Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amonedat" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure > Numismàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moneda barcelonesa, n f
<Lleure > Numismàtica>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca moneda commemorativa, n f
- en commemorative coin, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- Poden ser de curs legal, però no se solen encunyar a fi que circulin. Normalment se'n fa un nombre limitat i estan disponibles durant un període breu.
<Economia > Economia social>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca moneda complementària, n f
- ca moneda social, n f sin. compl.
- fr monnaie compleméntaire, n f
- fr monnaie sociale, n f
- en complementary currency, n
- en complementary money, n
- en social currency, n
- en social money, n
<Economia > Economia social>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca moneda comptable, n f
- ca moneda escriptural, n f
- es moneda contable
- es moneda escritural
- en countable currency
- en scritural currency
<Economia i empresa>
Definició
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Eurovocabulari [material gràfic]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia: Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Finances, DL 2002. 1 tríptic.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca moneda comptable, n f
- ca moneda escriptural, n f
- es moneda contable
- es moneda escritural
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
Definició
Nota
- Des de l'1 de gener fins al 31 de desembre de 2001, l'euro va ser una moneda comptable de curs legal als estats de la zona de l'euro. Podia utilitzar-se, per tant, en totes les operacions que no requerissin pagaments en efectiu, com ara xecs, transferències bancàries, contractes o anotacions comptables.
<Lleure > Numismàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moneda comtal, n f
<Lleure > Numismàtica>
Definició
<Dret internacional privat>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda convertible, n f
- es moneda convertible
<Dret internacional privat>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca moneda de compte, n f
- es moneda de cuenta
- en money of account
<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca moneda de compte, n f
- es moneda de cuenta
- en unit of account
<Economia i empresa>
Definició
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda de compte, n f
- ca moneda comptable, n f sin. compl.
- ca moneda escriptural, n f sin. compl.
- es moneda de cuenta
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
- Mesura de valor que s'utilitza mentalment per a calcular les transaccions i el valor real de les monedes efectives, que són les que circulen com a instrument i mitjà de pagament. Actualment, es tendeix a substituir aquesta denominació, considerada antiga, per la de moneda comptable o bé moneda escriptural. Als estats de l'antiga Corona d'Aragó (Aragó, Catalunya, Mallorca i València) la moneda de compte era una herència de Carlemany, que, cap a l'any 790, disposà una relació estable entre el diner, el sou i la lliura (12 diners = 1 sou, 20 sous = 1 lliura). En aquests estats de la Corona, l'oficialitat de la moneda de compte tradicional es va mantenir fins al 1718, quan els decrets de Nova Planta, de Felip V, la van suprimir, en benefici de la castellana. De tota manera, en l'àmbit quotidià, el sistema tradicional d'arrel carolíngia es va mantenir com a moneda de compte d'ús corrent fins a mitjan segle XIX.
