Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amarg�s" dins totes les àrees temàtiques

a sang a sang

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  a sang, adj
  • es  a sangre
  • fr  sans marges
  • it  taglio al vivo
  • en  bleed
  • en  bleeding edge
  • en  bleeding margin format
  • de  angeschnitten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Dit de la representació cartogràfica impresa que no presenta marges o que ultrapassa el marge d'una pàgina.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a sang a sang

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  a sang, adj
  • es  a sangre
  • fr  sans marges
  • it  taglio al vivo
  • en  bleed
  • en  bleeding edge
  • en  bleeding margin format
  • de  angeschnitten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Dit de la representació cartogràfica impresa que no presenta marges o que ultrapassa el marge d'una pàgina.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a sang a sang

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  a sang, adj
  • es  a sangre
  • fr  sans marges
  • it  taglio al vivo
  • en  bleed
  • en  bleeding edge
  • en  bleeding margin format
  • de  angeschnitten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Dit de la representació cartogràfica impresa que no presenta marges o que ultrapassa el marge d'una pàgina.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ajust de marges ajust de marges

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ajust de marges, n m
  • es  ajuste de márgenes
  • fr  appel de marge
  • it  richiesta di margini
  • en  margin call
  • de  Wertausgleich

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Definició
Procediment relacionat amb l'aplicació dels marges de variació, pel qual si el valor dels actius de garantia baixa per sota d'un determinat nivell, els bancs centrals poden exigir a les entitats de contrapartida que aportin actius o efectiu addicionals.

Nota

  • De la mateixa manera, si després d'una nova valoració els actius de garantia excedeixen l'import debitat per les entitats més el marge de variació, el banc central els retorna l'excés dels actius o d'efectiu.
ajust de marges ajust de marges

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  ajust de marges, n m
  • ca  petició de cobertura suplementària, n f sin. compl.
  • es  ajuste de los márgenes de garantía
  • es  demanda de cobertura suplementaria
  • fr  appel de couverture
  • fr  appel de marge
  • fr  demande de couverture supplémentaire
  • it  richiesta di margini
  • en  call for margin
  • en  margin call
  • de  Margenausgleich

<Crisi econòmica>

ajusta els marges ajusta els marges

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  ajusta els marges
  • en  adjust margins

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzineta, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba del païdor, n f alt. sin.
  • ca  beltrónica, n f var. ling.
  • ca  bentrólica, n f var. ling.
  • ca  bentrónica, n f var. ling.
  • ca  betrònica, n f var. ling.
  • ca  boltrónica, n f var. ling.
  • ca  bretona, n f var. ling.
  • ca  bretoni, n f var. ling.
  • ca  bretónica, n f var. ling.
  • ca  brotónica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

alzineta alzineta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzineta, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba del païdor, n f alt. sin.
  • ca  beltrónica, n f var. ling.
  • ca  bentrólica, n f var. ling.
  • ca  bentrónica, n f var. ling.
  • ca  betrònica, n f var. ling.
  • ca  boltrónica, n f var. ling.
  • ca  bretona, n f var. ling.
  • ca  bretoni, n f var. ling.
  • ca  bretónica, n f var. ling.
  • ca  brotónica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

amargall amargall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargall, n m
  • ca  amargot, n m alt. sin.
  • ca  amargot raspós, n m alt. sin.
  • ca  borratxa, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  coleta de porc, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  cuixabarba, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  morret de porc, n m alt. sin.
  • ca  morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • nc  Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargall, n m
  • ca  amargot, n m alt. sin.
  • ca  amargot raspós, n m alt. sin.
  • ca  borratxa, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  coleta de porc, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  cuixabarba, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  morret de porc, n m alt. sin.
  • ca  morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • nc  Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>