Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "an" dins totes les àrees temàtiques

-an

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Disciplines de suport > Química>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca -an

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Sufix que substitueix el sufix -à en el nom dels hidrocarburs saturats quan aquest nom és utilitzat per a designar ponts en sistemes policíclics.

articles de cortesia

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca articles de cortesia, n m pl
ca productes de cortesia, n m pl
es atenciones del hotel, n f pl
es productos de acogida, n m pl
fr articles d'accueil, n m pl
fr commodités, n f pl
fr produits d'accueil, n m pl
en amenities, n pl
en guest room amenities, n
en guest supplies, n
de Annehmlichkeiten, n f pl

<Turisme > Allotjament>

Definició

Conjunt d'articles complementaris que s'ofereixen al client en una habitació d'hotel, com ara productes d'higiene personal, bombons o bolígrafs.

deg xinag

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca deg xinag
ca deg hit'an sin. compl.
ca degexit'an sin. compl.
ca ingalik sin. compl.
cy Deg Xinag
cy Ingalik
cy Deg hit'an sin. compl.
cy Degexit'an sin. compl.
cy Ingalik sin. compl.
de Deg Xinag
de Deg Hit'an sin. compl.
de Deg Hitan sin. compl.
de Deg Xit'an sin. compl.
de Degexit'an sin. compl.
de Ingalik sin. compl.
de Ingalit sin. compl.
en Deg Xinag
en Deg Hit'an sin. compl.
en Deg Xit'an sin. compl.
en Degexit'an sin. compl.
en Ingalik sin. compl.
es ingalí
es deg hit'an sin. compl.
es deg xinag sin. compl.
es degexit'an sin. compl.
es ingalik sin. compl.
eu deg Xinagera
eu deg hit'an sin. compl.
eu deg xinag sin. compl.
eu degexit'an sin. compl.
eu ingalik sin. compl.
eu ingalikera sin. compl.
fr deg hitʾan
fr ingalik
fr deg xinag sin. compl.
fr degexit'an sin. compl.
fr ingalik sin. compl.
gl deg xinag
gl ingalik
gl deg hit'an sin. compl.
gl degexit'an sin. compl.
gl ingalik sin. compl.
gn deg xinag
gn ingalik
gn deg hit'an sin. compl.
gn degexit'an sin. compl.
gn ingalik sin. compl.
it deg xinag
it deg hit'an sin. compl.
it degexit'an sin. compl.
it ingalik sin. compl.
pt deg xinag
pt deg hit'an sin. compl.
pt degexit'an sin. compl.
pt ingalik sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.

El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.

L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.

fotografia instantània

<Arts > Fotografia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de fotografia: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2006. (LB; 4)
ISBN 84-7632-804-4
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149362_foto.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fotografia instantània, n f
es fotografía instantánea, n f
fr photographie instantanée, n f
en picture-in-an-instant photography, n

llindar anaeròbic

<Ciències de la salut > Medicina de l'esport>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca llindar anaeròbic, n m
ca LAN, n m sigla
ca LlAn, n m sigla
es umbral anaeróbico, n m
es UAn, n m sigla
es UAN, n m sigla
fr seuil anaérobique, n m
en anaerobic threshold, n
en AT, n sigla

<Ciències de la salut > Medicina de l'esport>

Definició

Nivell d'activitat física en el qual el sistema aeròbic d'energia no pot cobrir totes les demandes de trifosfat d'adenosina del cos.

puntejar

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca puntejar, v tr
es puntear, v tr
fr pointer, v tr
en jig bore, to, v tr
de auf der Koordinatenbohrmaschine [an]bohren

yucuna

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca yucuna
ca matapi (grup ètnic diferenciat dels yukuna) sin. compl.
ca yukuna sin. compl.
cod jupichiya ke
cod kamejeya
cod matapí
ar يوكونا
cy Yucuna
cy Matapi (grŵp ethnig sy'n wahanol i'r yukuna) sin. compl.
cy Yukuna sin. compl.
de Yucuna
de Matapi oder Matapí (Ethnie, die sich von den Yucuna unterscheidet) sin. compl.
de Yukuna sin. compl.
en Yucuna
en Matapi (an ethnically distinct group from the yucuna) sin. compl.
en Yukuna sin. compl.
es yucuna
es matapi (grupo étnico diferenciado de los yucuna) sin. compl.
es yukuna sin. compl.
eu yukunera
eu matapi (yukunengandik bereizten den talde etnikoa) sin. compl.
eu yucuna sin. compl.
eu yukuna sin. compl.
fr yucuna
fr matapi (groupe ethnique bien différencié de celui des yucunas) sin. compl.
fr yukuna sin. compl.
gl yucuna
gl matapi sin. compl.
gl yukuna sin. compl.
it yucuna
it matapi (gruppo etnico diverso dagli yukuna) sin. compl.
it yukuna sin. compl.
ja ユクナ語
nl Yucuna
nl Matapi (een andere Etnische Groep dan de Yukuna) sin. compl.
nl Yukuna sin. compl.
pt yucuna
pt matapi (grupo étnico diferenciado dos yukuna) sin. compl.
pt yukuna sin. compl.
ru Юкуна
ru Отделившаяся от юкуна) sin. compl.
ru Матапи (этническая группа sin. compl.
zh 尤库纳语
zh 尤库纳、马塔比（与尤库纳不属同一民族） sin. compl.
scr Alfabet llatí

<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Yucuna>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

Els yucuna formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

El terme yucuna té dues accepcions. D'una banda, és el nom d'una llengua de la família arawak parlada pels yucuna pròpiament dits i pels matapí. De l'altra, fa referència a un entitat ètnica composta per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, els esmentats yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. De fet, no es tracta d'una autodenominació, sinó d'un terme emprat pels colonitzadors que significa 'mentiders'.

Al començament del segle XX els yucuna eren unes 15.000 persones, però el grup va ser pràcticament exterminat durant el període àlgid de l'explotació del cautxú a la zona.