Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "anest�sia" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats
  • ca  Nom de marca adaptat (Cellon): cel·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  Nom de marca evitat (Biobrick): biopeça (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Blu Tack): pasta adhesiva (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Carpule): cartutx d'anestèsia (EXEMPLE), n m
  • ca  Nom de marca evitat (Cello): cinta adhesiva (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Ratrac): màquina trepitjaneu (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Ratrac): eruga (EXEMPLE), n f sin. compl.

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT recomana els criteris generals següents per al tractament de les denominacions i equivalents procedents de marques comercials:

(1) Sempre que sigui possible, s'han d'evitar les denominacions basades en una marca registrada, ja que la utilització d'una marca concreta com a denominació podria discriminar la resta de marques.
. Per a facilitar la identificació del terme, es pot fer constar en una nota el nom de la marca amb què és més conegut el concepte, amb una fórmula del tipus "L'x / Els x es coneix/en sovint amb la forma y, que és una marca comercial".
Ex.: [català] biopeça, n f | Nota: Les biopeces es coneixen sovint amb la forma Biobrick, que és una marca comercial.
(2) Tot i això, en determinats casos es poden fixar denominacions procedents de marques (per extensió d'ús, documentació abundant, internacionalitat, etc.), seguint els criteris següents:
- S'ha d'escriure la denominació amb minúscula inicial i sense cap símbol de marca registrada (a més d'altres possibles adaptacions), igual com es fa amb qualsevol denominació. El motiu és que un nom de marca no adaptat no tindria un valor genèric, sinó que designaria exclusivament els referents d'aquella marca.
- S'ha de fer constar en una nota l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula del tipus "La denominació x prové de la marca comercial y".
(3) Els equivalents poden ser adaptacions de marques comercials si es documenten així en fonts fiables, seguint els criteris següents:
- S'ha de fer constar en una nota la referència a l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula similar.
Ex.: [anglès] ice machine, n; ice resurfacer, n; zamboni, n | Nota: L'equivalent anglès zamboni prové de la marca comercial Zamboni, deguda al nom de l'inventor de la màquina (Frank J. Zamboni).

Els arguments que avalen aquest tractament són els següents:
a) El marc legal és poc clar: el preàmbul de la Llei de marques diu que la llei "habilita el titular per impedir la reproducció de la seva marca en diccionaris, si això perjudica el seu caràcter distintiu"; en canvi, l'article 35 afirma que "Si la reproducció d'una marca en un diccionari, una enciclopèdia o una obra de consulta similar fa la impressió que constitueix el terme genèric dels béns o serveis per als quals està registrada la marca, l'editor, a petició del titular de la marca, ha de vetllar perquè la seva reproducció vagi acompanyada, com a màxim en l'edició següent de l'obra, de la indicació que diu que es tracta d'una marca registrada".
b) La doctrina establerta pel TERMCAT l'any 1990 (Manlleus i calcs lingüístics en els treballs de terminologia catalana) assenyalava la necessitat d'evitar les denominacions procedents de marques comercials.
c) Les obres lexicogràfiques de diferents llengües en fan un tractament desigual: hi ha adopcions directes del nom comercial, adaptacions amb indicació de procedència (en l'interior de la definició, a l'encapçalament, com a informació etimològica), adaptacions sense indicació de procedència i evitació de la utilització dels noms de marca.
d) En terminografia catalana es documenta el mateix tractament desigual.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap?, CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions procedents de marques comercials: Proposta de tractament, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-marques-comercials.pdf).
índex anestèsic índex anestèsic

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  índex anestèsic, n m

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia>

Definició
Relació entre el nombre d'unitats d'anestèsic requerides per a produir anestèsia i el nombre d'unitats necessàries per a produir la fallida respiratòria o cardiovascular.
accident anestèsic accident anestèsic

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  accident anestèsic, n m

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Pneumologia>

Definició
Complicació sobtada sorgida durant la pràctica d'una anestèsia, que ocasionalment pot conduir a la mort de la persona afectada.

