Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "antigalla" dins totes les àrees temàtiques

angelina angelina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelina, n f
  • ca  herba de la roqueta, n f alt. sin.
  • ca  verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
  • ca  verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  antenilla, n f var. ling.
  • nc  Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
  • nc  Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelina, n f
  • ca  herba de la roqueta, n f alt. sin.
  • ca  verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
  • ca  verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  antenilla, n f var. ling.
  • nc  Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
  • nc  Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

antagalla antagalla

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  antagalla, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Faixa de rissos de la vela cangrea i de les veles de tall.
anticòs antiglima anticòs antiglima

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anticòs antiglima, n m

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Definició
Anticòs dirigit contra una glicoproteïna de membrana de 38 K.
anticiutat anticiutat

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anticiutat, n f
  • es  anticiudad
  • fr  antiville

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Metròpolis entesa com a organisme destructor dels atributs de la ciutat per la manca de límits funcionals al creixement.
antigreix antigreix

<Imatge personal > Perruqueria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  antigreix, adj
  • es  antigrasa

<Imatge personal > Perruqueria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga, n f
  • ca  argelac, n m sin. compl.
  • ca  gatosa, n f sin. compl.
  • ca  argelaga borda, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de bosc, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de conill, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de marge, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negra, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negrella, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  argelagueta negra, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  angelaga borda, n f var. ling.
  • ca  angigala negra, n f var. ling.
  • ca  angigaleta negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga, n f var. ling.
  • ca  angilaga borda, n f var. ling.
  • ca  angilaga de conill, n f var. ling.
  • ca  angilaga negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga negrella, n f var. ling.
  • ca  angilaga parda, n f var. ling.
  • ca  angilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argelaga parda, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga borda, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilaga parda, n f var. ling.
  • ca  argilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  arguelagues, n f pl var. ling.
  • ca  engilaga, n f var. ling.
  • ca  ergelagra, n f var. ling.
  • nc  Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

argelaga argelaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga, n f
  • ca  argelac, n m sin. compl.
  • ca  gatosa, n f sin. compl.
  • ca  argelaga borda, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de bosc, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de conill, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de marge, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negra, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negrella, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  argelagueta negra, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  angelaga borda, n f var. ling.
  • ca  angigala negra, n f var. ling.
  • ca  angigaleta negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga, n f var. ling.
  • ca  angilaga borda, n f var. ling.
  • ca  angilaga de conill, n f var. ling.
  • ca  angilaga negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga negrella, n f var. ling.
  • ca  angilaga parda, n f var. ling.
  • ca  angilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argelaga parda, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga borda, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilaga parda, n f var. ling.
  • ca  argilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  arguelagues, n f pl var. ling.
  • ca  engilaga, n f var. ling.
  • ca  ergelagra, n f var. ling.
  • nc  Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

armilla antibales armilla antibales

<Defensa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armilla antibales, n f
  • es  chaleco antimetralla
  • fr  gilet pare-balles
  • en  flak jacket

<Defensa>

Definició
Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes dels projectils de pistola o de fusell.
armilla antibales armilla antibales

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  armilla antibales, n f
  • es  chaleco antibalas
  • en  body armor
  • en  bulletproof vest

<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Equip>

Definició
Peça de vestir de teixit especial, d'ús interior o exterior, sense mànigues, que cobreix el tronc i el protegeix dels impactes de bala.