Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "antull" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI anguila, anguiló o angula? 0 CRITERI anguila, anguiló o angula?

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI anguila, anguiló o angula?
  • es  (anguila) anguila, n f
  • es  (angula) angula, n f
  • fr  (anguila) anguille, n f
  • fr  (angula) civelle, n f
  • en  (anguila) common eel, n
  • en  (anguila) eel, n
  • en  (anguila) european eel, n
  • en  (angula) elver, n
  • nc  Anguilla anguilla

<Zoologia > Peixos>

Definició
Tant anguila (nom femení), com anguiló (nom masculí) com angula (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.

- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.

En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:

- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.

- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.

Nota

0 CRITERI surimi, gula o surimi d'angula? 0 CRITERI surimi, gula o surimi d'angula?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI surimi, gula o surimi d'angula?
  • es  (gula) angula de surimi, n f
  • es  (gula) gula, n f
  • es  (gula) sucedáneo de angula, n m
  • es  (gula) surimi de angula, n m
  • es  (surimi) surimi, n m
  • fr  (gula) gula, n f
  • fr  (gula) succédané de civelles, n m
  • fr  (surimi) surimi, n m
  • it  (gula) gula, n f
  • it  (gula) surrogato di cecoline, n m
  • it  (surimi) surimi, n m
  • en  (gula) elver substitute, n
  • en  (gula) gula, n
  • en  (gula) surimi elver, n
  • en  (surimi) surimi, n

<Indústria. Energia > Indústria alimentària>

Definició
Tant surimi (nom masculí) com gula (nom femení) i surimi d'angula (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- El surimi és un producte alimentari de textura gelatinosa elaborat amb una pasta procedent de peix blanc, i de vegades aviram, amb additius i condiments afegits, que s'utilitza per a fer succedanis de peix o marisc; a més, també pot servir per a elaborar menjar processat en general.
. L'equivalent castellà és surimi; el francès, surimi; l'italià, surimi, i l'anglès, també surimi.

En canvi, la gula, o el surimi d'angula, designen un ús específic del surimi, concretament un succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l'angula.
. Els equivalents castellans són angula de surimi, gula, sucedáneo de angula i surimi de angula; els francesos, gula i succédané de civelles; els italians, gula i surrogato di cecoline, i els anglesos, elver substitute, gula i surimi elver.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a surimi, es tracta d'una forma d'origen japonès adoptada sense canvis per moltes llengües amb el significat bàsic de succedani amb una base de peix.
(2) Pel que fa a surimi d'angula, indica que aquest tipus de surimi imita el gust de l'angula.
(3) Pel que fa a gula, prové de la marca comercial La Gula, un escurçament de angula que aprofita la coincidència amb el castellà gula (en català, gola). Aquesta forma està molt estesa en català i s'utilitza també en les llengües de referència.

Nota

  • 1. La forma surimi serveix de base per a diversos preparats de peix que imiten el gust d'un peix o un marisc. Per exemple, el surimi de cranc (més conegut com bastonets de cranc) o el surimi de salmó.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI anguila, anguiló o gula?, que designa les diverses fases de creixement de les anguiles.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de surimi i gula al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/326/).
a priori a priori

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  a priori, adv
  • ca  a priori, adv
  • ca  abans, adv
  • ca  amb antelació, adv
  • ca  d'antuvi, adv
  • ca  en principi, adv
  • ca  prèviament, adv
  • es  a priori, adv
  • es  antes, adv
  • es  con antelación, adv
  • es  de antemano, adv
  • es  de lo anterior, adv
  • es  previamente, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Prèviament a tota comprovació, a l'experiència.

Nota

  • Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. S'utilitza amb valor lògic d'anterioritat. Se'n deriva el substantiu apriorisme. Es complementa semànticament amb a posteriori.
    Exemple: La determinació de la contaminació es fa normalment a priori, per cada tipus d'indústria, i s'estableix correlativament una prima de depuració pròpia.
    Exemple: A priori, per tant, demanar avui una partida pressupostària per a sanitat, quan d'aquí a quinze dies debatrem aquí què pensem tots del pressupost i què volem plantejar, em sembla fora de lloc.
    També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
    Exemple: Un coneixement a priori.
ab initio ab initio

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ab initio, adv
  • ca  de bon antuvi, adv
  • ca  des del començament, adv
  • es  ab initio, adv
  • es  desde el inicio, adv
  • es  desde el principio, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Des de l'inici.

Nota

  • Expressió d'àmbit general.
    Exemple: Això ho hem dit ab initio, només començar la nostra intervenció.
acidesa actual acidesa actual

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acidesa actual, n f
  • ca  acidesa efectiva, n f sin. compl.
  • ca  acidesa real, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Acidesa d'una solució en el moment de la determinació.
acidesa real acidesa real

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  acidesa real, n f
  • ca  acidesa activa, n f sin. compl.
  • es  acidez activa
  • es  acidez real
  • fr  acidité active
  • fr  acidité actuelle
  • fr  acidité réelle
  • en  active acidity
  • en  actual acidity

<Geografia física > Ciència del sòl>

Definició
Acidesa deguda als ions d'hidrogen dissociats.
acidesa real acidesa real

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  acidesa real, n f
  • ca  acidesa activa, n f sin. compl.
  • es  acidez activa
  • es  acidez real
  • fr  acidité active
  • fr  acidité actuelle
  • fr  acidité réelle
  • en  active acidity
  • en  actual acidity

<Geografia física > Ciència del sòl>

Definició
Acidesa deguda als ions d'hidrogen dissociats.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actual, adj
  • es  actual

<Dret>

Definició
Que existeix en el moment present.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Govern actual ha reduït la despesa social i ha apujat els impostos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle, n m
  • es  ángulo

<Arts > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  angle, n m
  • es  ángulo
  • en  angle

<Matemàtiques>

Definició
Indret on es troben dues línies o dos plans convergents.