les plantes>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca podridura amarga de la poma, n f
- es podredumbre amarga de la manzana
- fr pourriture amère
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca podridura amarga de la poma, n f
<Malalties de les plantes>
Definició
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca podridura amarga de la poma, n f
- ca bitter-pit, n m sin. compl.
<Malalties de les plantes>
Definició
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca podridura amarga del raïm, n f
<Malalties de les plantes>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca puny de boca, n m
- ca puny d'amarra, n m sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sempreviva borda, n f
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca ramell, n m sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja de l'era, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca botja fematera, n f alt. sin.
- ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de roca, n f alt. sin.
- ca camamil·ló, n m alt. sin.
- ca capsigranyera, n f alt. sin.
- ca cassanella, n f alt. sin.
- ca flor de Corpus, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca flor viva, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca herba capsotera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba del Corpus, n f alt. sin.
- ca herba fematera, n f alt. sin.
- ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
- ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
- ca maçanelles, n f pl alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca perpètua, n f alt. sin.
- ca perpètua borda, n f alt. sin.
- ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca perpètues, n f pl alt. sin.
- ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
- ca perpetuïna, n f alt. sin.
- ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
- ca salpassa, n f alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca sempreviure, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
- ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
- ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
- ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
- ca viveta, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca botja femetera, n f var. ling.
- ca caçanella, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca escaçanella, n f var. ling.
- ca herba capçotera, n f var. ling.
- ca herba de la capsa groga, n f var. ling.
- ca herba femetera, n f var. ling.
- ca joca-sapos, n m/f var. ling.
- ca jocaperdius, n m/f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla amarga, n f var. ling.
- ca mançanilla bastarda, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla borde, n f var. ling.
- ca mançanilla de muntanya, n f var. ling.
- ca mançanilla de pastor, n f var. ling.
- ca mançanilla fina, n f var. ling.
- ca mançanilla gorda, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- ca mançanilleta, n f var. ling.
- ca mansanilla, n f var. ling.
- ca mansanilla borda, n f var. ling.
- ca siemprevive, n f var. ling.
- nc Helichrysum stoechas (L.) Moench
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
