Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "anar" dins totes les àrees temàtiques

àcar àcar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar, n m
  • es  ácaro
  • en  mite

<Jardineria>

Definició
Aràcnid petit que parasita les plantes xuclant-ne la saba i causant danys a les fulles.
àcar àcar

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  àcar, n m
  • es  acárido
  • es  ácaro
  • fr  acare
  • fr  acarien
  • en  mite

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de l'ordre Acarina.

Nota

  • Sovint aquesta denominació s'aplica únicament als individus dels subordres Astigmata, Mesostigmata i Prostigmata.
àcar àcar

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  àcar, n m
  • es  acárido
  • es  ácaro
  • fr  acare
  • fr  acarien
  • en  mite

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de l'ordre Acarina.

Nota

  • Sovint aquesta denominació s'aplica únicament als individus dels subordres Astigmata, Mesostigmata i Prostigmata.
àcar àcar

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  àcar, n m
  • es  acárido
  • es  ácaro
  • fr  acare
  • fr  acarien
  • en  mite

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de l'ordre Acarina.

Nota

  • Sovint aquesta denominació s'aplica únicament als individus dels subordres Astigmata, Mesostigmata i Prostigmata.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcar, n m
  • es  ácaro
  • fr  acare
  • en  acarus
  • en  mite

<Veterinària>

Definició
Individu de l'ordre dels àcars.
àcar dels borrons del llimoner àcar dels borrons del llimoner

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar dels borrons del llimoner, n m
  • ca  àcar de les meravelles, n m sin. compl.
  • es  ácaro de las maravillas
  • fr  acarien des bourgeons
  • en  citrus bud mite

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Eriòfid, Acerya sheldoni, que ataca preferentment el llimoner, encara que també pot fer-ho al taronger, i que provoca malformacions en els brots, les flors i els fruits.
àvar àvar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àvar
  • ca  daguestànic sin. compl.
  • cod  Авар мацIцI (Awar mats'ts')
  • cod  МагIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
  • ar  الأوارية
  • cy  Avar
  • cy  Dagestanig sin. compl.
  • de  Awarisch
  • de  Avarisch sin. compl.
  • de  Dagestanisch sin. compl.
  • en  Avar
  • en  Dagestani sin. compl.
  • es  avar
  • eu  avarera
  • eu  dagestanera sin. compl.
  • fr  avar
  • fr  daguestanien sin. compl.
  • gn  avar
  • it  avaro
  • ja  アヴァル語
  • nl  Avaars
  • nl  Dagestaans sin. compl.
  • pt  avar
  • ru  Аварский язык
  • ru  Дагестанский (устар) sin. compl.
  • tmh  tavaract
  • zh  阿瓦尔语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els àvars constitueixen el grup ètnic més nombrós de la República del Daguestan i la seva llengua és la més parlada d'entre les originàries d'aquesta zona del Caucas. El territori històric dels àvars, situat al sud-oest de la república i també conegut com a Avaristan, va ser un kanat independent que va controlar els territoris del centre del Daguestan entre els segles XIII i XIX.

En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.

La llengua es divideix en tres blocs dialectals:

- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.

Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.

L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.

Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.

Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.

Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àvar -a, n m, f
  • es  ávaro

<Història>

Definició
Individu d'un poble del Caucas que habita majoritàriament al Daguestan i al nord-oest de l'Azerbaitjan.
abar abar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abar
  • ca  missong
  • ca  kinabe sin. compl.
  • de  Abar
  • de  Bejune sin. compl.
  • de  Mijong sin. compl.
  • de  Missong sin. compl.
  • en  Missong / abar
  • en  Kinabe sin. compl.
  • es  missong / abar
  • es  kinabe sin. compl.
  • eu  missong / abar
  • eu  kinabe sin. compl.
  • fr  abar
  • fr  mijong sin. compl.
  • fr  missong sin. compl.
  • gl  missong / abar
  • gl  kinabe sin. compl.
  • it  missong / abar
  • it  kinabe sin. compl.
  • nl  Missong-Abar
  • nl  Abar sin. compl.
  • nl  Mijong sin. compl.
  • nl  Missong sin. compl.
  • pt  missong / abar
  • pt  kinabe sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.

Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  agar, n m
  • ca  agar-agar, n m
  • es  agar
  • es  agar-agar
  • fr  agar
  • fr  agar-agar
  • en  agar
  • cod  E 406

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Espessidor>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Gelificant>