Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amitjanar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Dret>

Definició
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Ciències de la vida > Bioquímica>, <Ciències de la vida > Biomedicina>

Definició
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Ciències socials>

Definició
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
òrbita terrestre mitjana òrbita terrestre mitjana

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita terrestre mitjana, n f
  • ca  MEO, n f sin. compl.
  • es  órbita terrestre media
  • es  MEO sin. compl.
  • en  medium Earth orbit
  • en  MEO sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Òrbita circular o quasi circular d'altitud compresa entre les de l'òrbita terrestre baixa i l'òrbita geosíncrona, típicament entre 5000 km i 25000 km, utilitzada principalment per les constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i de navegació.

Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).

MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
òrbita terrestre mitjana òrbita terrestre mitjana

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita terrestre mitjana, n f
  • ca  MEO, n f sin. compl.
  • es  órbita terrestre media
  • es  MEO sin. compl.
  • en  medium Earth orbit
  • en  MEO sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Òrbita circular o quasi circular d'altitud compresa entre les de l'òrbita terrestre baixa i l'òrbita geosíncrona, típicament entre 5000 km i 25000 km, utilitzada principalment per les constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i de navegació.

Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).

MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
aerootitis mitjana aerootitis mitjana

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  aerootitis mitjana
  • en  aero-otitis media

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>

amplada a mitjana alçària amplada a mitjana alçària

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  amplada a mitjana alçària, n f
  • ca  FWHM, n f sin. compl.
  • es  anchura a media altura
  • es  FWHM sin. compl.
  • en  full width at half maximum
  • en  FWHM sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició
Indicador numèric de la forma d'una funció utilitzat, per exemple, per a donar una idea de la precisió en funcions com les que proporcionen la sensibilitat d'un detector al llarg d'un interval de longituds d'ona, que habitualment presenten forma de campana.

El valor de l'amplada a mitja alçària s'obté calculant la diferència entre els dos valors extrems de la variable independent en els quals la variable dependent és igual a la meitat del seu valor màxim. És un indicador útil per a caracteritzar la forma del pic d'una corba i la seva amplada i per a determinar on estan concentrats la majoria dels valors. Aquest indicador també s'utilitza en el processament de senyals per a definir l'amplada de l'interval de freqüències en què menys de la meitat de la potència del senyal s'atenua. Quan la funció que es vol considerar és una distribució normal, el valor és aproximadament 2.35482 cops la desviació estàndard.

FWHM és l'acrònim de full width at half maximum ('amplada a mitja alçària').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
amplada a mitjana alçària amplada a mitjana alçària

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  amplada a mitjana alçària, n f
  • ca  FWHM, n f sin. compl.
  • es  anchura a media altura
  • es  FWHM sin. compl.
  • en  full width at half maximum
  • en  FWHM sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició
Indicador numèric de la forma d'una funció utilitzat, per exemple, per a donar una idea de la precisió en funcions com les que proporcionen la sensibilitat d'un detector al llarg d'un interval de longituds d'ona, que habitualment presenten forma de campana.

El valor de l'amplada a mitja alçària s'obté calculant la diferència entre els dos valors extrems de la variable independent en els quals la variable dependent és igual a la meitat del seu valor màxim. És un indicador útil per a caracteritzar la forma del pic d'una corba i la seva amplada i per a determinar on estan concentrats la majoria dels valors. Aquest indicador també s'utilitza en el processament de senyals per a definir l'amplada de l'interval de freqüències en què menys de la meitat de la potència del senyal s'atenua. Quan la funció que es vol considerar és una distribució normal, el valor és aproximadament 2.35482 cops la desviació estàndard.

FWHM és l'acrònim de full width at half maximum ('amplada a mitja alçària').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició