Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "analfabet" dins totes les àrees temàtiques

abecedari abecedari

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149380_infantil_ii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abecedari, n m
  • ca  alfabet, n m
  • es  abecedario, n m
  • es  alfabeto, n m
  • en  alphabet, n

<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>

albanès albanès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  albanès
  • cod  shqip
  • ar  الألبانية
  • cy  Albaneg
  • de  Albanisch
  • en  Albanian
  • es  albanés
  • eu  albaniera
  • fr  albanais
  • gl  albanés
  • gn  alvanes
  • it  albanese
  • ja  アルバニア語
  • nl  Albanees
  • oc  albanés
  • pt  albanês
  • ru  Албанский язык
  • sw  Albanian
  • tmh  Talbant
  • zh  阿尔巴尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Albanesa>, <Europa > Albània>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Grècia>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Ucraïna>

Definició
L'albanès constitueix, ell tot sol, una branca de la família indoeuropea afí sobretot a la de les llengües eslaves. No se'n coneix l'origen: com que no s'ha pogut relacionar amb seguretat amb cap de les llengües antigues dels Balcans o de l'Àsia Menor, no s'ha pogut incloure en cap família lingüística major ni se n'ha pogut determinar amb certesa la procedència.

En l'albanès es distingeixen dos grans blocs dialectals: el gueg i el tosc. Les diferències que els separen són sobretot fonològiques, de manera que els parlants de les diverses varietats, tret de les més extremes, s'entenen entre ells. Aquests dos parlars van començar a divergir en algun moment indeterminat de l'alta edat mitjana i apareixen netament destriats en l'escriptura ja des dels primers textos.
alemany alemany

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alemany
  • cod  Deutsch
  • ar  الألمانية
  • cy  Almaeneg
  • de  Deutsch
  • en  German
  • es  alemán
  • eu  alemana
  • fr  allemand
  • gl  alemán
  • gn  aleman
  • it  tedesco
  • ja  ドイツ語
  • nl  Duits
  • oc  alemand
  • pt  alemão
  • ru  Немецкий язык
  • sw  Kijerumani
  • tmh  Talimant
  • zh  德语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Namíbia>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Dinamarca>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Estònia>, <Europa > França>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Letònia>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Lituània>, <Europa > Luxemburg>, <Europa > Polònia>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suïssa>, <Europa > Ucraïna>

Definició
L'alemany es divideix en dos grans blocs dialectals: el baix alemany, al nord -molt diferenciat- i l'alt alemany, al centre i al sud. Avui es continuen fent servir força en la comunicació oral quotidiana, però la llengua estàndard els va substituint cada cop més.

Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alfabet, n m

<Música>

Definició
Notació alfabètica.
alfabet alfabet

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  alfabet, n m
  • es  alfabeto
  • fr  alphabet
  • en  alphabet

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

alfabet alfabet

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alfabet, n m
  • es  alfabeto
  • fr  alphabet
  • en  alphabet

<Lingüística>

Definició
Conjunt de signes gràfics emprats en l'escriptura d'una llengua, basat en el principi d'assignar un sol signe per a cada so i un sol so per a cada signe.
alfabet alfabet

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  alfabet, n m
  • es  alfabeto
  • en  alphabet

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició
Conjunt de símbols que pot emetre una font. Es tracta d'alfabets binaris, ternaris, quaternaris, etc., segons que tinguin dos, tres, quatre, etc., símbols diferents, respectivament.
alfabet alfabet

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  alfabet, n m
  • ca  abecedari, n m sin. compl.
  • es  alfabeto
  • fr  alphabet
  • en  alphabet

<Educació > Didàctica > Recursos didàctics>

Definició
Conjunt de signes gràfics emprats en l'escriptura d'una llengua, basat en el principi d'assignar un sol signe per a cada so i un sol so per a cada signe.
alfabet alfabet

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alfabet, n m
  • ca  abecedari, n m sin. compl.
  • es  abecedario, n m
  • es  alfabeto, n m
  • fr  alphabet, n m
  • en  alphabet, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

alfabet alfabet

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  alfabet, n m
  • es  alfabeto
  • en  alphabet

<Localització > Terminologia>

Definició
Conjunt de signes gràfics emprats en l'escriptura d'una llengua, basat en el principi d'assignar un sol signe per a cada so i un sol so per a cada signe.