Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "andarec" dins totes les àrees temàtiques

altar altar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  altar, n m
  • ca  mesa, n f sin. compl.
  • es  altar, n m
  • es  ara, n f
  • fr  autel, n m
  • en  altar, n
  • eu  aldare, n
  • eu  oparri, n

<Fusteria > Construccions>

altar major altar major

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  altar major, n m
  • es  altar mayor, n m
  • fr  autel majeur, n m
  • fr  maître-autel, n m
  • en  high altar, n
  • eu  aldare nagusi, n
  • eu  oparri nagusi, n

<Fusteria > Construccions>

altres emissions indirectes de gasos amb efecte d'hivernacle altres emissions indirectes de gasos amb efecte d'hivernacle

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  altres emissions indirectes de gasos amb efecte d'hivernacle, n f pl
  • es  otras emisiones indirectas de gas de efecto invernadero
  • fr  autres émissions indirectes de gaz à effet de serre
  • it  emissione indiretta di gas serra
  • pt  outra emissão indirecta de gases com efeito de estufa
  • pt  outras emissões indiretas de gases de efeito estufa
  • en  other indirect greenhouse gas emission
  • de  andere indirekte Treibhausgasemission
  • cod  9.1.4

<Gestió ambiental>

Definició
Emissions de GEH (9.1.1) diferents de l'emissió indirecta de gasos amb efecte d'hivernacle per energia (9.1.3), que són una conseqüència de les activitats de l'organització (3.4), però que s'originen en fonts de GEH (9.2.1) que pertanyen o són controlades per altres organitzacions.

Nota

  • [ISO 14064-1:2006]
cabdill pitnegre cabdill pitnegre

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cabdill pitnegre, n m
  • es  mosquero pechinegro
  • fr  todirostre d'André
  • en  black-chested tyrant
  • de  Schwarzschopf-Todityrann
  • nc  Taeniotriccus andrei

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>

contravent contravent

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  contravent, n m
  • ca  creu de Sant Andreu, n f sin. compl.
  • es  contraviento
  • es  cruz de San Andrés
  • en  Saint Andrew's cross
  • en  wind bracing

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Trava formada per tirants encreuats diagonalment, entre dos elements d'una estructura, per a augmentar-ne la resistència als esforços laterals i fonamentalment al vent.
creu de sant Andreu creu de sant Andreu

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  creu de sant Andreu, n f
  • es  cruz de san Andrés, n f
  • fr  croix de Saint-André, n f
  • en  counter-brace, n
  • en  Saint Andrew's cross, n

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>

Definició
Creu en forma de X.
creu de sant Andreu creu de sant Andreu

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  creu de sant Andreu, n f
  • es  cruz de san Andrés, n f
  • fr  croix de Saint-André, n f
  • eu  San Andresen gurutze, n

<Fusteria > Construccions>

crioll de San Andrés i Providencia crioll de San Andrés i Providencia

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll de San Andrés i Providencia
  • ca  bende sin. compl.
  • ca  wende sin. compl.
  • cod  sanandresano
  • ar  كريول سان آندريس وبروفيد ينسيا
  • cy  Creoliaith San Andrés a Providencia
  • cy  Bende sin. compl.
  • cy  Wende sin. compl.
  • de  Kreol von San Andrés und Providencia
  • de  Bende sin. compl.
  • de  Islander Creole English sin. compl.
  • de  Wende sin. compl.
  • en  Islander Creole English
  • en  Bende sin. compl.
  • en  San Andrés Creole sin. compl.
  • en  San Andrés-Providencia Creole sin. compl.
  • en  Wende sin. compl.
  • es  criollo de San Andrés y Providencia
  • es  bende sin. compl.
  • es  wende sin. compl.
  • eu  san Andres eta Providenciako kreolera
  • eu  bende sin. compl.
  • eu  wende sin. compl.
  • fr  créole de San Andrés et Providencia
  • fr  bende sin. compl.
  • fr  wende sin. compl.
  • gn  krióllo San Andrés ha Providénsia-gua
  • gn  vende sin. compl.
  • gn  wende sin. compl.
  • it  creolo di San Andrés e Providencia
  • it  bende sin. compl.
  • it  wende sin. compl.
  • ja  サン・アンドレス・イ・プロビデンシアのクレオ-ル語
  • ja  ベンデ語 sin. compl.
  • ja  ウェンデ語 sin. compl.
  • nl  Creools van San Andrés en Providència
  • nl  Bende sin. compl.
  • nl  Wende sin. compl.
  • pt  crioulo de San Andrés e Providencia
  • pt  bende sin. compl.
  • pt  wende sin. compl.
  • ru  Островной креольский язык на основе английского
  • ru  Бенд sin. compl.
  • ru  Уэнд sin. compl.
  • ru  Креоль острова Сан-Андрес sin. compl.
  • ru  Креоль островов Сан-Андрес и Провиденсия sin. compl.
  • zh  圣安德烈斯-普罗维登西亚省克里奥尔语
  • zh  本德语 sin. compl.
  • zh  温德语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
La població de l'arxipèlag de San Andrés, Providencia i Santa Catalina és descendent d'esclaus africans i colons anglesos arribats a aquestes illes al segle XVII. Els anglesos van fundar-hi una colònia el 1631 amb la intenció de fer-hi explotacions agrícoles, per la qual cosa hi van dur esclaus africans. Els espanyols van atacar la colònia diverses vegades i finalment el 1786 van forçar els anglesos a evacuar les illes, tot i que van permetre a la població anglesa que s'hi quedés. Amb la independència de les colònies espanyoles a començament del segle XIX, tot i la distància geogràfica, l'arxipèlag va acabar sota domini de Colòmbia. Malgrat això, les illes van mantenir una relació cultural i econòmica important amb Jamaica i els Estats Units fins a mitjan segle XX.

Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.

La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.

Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.

Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.

El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
defallir defallir

<02 Medicina de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  defallir, v intr
  • es  desfallecer, v intr
  • fr  défaillir, v intr
  • it  andare in crisi, v intr
  • it  cedere, v intr
  • en  collapse, to, v intr
  • en  die, to, v intr
  • en  give out, to, v intr

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definició
Perdre sobtadament la força física o anímica, un esportista, en el transcurs d'una prova o un encontre.
espantall espantall

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espantall, n m
  • es  ahuyentador de animales
  • es  espantapájaros
  • fr  effaroucheur
  • it  spauracchio
  • en  scarer for birds and other animals
  • de  Abwehr anderer Schadtiere

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Qualsevol objecte emprat per a espantar els ocells i d'altres animals dels camps de conreu.