Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amnistiar" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca àmnic -a, adj
- ca amniòtic -a, adj sin. compl.
- es amniótico -ca, adj
- fr amniotique, adj
- en amniotic, adj
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca administrar, v tr
- es administrar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: No han administrat els guanys d'una manera efectiva i s'han vist obligats a reduir la plantilla per disminuir costos.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca administrar, v tr
- es administrar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Cal que administri bé els diners per arribar a final de mes amb un sou tan baix.
<Esport > Tir > Tir amb arc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca advertir, v tr
- ca amonestar, v tr sin. compl.
- es advertir
- es amonestar
- fr avertir
- en warn, to
<Esport > Tir > Tir amb arc>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advertir, v tr
- ca amonestar, v tr sin. compl.
- ca avisar, v tr sin. compl.
- es advertir
- es amonestar
- es apercibir
- es avisar
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Tot i que l'han advertit, continua amb el mateix comportament i n'haurà d'assumir les conseqüències davant d'un tribunal.
Ex.: Han hagut d'avisar-lo diverses vegades. Amb tot, ha tornat a trencar l'ordre d'allunyament que li havia imposat el jutge.
Ex.: L'han amonestat en diverses ocasions, però sempre torna a cometre la infracció.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amni, n m
- ca sac amniòtic, n m sin. compl.
- es amnios
- es saco amniótico
- en amnion
- en amniotic sac
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
Definició
Nota
- Conté el líquid amniòtic i correspon a l'anomenada bossa d'aigües.
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amniòtic -a, adj
- ca àmnic -a, adj sin. compl.
- es ámnico
- es amniótico
- en amniotic
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca amnistia, n f
- es amnistía, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amnistia, n f
- es amnistía, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amnistia, n f
- es amnistía
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Juntament amb l'indult general o particular, l'amnistia ha constituït històricament una manifestació de l'anomenat «dret de gràcia» que, com una reminiscència del poder reial, perviu encara en els estats de dret. Aquest facultat d'exercici del dret de gràcia, que des d'un punt de vista de política criminal pot ser idoni per a corregir errors judicials, temperar el rigor de les penes legals o exonerar el compliment de la pena a condemnats als quals s'acrediti la reinserció, ha estat utilitzat, això no obstant, sobretot en l'amnistia i l'indult general, com a instrument al servei de finalitats clarament polítiques.
Així, doncs, a l'Estat espanyol, des del segle XIX fins a la promulgació de la Constitució espanyola (CE) del 1978, la concessió d'amnisties ha anat lligada, indefectiblement, als canvis polítics esdevinguts. Es poden esmentar, com a exemples significatius, la Llei dictada pel règim del general Franco el 23 de desembre de 1939, en què declarava no delictius diferents fets polítics o socials comesos des del 14 d'abril de 1941 fins al 18 de juliol de 1936, i les amnisties decretades durant la transició cap a la democràcia mitjançant els Reials decrets llei del 30 de juliol de 1976 i del 14 de març de 1977 i la Llei del 15 d'octubre de 1977.
La diferència principal entre les dues manifestacions tradicionals del dret de gràcia, l'amnistia i l'indult, radica essencialment en els efectes més amplis de la primera, que, com assenyalava l'apartat 3 de l'article 112 del Codi penal (CP) del 1973, extingeix la pena i tots els efectes que té, mentre que l'indult exonera el compliment de la pena però no els efectes, és a dir, no comporta la cancel·lació dels antecedents penals. La CE, en l'article 62.I, disposa que correspon al rei d'«exercir el dret de gràcia d'acord amb el que disposi la Llei, que no podrà autoritzar en cap cas indults generals». Cal assenyalar, de tota manera, que l'atribució al rei del dret de gràcia és, avui dia, totalment simbòlica o formal, ja que, tal com ho disposa la Llei de gràcia i indult, del 18 de juny de 1870, de l'Estat, modificada per la Llei del 14 de gener de 1988, l'admissió de la sol·licitud d'indult és competència del Ministeri de Justícia, i el fet que sigui concedida o denegada correspon al Consell de Ministres.
Aquesta referència constitucional expressa a la prohibició legal dels indults generals ha donat lloc a dues interpretacions doctrinals oposades i basades, a més, en el fet que no hi ha cap norma legal que reguli l'amnistia, i en la desaparició, en el CP del 1995, de tota menció a aquesta com a causa d'extinció de la responsabilitat criminal. Les interpretacions són les següents: a) un sector de la doctrina penal entén que la prohibició constitucional dels indults generals -com que les conseqüències eren pràcticament les mateixes- comporta igualment la prohibició de l'ús de l'amnistia i, per tant, afirma que el dret de gràcia queda limitat a l'indult particular, total o parcial, en els termes i amb les condicions establertes en la Llei de l'indult abans esmentada; b) un altre sector, contràriament, manté la pervivència d'aquesta manifestació del dret de gràcia sobre la base que, en un estat democràtic, és difícil negar al Parlament la possibilitat de dictar una llei d'amnistia com a manifestació d'una forma de legislació de normes penals, amb efectes retroactius i temporals, ja que la seva funció natural és, precisament, promulgar i derogar definitivament les normes penals.
La promulgació, per part del Parlament, d'una llei d'amnistia comportaria, doncs, una manifestació de la voluntat del Parlament de derogar, amb efectes retroactius, normes penals. Amb aquesta interpretació queda, d'una banda, que la prohibició constitucional dels indults generals recollida en el text constitucional comportaria únicament treure al Govern executiu la possibilitat d'aconseguir, per la via de l'indult general i amb finalitats polítiques, conseqüències materialment idèntiques a l'amnistia; i d'una altra, podria donar significat a l'absència en l'article 130 del CP de tota referència a l'amnistia com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal, ja que funcionaria com una causa d'atipicitat temporal sobrevinguda per la derogació, també temporal, de la figura legal concreta en la qual fossin subsumits els fets amnistiats.
