Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "antiquat" dins totes les àrees temàtiques
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acabament antic, n m
- es acabado antiguo
- es acabado de efecto antiguo
- fr finissage antique
- en antique finish
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida amb formatge de cabra Crottin amb vinagreta de mostassa antiga i fruita seca
- es ensalada con queso de cabra Crottin a la vinagreta de mostaza antigua y frutos secos
- fr salade de fromage de chèvre Crottin à la vinaigrette de moutarde à l'ancienne et aux fruits secs
- it insalata di formaggio di capra Crottin con vinaigrette di mostarda all'antica e frutti secchi
- en Crottin goat cheese salad with old style mustard and dried fruit vinaigrette
- de Salat mit Crottin-Ziegenkäse mit Senfvinaigrette und Trockenfrüchten und Nüssen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de bonítol en escabetx, patata, ceba tendra, olives d'Aragó i tomàquet amb vinagreta de mostassa antiga
- es ensalada de bonito en escabeche, patata, cebolleta, aceitunas de Aragón y tomate a la vinagreta de mostaza antigua
- fr salad de bonite en escabèche, de pomme de terre, de ciboulette, d'olives d'Aragon et de tomate à la vinaigrette de moutarde à l'ancienne
- it insalata di palamita marinata, patata, cipolla novella, olive d'Aragona e pomodoro con vinaigrette di mostarda all'antica
- en salad of pickled bonito, potato, spring onion, olives from Aragon and tomato with old style mustard vinaigrette
- de Salat mit mariniertem Bonito, Kartoffeln, frischen Zwiebeln, Oliven aus Aragonien und Tomaten mit Senf-Vinaigrette
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Antequam [la], n m
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Usatge que correspon al número 1 en l'ordre donat pels comentaristes. «Antequam usatici fuissent missi solebant iudices iudicare ut cuncta malefacta fuissent omni tempore emendata, si non potuerint esse neglecta, per sacramentum vel per bataiam vel per aquam frigidam sive calidam, ita dicendo: "Iuro ego tibi quod hec malefacta, que tibi habeo facta, sic ea tibi feci ad meum directum et in tuo neglecto, quod ego tibi illa emendare non debeo, per Deum et per hec sancta"; et inde stetisset ad bellum vel ad unum ex supra dictis iudiciis, scilicet aque frigide vel calide», transcripció d'acord amb el text establert per Bastardas de mitjan segleXII.
Si bé en un principi hi havia divisió d'opinions sobre si devia formar part de l'anomenat nucli originari o bé es devia tractar d'un usatge adventici, avui s'accepta aquesta segona opció, i en un bon nombre de manuscrits forma un sol capítol amb l'usatge 2, Homicidium. No conté cap element dispositiu, sinó que dona notícia històrica dels sistemes penal i probatori abans de la producció dels Usatges, amb la qual cosa contribueix, interessadament, a donar-hi força. Per a conèixer-ne l'abast cal recórrer a la seva continuació, l'usatge 3, Cum Dominus, i d'aquesta manera interpretar-lo com que fa referència als delictes en els quals era possible la impunitat pels buits de la llei gòtica, mancances que portaven a haver de judicar pel resultat del sacramentum: això explica la inclusió del text del jurament alliberador, el combat judicial o batalla (usatge 27, Bataia iudicata), i la prova de l'aigua freda o calenta (usatge 113, Vere iudex) que ja recull una llei de Recesvint inclosa en el Liber iudiciorum, llibre II, títol I, XXXII. Ramon Berenguer s'adherí a la mesura de l'usatge 3 en dues lleis del mateix Liber iudiciorum: llibre II, títol I, XI i XII del temps de Kindasvint i Recesvint.XÉs la referència a les ordalies com a procediment judicial per a provar la veracitat d'un delicte, sol·licitant la intervenció divina en el resultat de les proves esmentades, el judici de Déu, que es troba inclòs en un bon nombre de constitucions de pau i treva.
El seu contingut complementari fa que els usatges 1 i 3 apareguin junts en les compilacions de les constitucions de Catalunya: compilació del 1495 -llibre X, títol VI, «De prohemis e conclusions e fermes de cort»-; i en les compilacions de 1588-1589 i 1704 -llibre X de les constitucions supèrflues, contràries i corregides, títol VI, «De proemis».
<Pedagogia. Ensenyament>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca antic alumne | antiga alumna, n m, f
- ca exalumne | exalumna, n m, f
- es antiguo alumno | antigua alumna, n m, f
- es exalumno | exalumna, n m, f
- it antico allievo | antica allieva, n m, f
- it ex allievo | ex allieva, n m, f
- en alumnus, n
- en alumnus [m] | alumna [f], n
- de Alumnus | Alumna, n m, f
- de Ehemaliger | Ehemalige, n m, f
<Pedagogia. Ensenyament>
Definició
Nota
- 1. Segons el context, en català també s'utilitzen les denominacions graduat | graduada o titulat | titulada, entre d'altres.
- 2. En anglès i en alemany, el plural genèric de alumnus | alumna és alumni, que inclou tant les persones de sexe masculí com les de sexe femení, tot i que de vegades en aquestes llengües, seguint la gramàtica llatina, també es distingeix entre el plural alumni, per al masculí, i alumnae, per al femení.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca antiguitat clàssica, n f
- es antigüedad clásica
- en classical antiquity
<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca antiguitat tardana, n f
- es antigüedad tardía
- en late antiquity
<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca antihiat, adj
- es antihiato
- fr antihiatus
- en antihiatus
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple el canvi d'accent de la forma acaricia quan es pronuncia acar[ísja] en lloc de acaris[ía] o la inserció d'una consonant o una semivocal en les formes verbals sia (sia > siga) i veent (veent > veient), respectivament.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca antioxidant, n m
- es antioxidante, n m
- fr antioxydant, n m
- fr antirouille, n m
- en antioxidant, n
- en antirust, n
- de Oxidationsschutz, n m
<Enginyeria>
<Arts > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca antiquari | antiquària, n m, f
- es anticuario
- fr antiquaire
- en antiquarian
- en antiquary
<Arts > Ocupacions>
