Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amazic" dins totes les àrees temàtiques

àcid agàric àcid agàric

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid agàric, n m
  • ca  àcid agarícic, n m sin. compl.
  • ca  àcid larícic, n m sin. compl.
  • ca  agaricina, n f sin. compl.
  • es  ácido agárico, n m
  • fr  acide agarique, n m
  • en  agaric acid, n
  • en  agaricin, n
  • CAS  666-99-9

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Àcid alcohol l'estructura del qual és la de l'àcid cítric amb un substituent hexadecil.

Nota

  • L'àcid agàric és emprat com a anhidròtic.
àrab àrab

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrab
  • cod  al 'arabiyya
  • ar  العربية
  • cy  Arabeg
  • de  Arabisch
  • en  Arabic
  • es  árabe
  • eu  arabiera
  • fr  arabe
  • gl  árabe
  • gn  árave
  • it  arabo
  • ja  アラビア語
  • nl  Arabisch
  • oc  arab
  • pt  árabe
  • ru  Арабский язык
  • zh  阿拉伯语

<Afroasiàtica > Semítica>, <Àfrica > Algèria>, <Àfrica > Comores>, <Àfrica > Djibouti>, <Àfrica > Egipte>, <Àfrica > Eritrea>, <Àfrica > Iemen>, <Àfrica > Líbia>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Marroc>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Sàhara Occidental>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Somàlia>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Tunísia>, <Àfrica > Txad>, <Àsia > Aràbia Saudita>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Iraq>, <Àsia > Israel>, <Àsia > Jordània>, <Àsia > Kuwait>, <Àsia > Líban>, <Àsia > Oman>, <Àsia > Palestina>, <Àsia > Qatar>, <Àsia > Síria>, <Àsia > Turquia>, <Àsia > Unió dels Emirats Àrabs>, <Àsia > Uzbekistan>

Definició
L'àrab és la llengua semítica més arcaica de totes les actuals, és a dir, la més propera al semític primitiu. En el seu origen és la llengua dels àrabs, els habitants de la península Aràbiga. En tenim manifestacions literàries des del segle VI i és la llengua en la qual fou escrit l'Alcorà, llibre sagrat dels musulmans. La seva expansió a partir del segle VII, des del lloc de naixement, va íntimament lligada a la propagació de la religió islàmica (l'Alcorà no s'ha de traduir) i a la potència militar dels àrabs, que van estendre el seu imperi per tot el nord d'Àfrica.

Sota el concepte de llengua àrab s'inclou, però, tant l'àrab literari (anomenat també àrab clàssic o àrab alcorànic), com les nombroses varietats dialectals, derivades de l'àrab clàssic, que es parlen actualment. L'àrab clàssic o literari, en la seva versió actual, l'àrab estàndard modern, és el que comparteixen tots els parlants d'aquesta llengua, és el que s'ensenya a l'escola i és, per tant, la llengua dels usos formals i la llengua de comunicació entre els diferents països àrabs. El que podem anomenar pròpiament àrab alcorànic és emprat exclusivament per als usos religiosos.

Les varietats dialectals, anomenades també àrab col·loquial, són resultat a la vegada de la fragmentació de l'àrab del segle VII i de la barreja d'aquesta llengua amb els parlars propis de les terres conquerides (llengües berbers, africanes, etc.). Actualment són les que s'utilitzen en la vida quotidiana, en els usos informals, bàsicament orals. Són molt nombroses i de vegades tan allunyades les unes de les altres que no és possible la intercomprensió.

Des del punt de vista geogràfic, els dialectes es poden classificar en dos grans grups: els orientals (o del Masriq, 'lloc per on surt el sol'), parlats al Pròxim Orient (Síria, Líban, Palestina, Egipte, etc.), i els occidentals (o del Magrib, 'lloc per on es pon el sol'), parlats a Líbia, el Marroc, Tunísia, Algèria, etc.

L'àrab estàndard modern i l'àrab col·loquial conviuen en una situació de diglòssia, amb unes funcions clarament delimitades per a cada variant. De fet, en llengua àrab, l'àrab literari s'anomena al-luga al-fushà, que vol dir 'la llengua més eloqüent', terme que inclou l'àrab antic, el de l'Alcorà i la literatura clàssica, i l'àrab estàndard modern.

Les formes dialectals, en canvi, s'anomenen al-luga al-'ammiyya, que vol dir 'la llengua general'. Gairebé cap parlant d'àrab té la variant literària com a llengua materna, però la importància dels lligams històrics i ideològics entre ambdues formes és tan gran que les comunitats arabitzades les han considerat sempre una mateixa llengua.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  àrab
  • en  Arabic

<Localització > Fraseologia>

abàsic -a abàsic -a

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  abàsic -a, adj
  • ca  abàtic -a, adj sin. compl.
  • es  abásico -ca, adj
  • fr  abasique, adj
  • en  abasic, adj

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'abàsia.
abscés amèbic abscés amèbic

<Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  abscés amèbic, n m

<Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Afectació extraintestinal de l'amebosi. La localització més freqüent és el fetge, originada per l'ingrés d'amebes intestinals a través de la vena porta i llur colonització hepàtica. L'abscés amèbic hepàtic acostuma a ésser únic, de grandària notable, situat més sovint en el lobus dret que no pas en l'esquerre. Les amebes intestinals poden arribar, per bé que més rarament, a d'altres òrgans, per via hematogènica, i originar abscessos pulmonars, cerebrals i esplènics.
abscés amèbic cerebral abscés amèbic cerebral

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés amèbic cerebral
  • en  amebic brain abscess

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

abscés amèbic hepàtic abscés amèbic hepàtic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés amèbic hepàtic
  • en  amebic liver abscess

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

abscés amèbic pulmonar abscés amèbic pulmonar

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés amèbic pulmonar
  • en  amebic lung abscess

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

acàcia blanca acàcia blanca

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acàcia blanca, n f
  • fr  arbre blanc
  • en  ana tree
  • en  white acacia
  • en  white thom
  • de  Ana-Akazie
  • de  weisse Akazie
  • nc  Acacia albida

<Botànica>

afàcic -a afàcic -a

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  afàcic -a, adj
  • ca  afàquic -a, adj sin. compl.
  • es  afáquico
  • en  aphakic

<Oftalmologia > Patologia>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'afàcia.