Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "angelical" dins totes les àrees temàtiques
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Evangèlica Espanyola
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
Nota
- Fundada el 1869, l'Església Evangèlica Espanyola s'organitza a partir d'un sistema sinodal i té la seu a Madrid. Territorialment s'estructura segons els anomenats presbiteris, entre els quals hi ha el presbiteri català: l'Església Evangèlica de Catalunya. Tot i dependre formalment de l'Església Evangèlica Espanyola, l'Església Evangèlica de Catalunya té una gran autonomia pel que fa a la coordinació de les activitats de les esglésies que la conformen i la gestió dels seus recursos econòmics. No és membre del Consell Evangèlic de Catalunya.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Lliure Evangèlica d'Amèrica
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- L'actual Església Lliure Evangèlica d'Amèrica va ser organitzada com a fusió de l'Església Lliure Evangèlica Sueca i la Societat d'Esglésies Lliures Evangèliques, la qual era coneguda antigament com a Societat Noruega i Danesa d'Esglésies Lliures Evangèliques. El govern d'aquesta església és congregacional. Els seus membres esperen tenir experiències de conversió i viure una vida cristiana, i gaudeixen de prou llibertat per interpretar la doctrina. Forma part de la Societat Nacional d'Evangèlics.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Immunologia>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fàcies angèlica, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Immunologia>, <Pediatria>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farga, n f
- ca gatell, n m alt. sin.
- ca tamarell, n m alt. sin.
- ca tamarit, n m alt. sin.
- ca tamariu, n m alt. sin.
- ca tamariu francès, n m alt. sin.
- ca tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
- ca tamaró, n m alt. sin.
- ca tamarí, n m var. ling.
- ca tamaric, n m var. ling.
- ca tamaril, n m var. ling.
- ca tamarill, n m var. ling.
- ca tamarina, n f var. ling.
- ca tamarinde, n m var. ling.
- ca tamarisc, n m var. ling.
- ca tamarisc gàllic, n m var. ling.
- ca tramaríto, n m var. ling.
- nc Tamarix anglica Webb
- nc Tamarix gallica L. var. ling.
<Botànica > tamaricàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farga, n f
- ca gatell, n m alt. sin.
- ca tamarell, n m alt. sin.
- ca tamarit, n m alt. sin.
- ca tamariu, n m alt. sin.
- ca tamariu francès, n m alt. sin.
- ca tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
- ca tamaró, n m alt. sin.
- ca tamarí, n m var. ling.
- ca tamaric, n m var. ling.
- ca tamaril, n m var. ling.
- ca tamarill, n m var. ling.
- ca tamarina, n f var. ling.
- ca tamarinde, n m var. ling.
- ca tamarisc, n m var. ling.
- ca tamarisc gàllic, n m var. ling.
- ca tramaríto, n m var. ling.
- nc Tamarix anglica Webb
- nc Tamarix gallica L. var. ling.
<Botànica > tamaricàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginestell anglès, n m
- ca ginestola ànglica, n f alt. sin.
- nc Genista anglica L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginestell anglès, n m
- ca ginestola ànglica, n f alt. sin.
- nc Genista anglica L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca herba de Sant Gerard, n f
- ca saüc de terra, n m
- es hierba de san Gerardo
- fr egopode
- fr égopode podagraire
- fr herbe aux goutteux
- fr petite Angélique
- fr podagraire
- it castalda
- it castaldina
- it erba gerarda
- it erba girarda
- it gerardina
- it podagraria
- it sambrucella
- en bishop's elder
- en bishop's weed
- en bishop's-weed
- en bishop-weed
- en dwarf elder
- en goatsfoot
- en goatweed
- en goutweed
- en ground elder
- en herb Gerard
- en Royaume-Uni
- de Geissfuss
- de Giersch
- de Podagrakraut
- nc Aegopodium podagraria
<Botànica>
Nota
- Planta de la família de les umbel·líferes.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba del nord, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca herba de cabra, n f alt. sin.
- ca herba de roca, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca oli de roca, n m alt. sin.
- nc Saxifraga fragilis Schrank
- nc Saxifraga corbariensis Timb.-Lagr. var. ling.
<Botànica > saxifragàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba del nord, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca herba de cabra, n f alt. sin.
- ca herba de roca, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca oli de roca, n m alt. sin.
- nc Saxifraga fragilis Schrank
- nc Saxifraga corbariensis Timb.-Lagr. var. ling.
<Botànica > saxifragàcies>