En els darrers 30 anys, l'índex de mortalitat anestèsica ha disminuït d'1 o 2 morts per cada 3.000 anestèsies, fins a 1 per cada 20.000. Les causes dels accidents anestèsics poden ésser predictibles o impredictibles. Exemples d'aquestes darreres inclouen la síndrome de la mort sobtada, reaccions farmacològiques idiosincràtiques fatals, o qualsevol circumstància indesitjable malgrat un manejament adequat. La majoria dels accidents són, això no obstant, prevenibles i imputables a un error humà més que no pas a un mal funcionament de l'equipament anestèsic. La majoria dels accidents s'associen amb fenòmens respiratoris adversos: ventilació inapropiada, extubació prematura, intubació esofàgica inadvertida, de connexió del circuit de respiració, sovint localitzada en el connector del tub endotraqueal. La hipòxia per fallida dels sistemes de ventilació del malalt és probablement la causa més freqüent de parada cardíaca intraoperatòria. Una complicació important és l'aspiració del contingut gàstric vers les vies respiratòries produïda per una alteració reflexa (intoxicació farmacològica, anestèsia general, encefalopatia o malaltia neuromuscular prèvies) o una anatomia faríngia o esofàgica anormal (hèrnia hiatal, esclerodèrmia, embaràs, obesitat). Els accidents deguts a errors humans inclouen l'ús equivocat de fàrmacs anestèsics, relaxants musculars o fàrmacs ressuscitadors, carregats prèviament en xeringues, i els anomenats errors de fixació (ignorància dels problemes crítics per atenció inapropiada i focalitzada cap a problemes de menor importància). Un altre accident anestèsic és representat per les reaccions anafilàctiques induïdes pels fàrmacs anestèsics o pels expansors del plasma emprats durant la intervenció anestèsica, la incidència de les quals és estimada en una proporció que oscil·la entre 1 : 5.000 i 1 : 25.000
acrocianosi crònica anestèsica acrocianosi crònica anestèsica

<.FITXA MODIFICADA>, <Angiologia>, <Dermatologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acrocianosi crònica anestèsica, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Angiologia>, <Dermatologia>, <Neurologia>

Definició
Acrocianosi que s'acompanya de sensació d'entumiment de les parts afectades.
acupuntura per a l'anestèsia acupuntura per a l'anestèsia

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  acupuntura per a l'anestèsia
  • en  acupuncture for anesthesia

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

adormir adormir

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adormir, v tr
  • ca  anestesiar, v tr sin. compl.
  • ca  insensibilitzar, v tr sin. compl.
  • es  adormecer, v tr
  • es  dormirse, v intr
  • fr  endormir, v tr
  • en  fall asleep, to, v tr

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Neurologia>

Definició
Fer tornar quasi inert i insensible (un membre); fer perdre la sensibilitat (a un membre), anestesiar.
agèusia agèusia

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  agèusia, n f
  • es  ageusia, n f
  • es  anestesia gustativa, n f
  • en  ageusia
  • en  ageustia
  • en  gustatory anesthesia

<Fisioteràpia > Semiologia > Símptomes>

Definició
Absència o disminució del sentit del gust.
al·lèrgia a la benzocaïna al·lèrgia a la benzocaïna

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la benzocaïna, n f
  • ca  al·lèrgia a l'anestesina, n f sin. compl.
  • en  benzocaine allergy, n
  • cod  293724004

<Al·lergologia>

al·loestèsia al·loestèsia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  al·loestèsia, n f
  • ca  al·loquestèsia, n f sin. compl.
  • es  alaquestesia
  • es  alestesia
  • es  alostesia
  • en  allesthesia

<Neurociència > Neurologia>

Definició
Trastorn de la sensibilitat associat amb pèrdues sensitives en el qual un estímul dolorós o una sensació tàctil, visual o auditiva que s'aplica en la meitat del cos on hi ha la pèrdua sensitiva és experimentat en la zona corresponent del costat oposat.

Nota

  • Per exemple, l'al·loestèsia visual es manifesta en un desplaçament de la imatge cap a l'hemicamp visual sa en pacients amb hemianòpsia d'atenció.
al·loestèsia al·loestèsia

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  al·loestèsia, n f
  • ca  al·loquestèsia, n f sin. compl.
  • es  alaquestesia
  • es  alestesia
  • es  alostesia
  • en  allesthesia

<Neurociència > Neurologia>

Definició
Trastorn de la sensibilitat associat amb pèrdues sensitives en el qual un estímul dolorós o una sensació tàctil, visual o auditiva que s'aplica en la meitat del cos on hi ha la pèrdua sensitiva és experimentat en la zona corresponent del costat oposat.

Nota

  • Per exemple, l'al·loestèsia visual es manifesta en un desplaçament de la imatge cap a l'hemicamp visual sa en pacients amb hemianòpsia d'atenció.