Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "angul�s" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI anguila, anguiló o angula?
- es (anguila) anguila, n f
- es (angula) angula, n f
- fr (anguila) anguille, n f
- fr (angula) civelle, n f
- en (anguila) common eel, n
- en (anguila) eel, n
- en (anguila) european eel, n
- en (angula) elver, n
- nc Anguilla anguilla
<Zoologia > Peixos>
Definició
- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.
En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:
- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.
- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI surimi, gula o surimi d'angula?, que explica quins són els succedanis d'angula per a l'alimentació.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de anguila, anguiló i angula al Cercaterm, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gula-angula-anguila-i-surimi-que-la-terminologia-no-us-amargui-els-apats-nadal).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca àngel de mar, n m sin. compl.
- ca angelot, n m sin. compl.
- ca angelot comú, n m sin. compl.
- ca escat, n m sin. compl.
- ca escat bord, n m sin. compl.
- ca escat comú, n m sin. compl.
- ca escat jueu, n m sin. compl.
- ca escat veixigal, n m sin. compl.
- ca peix àngel, n m sin. compl.
- ca angel, n m var. ling.
- ca ángel, n m var. ling.
- ca angel de mar, n m var. ling.
- ca escat bobià, n m var. ling.
- ca escat-comú, n m var. ling.
- ca escat-jueu, n m var. ling.
- nc Squatina squatina
- nc Rhina equatina var. ling.
- nc Rhina squatina var. ling.
- nc Squalus squatina var. ling.
- nc Squatina angelus var. ling.
- nc Squatina laevis var. ling.
- nc Squatina vulgaris var. ling.
- es angel, n m
- es ángel, n m
- es angelote, n m
- es escualo, n m
- es lija, n f
- es pescado angel
- es pez angel, n m
- es pez ángel, n f
- es villano
- fr ange de mer commun
- fr angel
- fr angelot
- fr requin-raie
- it pesce angelo
- it squadro
- en angel shark
- en angelfish
- en angelshark
- en monk fish
- de Engelhai
- de gemeiner Meerengel
- de Meerengel
<Taurons > Esquatínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- àngel (EMMDENIA): Dénia
- àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona
- escat (DCVB): Balears
- escat (EMMDENIA): Dénia
- escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona
- escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca
- escat bord (RANDA11): Formentera
- escat veixigal (RANDA11): Menorca
- escat-comú (RPCE3): Balears
- escat-jueu (RANDA11): Mallorca
- escat-jueu (RPCE3): Mallorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca àngel de mar, n m sin. compl.
- ca angelot, n m sin. compl.
- ca angelot comú, n m sin. compl.
- ca escat, n m sin. compl.
- ca escat bord, n m sin. compl.
- ca escat comú, n m sin. compl.
- ca escat jueu, n m sin. compl.
- ca escat veixigal, n m sin. compl.
- ca peix àngel, n m sin. compl.
- ca angel, n m var. ling.
- ca ángel, n m var. ling.
- ca angel de mar, n m var. ling.
- ca escat bobià, n m var. ling.
- ca escat-comú, n m var. ling.
- ca escat-jueu, n m var. ling.
- nc Squatina squatina
- nc Rhina equatina var. ling.
- nc Rhina squatina var. ling.
- nc Squalus squatina var. ling.
- nc Squatina angelus var. ling.
- nc Squatina laevis var. ling.
- nc Squatina vulgaris var. ling.
- es angel, n m
- es ángel, n m
- es angelote, n m
- es escualo, n m
- es lija, n f
- es pescado angel
- es pez angel, n m
- es pez ángel, n f
- es villano
- fr ange de mer commun
- fr angel
- fr angelot
- fr requin-raie
- it pesce angelo
- it squadro
- en angel shark
- en angelfish
- en angelshark
- en monk fish
- de Engelhai
- de gemeiner Meerengel
- de Meerengel
<Taurons > Esquatínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- àngel (EMMDENIA): Dénia
- àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona
- escat (DCVB): Balears
- escat (EMMDENIA): Dénia
- escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona
- escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca
- escat bord (RANDA11): Formentera
- escat veixigal (RANDA11): Menorca
- escat-comú (RPCE3): Balears
- escat-jueu (RANDA11): Mallorca
- escat-jueu (RPCE3): Mallorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca angelot, n m
- ca escat, n m
- ca peix àngel, n m sin. compl.
- es angelote, n m
- es pez ángel, n m
- es villano, n m
- fr ange, n m
- fr ange de mer commun, n m
- fr angelot, n m
- fr requin-raie, n m
- it pesce angelo, n m
- it squadro, n m
- en angel shark, n
- en angelfish, n
- en monk fish, n
- de Engelhai, n f
- de gemeiner Meerengel, n m
- de Meerengel, n m
- nc Squatina squatina
- nc Squatina angelus sin. compl.
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àngels de mar, n m pl
- ca gimnosonats, n m pl
- es ángeles de mar, n m pl
- en sea angels, n pl
- nc Gymnosomata
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ànguids, n m pl
- es ánguidos
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Definició
<Botànica > Palinologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ànnul, n m
- es ánulo, n m
- en annulus, n n
<Palinologia>
Definició
Nota
- Del llatí ANNULUS 'anell'.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca índex angular de vegetació, n m
- es índice angular de vegetación
- en angular vegetation index
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua>
Definició
L'aplicació dels índexs angulars de vegetació, sols o bé combinats amb altres índexs angulars o no angulars, permet de vegades discriminar amb més exactitud les cobertes vegetals del sòl, la tipologia de la vegetació i fins i tot augmentar la discriminació entre sòl nu i matèria seca. Des d'un punt de vista d'anàlisi multitemporal, permeten establir les tendències interanuals de la vegetació.
Alguns exemples d'índexs angulars de vegetació són el SANI, el SASI2 i l'ANIR.
Vegeu també angle espectral.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6