Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amonedat" dins totes les àrees temàtiques
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda de curs general, n f
- es moneda de curso general
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
A la Corona d'Aragó, durant l'edat mitjana, a més de la moneda pròpia de cada regne, també eren monedes de curs general les emissions de florins d'or efectuades a qualsevol de les seques autoritzades de la Corona: Barcelona, Mallorca, Perpinyà, València i Saragossa.
1. MONEDA BARCELONESA O BARCELONÈS. Moneda de curs general a Catalunya, fabricada a Barcelona o, ocasionalment, en una altra seca. A Barcelona, el control de la fabricació de la moneda corresponia al rei o al Consell de Cent barceloní. Inicialment, el rei es reservava totes les decisions referents a la moneda d'or i, exclusivament, la potestat d'autoritzar la creació o la modificació de la moneda d'argent i de billó. Amb el temps, el control de la fabricació de la moneda d'or també passà al Consell de Cent i, puntualment, a la Generalitat, però els reis sempre van mantenir la regalia de poder aprovar o denegar la modificació de les característiques de qualsevol moneda de curs general.
A part de les emissions de Barcelona, també eren considerades monedes de curs general les emissions de croats o rals d'argent, entre 1415 i 1520, i de principats o ducats d'or, entre 1493 i 1531, fetes a Perpinyà. En canvi, les emissions de moneda de billó de Perpinyà eren vàlides, només, als comtats del Rosselló i la Cerdanya, per tant, eren moneda local.
2. MONEDA AGRAMUNTESA O AGRAMUNTESA. Moneda de curs general al comtat d'Urgell entre els segles XII i XV, fabricada principalment a Agramunt.
3. MONEDA JAQUESA O JAQUÈS. Moneda de curs general del Regne d'Aragó des del segle X fins als decrets de Nova Planta de Felip V, fabricada inicialment a Jaca i, posteriorment, a d'altres llocs com ara Montsó, Sarinyena i, sobretot, Saragossa. Els diners menuts aragonesos dels segles XVI i XVII eren anomenats, popularment, diners de doble creu i arribaren a circular abundantment a la meitat occidental de Catalunya, sobretot coincidint amb èpoques de dificultats de la moneda barcelonesa.
De fet, la moneda jaquesa va tenir curs oficial a la ciutat de Lleida fins al segle XV, tot i que des de 1350 ja compartia l'oficialitat amb la moneda barcelonesa. També va tenir curs oficial a la Terra Alta i a la castlania d'Amposta fins a finals del segle XVI. Al comtat d'Urgell, la moneda jaquesa tingué un curs oficiós junt amb la moneda agramuntesa pròpia, entre els segles XII i XV.
4. MONEDA MALLORQUINA. Moneda de curs general només al regne de Mallorca, però no pas als comtats del Rosselló i la Cerdanya. La moneda mallorquina, fabricada a la ciutat de Mallorca des del 1300, compartia l'oficialitat amb les emissions pròpies d'Eivissa i Menorca, limitades a la moneda menuda.
5. MONEDA VALENCIANA. Moneda de curs general del Regne de València, creada per Jaume I, el 1246, i tingué curs oficial fins als decrets de Nova Planta de Felip V. Els diners menuts valencians dels segles XVI i XVII eren anomenats, popularment, ramallets, i tingueren molta circulació a la meitat sud de Catalunya, sobretot coincidint amb èpoques de dificultats de la moneda barcelonesa.
6. MONEDA MELGORESA O MELGORÈS. Als segles XII i XIII, moneda de billó fabricada, primer, pels bisbes de Magalona i els comtes de Melguell i, finalment, pels senyors de Montpeller, que assolí una àmplia acceptació circulatòria per tot Catalunya.
7. MONEDA MORLANA O MORLÀ. Als segles XII-XIV, moneda de billó encunyada pels vescomtes de Bearn, primer a la seca de Morlàs i, finalment, a Pau, que fou ben acceptada en la circulació monetària de la Catalunya nord-occidental.
8. MONEDA CASTELLANA O CASTELLÀ. Moneda de curs general al Regne de Castella. A Catalunya, la circulació de moneda castellana de billó o aram fou inexistent abans de la imposició del 1718. Per contra, la moneda castellana d'or i d'argent dels segles XVI i XVII esdevingué una moneda mercaderia molt corrent per a les grans transaccions i, fins i tot, fou objecte d'encunyacions puntuals, a Barcelona, de dobles rals d'argent i escuts d'or. - V. t.: ardit n m
- V. t.: croat n m
- V. t.: diner n m
- V. t.: ducat n m
- V. t.: escut n m
- V. t.: florí n m
- V. t.: maravedís n m
- V. t.: morabatí n m
- V. t.: peça n f
- V. t.: pesseta n f
- V. t.: quarto n m
- V. t.: ral n m
- V. t.: sisè n m
- V. t.: unça n f
- V. t.: xavalla n f
- V. t.: xavo n m
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda de curs legal, n f
- es moneda de curso legal, n f
<Dret penal>
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda de doblenc, n f
- ca moneda doblenca, n f sin. compl.
- es moneda doblera
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- Ex.: L'any 1257 la moneda de tern va substituir la moneda de doblenc.
- Ex.: La troballa d'una capseta plena de monedes doblenques va ser tot un esdeveniment.
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca moneda de gra de cacau, n f
- en cocoa bean money, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca moneda de necessitat, n f
- es moneda de necesidad
- en money of necessity
<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>
Definició
<Lleure > Numismàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moneda de quatern, n f
<Lleure > Numismàtica>
Definició
<Lleure > Numismàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moneda de tern, n f
<Lleure > Numismàtica>
Definició
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda de tern, n f
- ca diner de tern, n m sin. compl.
- es dinero ternal
- es moneda de terno
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- La moneda de tern dona nom a la moneda barcelonina encunyada des del 1256, en temps de Jaume I. Restà incorporada a les Constitucions de Catalunya com a moneda oficial i immutable del Principat, i fou vigent fins als decrets de Nova Planta imposats per Felip V. L'empremta de la moneda de tern consistia en una creu quarterada alternativament d'un anell i de tres punts disposats en triangle. Malgrat que el seu nom es relaciona originàriament amb l'aliatge, les característiques del billó emprat en la fabricació de la moneda barcelonina anaren variant de manera important amb el pas del temps, sense que això comportés la modificació de la denominació oficial de la moneda.
- V. t.: tern n m
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca moneda digital, n f
- ca moneda virtual, n f sin. compl.
- es moneda digital, n f
- es moneda virtual, n f
- fr cybermonnaie, n f
- fr monnaie virtuelle, n f
- en digital currency, n
- en virtual currency, n
<Ciberseguretat > Criptomonedes>
Definició
<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca moneda digital, n f
- ca moneda virtual, n f sin. compl.
- es moneda digital, n f
- es moneda virtual, n f
- fr cybermonnaie, n f
- fr monnaie virtuelle, n f
- en digital currency, n
- en virtual currency, n
<Ciberseguretat > Criptomonedes>
